Arxiu d'etiquetes: Jorge-Yamam Serrano

– Festival GREC 2018 – Teatre – LA REVELACIÓ (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 2018.07.11 (temp. 17/18 – espect. nº 346)

LA REVELACIÓ (temp. 17/18 – espectacle nº 346)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, moltes ganes de veure aquesta proposta dins del Festival Grec, a l’Espai Lliure, LA REVELACIÓ , una obra de Jorge Yaman-Serrano que ens parla de la llibertat d’expressió i de la censura en el món d’Internet, i que va ser presentada a la roda de premsa del passat 3 de juliol.

En sortir, la nostra posició era ambivalent, per una banda el tema ens havia interessat pel que té d’inquietant i tremendament real, però d’altra banda ens va faltar alguna cosa perquè ens acabes enganxant.

No sabem dir, avui encara, si va ser la posada en escena, les interpretacions o el text, però alguna cosa va impedir que ens omplis. O potser va ser que és un món que nosaltres coneixem com a usuaris i que se’ns escapa més enllà d’això, pel seu llenguatge de vegades massa tècnic. O potser també pel fet de dividir l’obra en tres parts i voler explicar moltes coses en 80 minuts.

L’obra es planteja a través de la història de tres reveladors o filtradors d’informació reservada o whistleblowers: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. A banda hi ha dos personatges secundaris que apareixen de forma breu i puntual durant els entreactes: Sòcrates i Galileo Galilei.

Whistleblowers és el terme amb el que els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes.

Què faríeu si tinguéssiu accés, les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, a un material classificat que demostrés l’abús, la corrupció i la il·legalitat tant del govern com de grans empreses?

Els tres protagonistes d’aquesta proposta estan actualment, d’una manera o altra, mancats de llibertat o a l’exili per haver publicitat material “classificat”. La peça està estructurada en tres parts i en cada una de les parts el protagonista un dels personatges ens fa coneixedors de la seva història, bé simulant entrevistes periodístiques, la de Shmitd (director de Google) i Assange, la de Snowden amb dos periodistes que farien pública la notícia, o bé com en el cas de la soldat Chelsea Manning amb un relat basat en una carta personal.

Per construir la proposta s’han basat en textos, vídeos i fets verídics documentats sobre aquests personatges.

Continua llegint

– Teatre – SOTS L’OMBRA D’UN BELL ARBRE (***)- TANTArantana Teatre – 24(04/2014

Dijous 24 tornem al Tantarantana; aquesta vegada per tal de assistir a una pre-estrena d’una representació basada en l’obra “del gentil i dels tres savis” de l’escriptor i filòsof Ramón Llull. Un obra que tracta de les relacions entre les tres religions mes properes a la nostra societat… les religions anomenades “del llibre”, jueva, cristiana e islàmica… i que encara que creuen amb el mateix deu, l’anomenen amb diferents noms, Jehovà, Deu i Al.là…. i lluiten entre ells per obtenir el poder sobre les masses, amb la seva “constitució” (Biblia, Coràn) com arma llancívola.

Prèviament a la representació de “SOTS L’OMBRA D’UN BELL ARBRE”, es va organitzar una taula rodona entre representants de les anteriors religions així com de la Associació Pagana dels Països Catalans.

Sots l'ombra d'un bell arbre01-imp

Va estar interessant la trobada, encara que sota el meu punt de vista es va falsejar i molt el bon tarannà d’aquestes societats “religioses” en el nostre entorn a Catalunya.  Tots ells es coneixien prèviament i son amics…. i per tant la imatge que es va voler oferir era irreal en tots i cada un dels punts que es van exposar. La participació del públic en el poc temps que se li va permetre parlar, va deixar al descobert i ràpidament aquesta falsedat i manipulació.  Però el mes greu de tot i el mes trist, es  que les tres religions que creuen en el mateix “deu”, encara avui en dia i arreu del planeta, estiguin provocant guerres “santes” en nom d’un deu en el que segurament ni tan sols creuen…… a banda de considerar a la dona com no capacitada per dirigir aquestes organitzacions “tocades” per la ma de deu.

Continua llegint