Arxiu d'etiquetes: José Luis Gómez

– Teatre (65) – LA CELESTINA (🐌+🐚) – TNC – Sala Gran – 21.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

LA CELESTINA –

Tercera representació d’aquest passat divendres, en una mena de marató de Teatre i malauradament un desengany amb tota regla; uns dies en què en Miquel ha anat tot sol al teatre per qüestions d’intendència familiar i per fi l’Imma s’ha pogut incorporar en aquesta proposta. Discrepàncies de valoracions a la sortida, l’Imma potser més benèvola que en Miquel, malgrat que a cap dels dos ens ha satisfet.

… i això que en teníem moltes ganes de veure aquesta producció clàssica de Fernando de Rojas dirigit i interpretat per José Luis Gómez.

LA CELESTINA és un drama amb pàtines de comèdia. Una història on els costums, les relacions i els sentiments igualen a les persones, homes i dones, senyors i servents. Les úniques lleis vàlides en aquest món són el poder dels diners i el plaer del sexe. Els personatges de la Celestina únicament busquen aquests dos resultats, de manera immediata, el plaer i els diners. I fan el que calgui per aconseguir-ho, deixant enrere la llei, la raó i l’ètica.

Fernando de Rojas va néixer a la Puebla de Montalbán (Toledo) l’any 1470 en una família jueva. El seu sogre va ser delatat a la Santa Inquisició per haver parlat de la vida eterna dient: «acá toviera yo bien, que allá no sé si ay nada». Anys abans, el seu pare havia estat sotmès a un auto de fe i cremat quan ell nomes tenia 12 anys.

Continua llegint →

– Òpera – SIMON BOCCANEGRA (🐌🐌🐌+ 🐚) de G. Verdi – Gran Teatre del Liceu – 22/04/2016

Deixa un comentari

Com acostuma a passar, aquesta proposta operística em va agradar molt més del que esperava i és que quan vas a veure-la després de llegir totes les crítiques negatives, pot sorgir la sorpresa; aquest és sens dubte un clar exemple.

Gènova segle XIV, en un moment de forts enfrontaments entre dues faccions polítiques, els nobles i els güelfs, de la que formen part comerciants i plebeus. Simon Boccanegra, que intenta acabar amb la rivalitat de les dues faccions, serà víctima de la conspiració dels cortesans que l’envolten. El segrest de la seva filla i el descobriment, quan la recupera, de la seva relació amorosa amb un dels conspiradors, el trasbalsa. Decidit a perdonar els conspiradors, serà víctima de la traïció del seu home de confiança.

Malgrat que no era pas una òpera coneguda per nosaltres i haig de reconèixer que em vaig perdre sovint en l’argument durant la representació, la música de Giuseppe Verdi em va tornar a fascinar de nou.

Però el que em va sorprendre més de tot, va ser l’excel·lent posada en escena de José Luis Gómez, per la seva senzillesa i al mateix temps per la seva espectacularitat en l’escenografia escollida… una caixa buida amb les parets i terra emmirallats que amb la combinació d’una perfecta il·luminació i el moviment de les parets, aconseguia efectes de reflex dels personatges a escena francament impactants. En aquest aspecte em va fallar una mica el moviment escènic de Ferràn Carvajal, malgrat que sempre he estat un gran admirador del seu treball; aquesta vegada el “moviment” del cor, si es pot dir així, el vaig trobar massa estàtic i crec que és un dels pocs punts negatius d’aquesta posada en escena.

Continua llegint →

– Teatre – ENTREMESES (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 23/05/2015

1 resposta

Crec que si jo visques a Madrid (cosa molt improbable a causa de l’odi que s’ha inculcat a les espanyes, per tot el que soni o faci olor de català) …. un dels teatres que visitaria assíduament seria el Teatro de la Abadía, un lloc on sembla es respira la llibertat pel que fa a les Arts Escèniques; sense por a equivocar-me, diria que es tracta d’una mena de Teatre Lliure.

El molt reconegut actor i director teatral, José Luis Gómez dirigeix d’ençà que es va fundar, ara fa 20 anys aquest Teatre; precisament per aquest fet i per tal de celebrar el seu 20 aniversari, han volgut representar una de les primeres obres que es van gestar en aquest teatre i que l’any 1996 va obtenir un gran èxit; es tracta de ENTREMESES de Miguel de Cervantes (1547 – 1616).

El tema central d’aquests textos, ara posats al dia, són la beateria, la religiositat aparent i l’agermanament del poder polític i religiós. Malauradament encara avui en dia tenen connexió amb l’actual pressió del que és políticament correcte i amb la mentida social. En aquells temps d’inquisició, no es podia anomenar el dimoni sense esmentar Déu i els homes situaven l’honor de les seves dones en l’entrecuix. Cervantes se’n fot de tot això d’una manera burlesca per tal de no temptar als inquisidors en contra seva, i fet d’una manera per entretenir la concurrència, ja que els pobres estaven farts de tants drames avorrits i simbòlics com eren els actes sacramentals.

Gómez alhora de plantejar-se aquesta nova visió, va voler que les tres petites obres que integren aquest ENTREMESES, tinguessin almenys una unitat i per això s’ho va imaginar tot en una mena de festa popular d’un poble i al voltant d’un arbre, amb poca cosa mes que unes cadires, vestits regionals, instruments musicals de llavors, cançons i balls. Tres històries on apareix l’espós cornut i supersticiós de “La cueva de Salamanca“, el marit malaltissament possessiu de “El viejo celoso” i els dos murris que s’enriuen dels llinatges a “El retablo de las maravillas“.

Continua llegint →

– Teatre – EL PRINCIPITO (*) – Teatre Lliure de Gràcia – 16/02/2014

3 respostes

Ens apropem diumenge a la tarda al Teatre Lliure de Gràcia (Sala Anna Lizaràn, algun dia ???) amb la il·lusió de veure treballar de nou aquest gran actor que és José Luis Gómez, en una de les obres mes universals de la història … “EL PRINCIPITO”. Diuen que aquest llibre és el tercer mes venut a tot el mon, desprès de La Bíblia i El Capital de Marx.

El Petit Príncep és l’obra, evidentment, més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens.

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l’adult. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d’aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d’una concepció simbòlica de la vida. Una invitació de l’autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens.

Continua llegint →