Arxiu d'etiquetes: Jorge Albuerne

– 018 –  Fira Tàrrega – Teatre – THA TZPAR (L’ESPERA) Les Sitges (🐌🐌+🐚) – 2018.09.08 (temp. 18/19 – espect. nº 012)

Fira Tàrrega – THA TZPAR (L’ESPERA (temp. 18/19 – espectacle nº 012)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Comencem la jornada de dissabte amb una de les propostes que ens feia més il·lusió de veure, THA TZPAR (L’ESPERA), amb dramatúrgia de Pau Matas i Lali Álvarez, i direcció de Lali Álvarez, a la que seguim d’ençà que ens va deixar bocabadats en 2015, amb “Ragazzo” i de la que després hem vist “Barcelona (contra la paret)”.

Aquesta és una creació de Hui Basa, l’agrupació formada per la mateixa Lali Álvarez, Pau Matas, Aina Juanet i David Teixidó com a artistes residents a la Nau Ivanow.  Seguint la línia dels treballs anteriors, investiguen i porten a escena aquest projecte basat en la supervivència en situacions de guerra, la resistència a la violència en un context de conflicte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un espectacle que reflexiona sobre la gestió individual i col·lectiva de la por.

THA TZPAR (L’ESPERA) ens presenta un grup d’estranys que comparteixen refugi, nosaltres, els espectadors formem part d’aquest grup en l’espai màgic de Les Sitges, asseguts a l’exterior, envoltant en dos grups el particular i enorme espai escènic.

Identificats amb un llaç negre lligat al braç, veiem com aquests “refugiats” conviuen entre ells i comparteixen el que tenen i el que no tenen. Interaccionen amb nosaltres i semblen tranquils. De cop, un element estrany al grup irromp en aquest refugi (impactant i suggestiva aparició al costat de les vies del tren), i la mateixa por al desconegut genera un canvi d’actituds, el rebuig i la violència en el grup.

Continua llegint

– Teatre /Circ – YE ORBAYU – Redondo/Albuerne – Antic Teatre (🐌🐌🐌+ 🐚) – 10/04/2016

I de nou a l’Antic Teatre, un lloc que cada vegada se’ns fa més proper i on els espectacles que veiem ens omplen. Aquest diumenge ens va atreure una proposta de Jorge Albuerne i José Luis Redondo que acabaven les seves dues setmanes d’actuacions en aquesta sala, motiu pel qual malauradamentno podem recomanar que l’aneu a veure en aquest teatre.

YE ORBAYU és el títol d’aquest espectacle i el seu significat en asturià es “és una pluja fina” aquella pluja lleugera, gairebé imperceptible, però que cala…

… i  és perquè tots dos artistes són asturians.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entrem a la sala, plena de gom a gom i veiem una enorme cortina a l’escenari, només un petit espai obert ple de marques blanques a terra, i comença l’espectacle amb tots dos actors sortint en calçotets i donant voltes davant i darrere la cortina mentre es van vestint, un d’ells amb sabates de taló de dona, és com si tinguessin pressa per estar a punt. Es tapen la cara amb unes caràtules de discs de vinil, un de Dvorák, l’altre de Conchita Piquer i aquí ja comencem obertament a riure. Cau la cortina i es van intercalant números de circ, equilibrisme, “animals” i pallassos, sense pronunciar cap paraula.

Continua llegint

– Teatre – UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG (🐌🐌🐌 + 🐚) – Sala Muntaner – 27/01/2016

Ens feia especial il·lusió poder veure aquesta nova proposta de la companyia Les Antonietes, perquè ens han agradat molt les ultimes produccions que ens han presentat; aquesta també ha estat força satisfactòria especialment per les seves magnífiques interpretacions i per una senzilla però acurada posada en escena; malgrat això també hem de dir que NO ens ha agradat gens aquesta Un tramvia anomenat desig - Sala Muntaner - cartellversió tant i tan resumida d’Oriol Tarrasón, ja que considerem que l’ha deixat simplement en l’esquelet del seu argument, malmetent molts dels excel·lents diàlegs que conté l’obra original, i per tant no acabant d’aprofundir en l’interior dels personatges, com caldria fer, per entendre el perquè del seu comportament… i és precisament això, el que no ens acaba de convèncer.

Així com nosaltres no som massa amants d’anar a menjar als locals on se serveix “fast food”, encara ens agrada menys que se serveixi aquesta mena de “fast teatre” en un intent de fer-ho segurament més comercial i d’aquesta manera arribar més fàcilment a un públic que no està massa disposat a aguantar assegut al teatre les més de 3 hores que pot durar la seva versió original. Potser està massa propera per nosaltres l’extraordinària versió que ens va oferir l’any passat el National Theater de Londres i que vàrem poder veure subtitulada al cinema a la nostra ciutat, de la que també en el seu dia, vàrem escriure una crònica que us deixem enllaçada aquí.

Continua llegint