Arxiu d'etiquetes: José Antonio López

– Concert de l’OBC – EL RÈQUIEM DE DVORÁK (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.06.03 (temp. 17/18 – espectacle  nº 288)

 EL RÈQUIEM DE DVORÁK (temp. 17/18 – espectacle nº 288)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

No podia acabar la temporada de concerts de l’OBC de la millor manera de la que ho va fer diumenge passat, amb la primera audició per part de l’OBC del RÈQUIEM DE DEVORÁK.

Un concert de cloenda realment extraordinari per una magnífica temporada; novament l’orquestra en aquesta ocasió ha estat dirigida pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb la participació de 4 solistes i 107 cantants participants de tres cors; en total doncs 111 veus a l’escenari de l’Auditori. Realment espectacular.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El RÈQUIEM DE DEVORÁK, es tracta d’una obra magna del Romanticisme, potser l’obra espiritualment més profunda del compositor, on afronta la pregunta fonamental del sentit de l’existència humana. La peça va més enllà del text religiós i és una reflexió sobre la vida, la mort, l’ésser humà i l’esperança en què la música esdevé protagonista.

ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia 1841 – Praga 1904)

RÈQUIEM, op. 89(🐌🐌🐌🐌🐌)

Quan el director Kazushi Ono va proposar interpretar a Barcelona aquesta obra colossal es va adonar que l’OBC no l’havia tocat mai i ho va voler resoldre ràpidament. Aquest cap de setmana s’ha interpretat en la seva versió íntegra. Més de 90 minuts de música simfònic-coral de primer ordre. El rèquiem que, juntament amb els de Mozart, Verdi, Brahms i Fauré, completa el repòquer de “rèquiems”.

Continua llegint

– Concert (M04)- RÈQUIEM de Wolfgang Amadeus Mozart – Gran Teatre del Liceu (🐌🐌🐌) – 17.11.2016

RÈQUIEM de Mozart –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Som assidus als concerts participatius que se celebren tant a l’Auditori, Palau o Liceu i hem pogut escoltar la Missa de RÈQUIEM forces vegades i sempre ens ha emocionat de debò, perquè escoltar uns cors de més de 400 veus, impressiona encara que no t’agradi la música clàssica.

Aquesta vegada el concert no es tractava pas d’un concert participatiu, i va estar interpretat per l’Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Josep Pons, i malgrat que ens va agradar com sempre, no ens va arribar a emocionar com en altres ocasions. Potser les nostres butaques d’abonament al quart pis, massa allunyades de l’escenari, no afavoreixen massa l’audició de concerts en les millors condicions.

El Programa però va començar amb una primera part, i dues composicions del mateix compositor, Wolfgang Amadeus Mozart

  • Música per a un funeral maçònic (Maurerische Trauermusik), KV 477  i
  • Concert per a piano núm. 23 en La major, KV 488

concert-per-a-piano-num-23-amb-ignasi-cambra-gran-teatre-del-liceu

fotografies d’Antoni Bofill

Aquest últim concert va estar magníficament interpretat al piano per Ignasi Cambra, que malgrat la seva ceguesa, aconsegueix interpretar amb fluïdesa obres d’una gran complexitat, amb una força de voluntat admirable que li fa estudiar les partitures en braille i aprendre la composició d’oïda.

Continua llegint

– Concert OBC (8/12) – L’OBC i el Rèquiem de Mozart (****) – L’Auditori – 02/03/2014

Un altre diumenge i un altre matí de concert amb l’OBC.   Aquesta vegada amb moltissimes ganes perque escoltarem de nou el Rèquiem de Mozart que tant ens agrada, especialment en els concerts anomenats participatius.

El programa però, esta complementat amb un altre obra a la primera part:

1 – Benjamin BRITTEN  (***1/2) – (Lowestoft 1913 – Aldeburg 1976) – Serenata pera tenor, trompa i corda, op. 31

No la coneixiem pas i per ser la primera vegada ens va agradar força.  Un dels protagonistes del mati va ser Juan Manuel Gómez; va  interpretar com a solista a la trompa en aquesta obra…. es tracta d’un membre de l’OBC que sempre que toca el seu instrument com a solista ens deixa meravellats. En aquesta ocasió, la seva interpretació es funamental i te un solo força llarg, abans inclus de que l’orquestra emeti la seva primera nota; un moment màgic que et deixa clavat a la butaca. El tenor alemany Werner Güra, va ser l’altre protagonista que en solitari va cantar tota l’obra…. ens va agradar.

Continua llegint