LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER (temp. 18/19 – espectacle nº 164)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
La Novena és més que l’Himne de l’Alegria, és més que l’infern en flames del segon moviment, i és més que la bellesa de l’adagio. La Novena és una de les obres més transcendentals de la història de la música. Però, sobretot, la Novena és molt més que l’Himne d’Europa.
Ahir diumenge, dins del nostre abonament de l’Auditori teníem programat aquest extraordinari concert que va apostar per potenciar el diàleg entre la música i el teatre performatiu i de manipulació d’objectes.
A 195 anys de la seva estrena, l’Agrupación Señor Serrano i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del seu director titular, Kazushi Ono, han volgut donar una mirada crítica sobre el significat d’Europa. Han volgut fer una lectura diferent sobre el simbolisme d’aquest himne per a una Europa plena de contradiccions.
I ho fan acompanyant la música de la Simfonia núm. 9 en Re menor, op.125, “Coral”, de Ludwig Van Beethoven en un viatge amb imatges, un viatge que parla de nosaltres mateixos, de la nostra societat, del nostre passat i del nostre futur.
La companyia Agrupación Señor Serrano, és una companyia compromesa amb totes les propostes que realitza, i hem de reconèixer que nosaltres en som uns fidels seguidors, des de “Katastrophe” en el Festival Neo 2012 a La Seca, “A house in Asia” que vam veure a Granollers en 2015, “Birdie” a la Sala Hiroshima en 2016, “Brickman Brando Bubble Boom” al Lliure en 2016 a la seva penúltima proposta, “Kingdom” en el Teatre Lliure dins del Festival Grec 2018.
En el seu particular llenguatge escènic utilitzen la tecnologia en directe, el vídeo, la performance, les maquetes, … per donar a conèixer els seus missatges inconformistes i de denúncia sobre la realitat que ens envolta. És difícil, per tant, que les seves propostes arribin i agradin a tothom, perquè sovint resulten incòmodes, i d’entrada, no estem predisposats a relectures de fets o personatges històrics assumits com ens han volgut explicar.
Malgrat que per nosaltres anar a Granollers amb la cadira de rodes era força complicat, vàrem comprar les entrades en quant ens vam assabentar que es representava a l’Auditori de Granollers en una sessió única. Vàrem arribar potser un parell d’hores abans i amb mooooolta tranquil·litat vaig poder accedir per primer cop amb l’ajut de les crosses, recolzant el peu en terra i deixant la cadira (per fi) dins del cotxe (oe oe oeee !!!). Ha pagat la pena fer aquest esforç, perquè l’espectacle s’ho mereix i ens ha deixat gairebé sense paraules (bé… això en mi, és una mica difícil)