Arxiu d'etiquetes: José Luis Casanova

– 010 – Òpera – TURANDOT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – (temp. 19/20 – espectacle 002) – 2019.10.24

TURANDOT (temp. 19/20 – espectacle nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu.

L’última i pòstuma òpera de Puccini (1858-1924), acabada per Franco Alfano, estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1926, és també el títol amb el qual debuta com a director d’escena aquest vídeo-artista. Una òpera que Puccini no va poder enllestir i que ens deixa la incògnita de saber que hauria passat, després de la mort de Liù, si Puccini hagués tingut temps d’acabar-la.

Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu.

Va ser llavors i amb la mateixa òpera, ara fa 20 anys, que nosaltres ens varem abonar per tal de donar suport a la nova etapa del Liceu despres del malaurat incendi. Abans d’estar abonats però, teniem l’enorme sort de poder accedir a una llotja del trecer pis, que l’empresa on treballavem (Vitalicio Seguros), posava a la disposició dels treballadors. No recordem la data exacta de la primera vegada que varem aprofitar aquesta avantatge, però potser d’aixó ja fa gairebé 50 anys.

Ahir, abans d’entrar al Teatre observem que la façana ha estat totalment restaurada i ens permet observar, des del carrer Sant Pau, les vidrieres wagnerianes modernistes del Cercle del Liceu. Ara caldrà una actuació a l’interior on observem que cada vegada son mes les xarxes que cobreixen el sostre del Teatre.

Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva activitat escènica amb la Fura dels Baus i Jaume Plensa.

Continua llegint

– 220 – Teatre – LA PRINCESA ANASTASIA, El Musical (🐌🐌🐌) – Teatre Aquitània – 2019.03.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 163)

LA PRINCESA ANASTASIA, El Musical (temp. 18/19 – espectacle nº 163)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte, després de reviure, al Mercat de les Flors, la magnífica “Pasionaria” de “La Veronal”, que ja havíem pogut veure en el Festival Grec 2018, ens vam dirigir al Teatre Aquitània per tal de veure “LA PRINCESA ANASTASIA, El Musical“, estrenada el passat dia 8 de març.

Aquesta és la primera producció de “ZAM, Zona Alta Musicales“, una productora nascuda a Barcelona i formada pel coreògraf Jorge Fdez-Hidalgo, el tenor i compositor José Luis Casanova i el compositor i productor musical Oscar Larios.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“La Princesa Anastasia, El Musical”, és un espectacle amb partitura original, inspirat en la llegenda de la filla dels últims tsars de Rússia, assassinats durant la revolució del 1918, Anastasia Nikoláyevna Románova. Nascuda el 1901 era la quarta filla de Nicolás II i la seva esposa Alejandra. Segons la llegenda, ella hauria sobreviscut a la resta de la seva família.

Aquesta proposta, amb partitura d’Óscar Larios i José Luis Casanova, dramatúrgia de Germàn Fernadez Moreno i coreografia de Jorge Fernandez Hidalgo porta a l’espectador a compartir la platea amb els intèrprets.

L’obra se situa a Sant Petersburg després de la Revolució Russa quan els farsants Ivan (Agustin Salvador) i Boris (Hugo Riveros Delporte) convencen a l’Anna (Júlia Sardà), que acaba de sortir del sanatori on estava reclosa, perquè els acompanyi a París interpretant el paper d’Anastàsia, com si és tractes d’un joc, amb la finalitat de representar una obra de teatre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’objectiu d’ambdós farsants serà fer creure a l’emperadriu Maria Fiódorovna Romanova (Maribel Ibarz) que la noia és la seva néta Anastàsia, per tal de cobrar la recompensa d’un milió de rubles que ha ofert per trobar-la.

Continua llegint

– Òpera – LA FAVORITE de Gaetano Donizetti (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2018.07.20 (temp. 17/18 – espect. nº 360)

LA FAVORITE de Gaetano Donizett (temp. 17/18 – espectacle nº 360)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un nou parèntesi al Festival Grec per veure l’última òpera de la temporada dins del nostre abonament del Liceu. A principi del mes de juliol vaig publicar aquí la ressenya de la Roda de premsa d’aquesta producció.

LA FAVORITE de Gaetano Donizetti (1797-1848), és una de les primeres òperes escrites pel compositor per al públic francès, després del triomf aclaparador de l’adaptació francesa de Lucia di Lammermoor.

Òpera en quatre actes amb llibret d’Alphonse Royer, Gustave Vaëz i Eugène Scribe, que va ser estrenada el 2 de desembre del 1840 a l’Acadèmie Royale de Musique de Paris en la seva versió francesa. Al Liceu va arribar per primera vegada, en versió italiana el novembre del 1850. En 2002 es va representar al Liceu en la versió original francesa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies d’Antoni Bofill

Una història ambientada a la Castella d’Alfons XI en el segle XIV. L’acció adaptava una obra anterior, “L’Ange de Nisida” per a la qual Donizetti havia escrit alguns fragments. El compositor va utilitzar per a aquesta òpera, fragments d’obres inacabades o d’altres ja estrenades com “Maria Stuarda”. Una obra equilibrada a mig camí entre el gust francès (amb inclusió de ballets) i el “belcanto” amb àries tant celebres com “O mon Fernand” o “Ange si pur“.

Una òpera que també va ser coneguda com a “Richard una Mathilde”, “Leonore”, “Riccardo e Matilde”, “Daila”, “Elda” o “Die Templer in Sidó” fet, que segons la revista del Liceu que ofereix als abonats, la converteixen en una de les obres més manipulades de la història.

En el seu retorn al Liceu, reneix la producció del 2002 amb escenografia i vestuari de Jean-Pierre Vergier. El muntatge es va rescatar al mes de febrer llogant-lo al Maggio Musicale de Florència i actualitzant-lo amb la direcció d’escena de Derek Gimpel, donant-li més dinamisme.

Continua llegint