La veritat és que com homenatge a Granados, deixa molt a desitjar, ja que la proposta utilitza el seu nom tan sols per vendre un producte, i és que dels quatre ballets que van interpretar la Compañia Nacional de Danza al Gran Teatre del Liceu, un de sol (Anhelos y tormentos), va ser dedicat a aquest grandíssim compositor; malauradament va ser el que menys em va agradar.

Enric Granados  (Lleida, 1867 – canal de la Mànega,1916) compositor i pianista català, que juntament amb amb Albéniz fou el creador de l’escola catalana moderna de piano. És conegut per la seva obra pianística, especialment per la suite Goyescas. Va crear una escola de piano a Barcelona, l’Acadèmia Granados, que ha produït una llarga llista de rellevants pianistes com Frank Marshall i Alícia de Larrocha. Va morir en el naufragi de la nau Sussex, al canal de la Mànega, en ser torpedinada per l’armada alemanya en el transcurs de la Primera Guerra Mundial.

Aquest ballet, ANHELOS Y TORMENTOS (🐌🐌+ 🐚), malgrat que no em va agradar gaire, va ser el que potser tenia un aire més contemporani, ja que els altres tres eren de caràcter molt més clàssic, especialment l’ùltim. El dia que vàrem assistir, divendres 4 de març era l’estrena absoluta d’aquest ballet. Un piano a sobre de l’escenari, interpretat per Rosa Torres-Pardo i la música de Enrique Granados … El amor y la muerte, Vals, Mazurka; Danza Oriental, El ángel de los claustros.

Continua llegint →