Arxiu d'etiquetes: Jordi Savall

– 389 – GREC2019 – Música – LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1620 al 1865 – JORDI SAVALL (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec – 2019.07.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 298)

LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1620 al 1865 – JORDI SAVALL (temp. 18/19 – espect.  nº 298)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir al Teatre Grec vam poder gaudir d’un dels concerts que conformen el recorregut temàtic d’en Jordi Savall, LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1444 al 1888.  Un gran projecte de Jordi Savall sobre la memòria musical de l’esclavatge, que ha estat girant per diversos països europeus i els Estats Units i que encara no haviem pogut veure a Catalunya.

Estrenat l’any 2015 al Festival de Música i Història de l’Abadia de Fontfroide (França),  ara arriba a casa nostra, amb dos concerts diferents, un, el que vam veure ahir, centrat en l’Amèrica del Nord i el Carib del 1620 al 1865 i l’altre, complementari, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa, concretament Espanya i Portugal, i que es podrà veure al Festival de Torroella de Montgrí el dia 2  d’agost.

Aquest projecte va néixer fa més de 20 anys, quan Jordi Savall va investigar sobre músiques colonials i músiques que estaven als arxius de les Illes Canàries i de Colòmbia. A partir d’aquesta investigació va descobrir la clau de la riquesa de l’imperi espanyol,  basada en la explotació d’éssers humans, que eren arrencats dels seus pobles a l’Àfrica, i portats com a bèsties al Nou Món.

Jordi Savall reuneix per aquests dos concerts a músics de Mali, Mèxic, Colòmbia, Brasil i el Canadà, així com a dos dels seus grups, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI. Un repertori integrat per formes musicals hispanes, inspirades en cants i balls d’esclaus i dels indígenes americans, i per músiques basades en les tradicions africanes, mestisses o índies.

S’intercalen textos sobre l’esclavatge amb testimonis, cròniques, lleis i reflexions dels cronistes de l’època. Aquests textos són recitats per l’actor català d’origen gambià Babou Cham, i hem de dir que malauradament ha estat la part més feble del concert, no tant per la selecció de textos com per la lectura poc reeixida que s’ha fet d’aquests. Texts històrics des de les primeres cròniques de 1444 fins al darrer text del Premi Nobel de la Pau, Martin Luther King, escrits pocs abans del seu assassinat el 1968.

El concert que hem pogut veure s’inicia el 1620, data de l’arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord i acaba el 1865, any en el qual els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud.

Un retrat musical d’una època, un gran fresc sonor que ens mostra les actituds envers els africans dels habitants de l’anomenat món occidental, tant a Europa com a l’Amèrica Llatina o als Estats Units, però també les qualitats de la música com a font de pau i consolació i com a últim refugi de l’alegria i l’esperança. Una gran lliçó de música i història signada per un apassionat del mestissatge musical i del diàleg intercultural que ha estat apadrinada per la Unesco.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Grec2017 – Concert (M17) – JORDI SAVALL – IBN BATTUTA El viatger de l’Islam – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌🐌) – 31.07.2017

JORDI SAVALL – IBN BATTUTA El viatger de l’Islam

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

I tot arriba a la seva fi, i el Festival Grec 2017 també ha posat punt final amb aquest concert de Jordi Savall i la seva formació Hespèrion XXI.

El concert de Jordi Savall i Hespèrion XXI al Teatre Grec és el primer a Catalunya amb la primera part del programa “Ibn Battuta. El viatger de l’Islam” que ja s’ha pogut veure a França I al Líban. La segona part d’aquest concert tindrà lloc el dia 12 d’agost al Monestir de Poblet en el marc del V Festival de Música Antiga.

L’escriptor àrab Ibn Battuta és considerat com el més gran viatger de tots els temps. Nascut a Tànger el 1304, va viatjar durant més de 30 anys del Marroc fins als extrems de la Xina i els límits de l’Àfrica negra.

Ibn Battuta (“el fill de l’aneguet”) va iniciar el seu viatge a l’edat de vint-i-un anys, visità Egipte, Palestina i Síria abans de fer cap a Medina i la Meca. Prosseguí fins a Àsia central,  l’Iraq i Pèrsia per retornar més tard a Aràbia recorrent Oman i el Iemen. Travessà el Mar Roig, Sudan i de nou a la costa per embarcar a Somàlia i navegar per l’Oceà Índic fent parada gairebé a totes les colònies comercials que els àrabs havien establert a la costa oriental d’Àfrica i a l’illa de Zanzíbar.

Reprenent el camí del nord arribà fins a Constantinopla per endinsar-se després a l’Afganistan i al Pakistan actual (país del Sind). Va viure Durant set anys a l’Índia, visita les Maldives i Ceilan. Viatja a Bengala, Indonèsia i Xina. De tornada al Marroc visita Sardenya, les restes de l’Al-Andalus per finalment travessar el desert del Sàhara i arribar fins a Tombouctou al cor de Mali des d’on retorna al seu país natal, escrivint les seves memòries a la ciutat de Fès. Era l’any 1354 i havia viatjat durant 30 anys.

Continua llegint

– Concert – ISTANBUL (🐌🐌🐌+ 🐚) – Jordi Savall – Hesperión XXI & Mal Pelo – Mercat de les Flors – Sala MAC – 13/02/2016

No sé ben bé el perquè aquest concert, està englobat en el cicle de dansa de MAL PELO, que aquests dies ens ofereix el Mercat de les Flors, ja que de “dansa” ben poca cosa té i la seva col·laboració en aquest espectacle de ISTANBUL és més aviat minso; m’hauria agradat anar aquesta vegada a la roda de premsa que es va celebrar el passat dia 10 de febrer, però aquest cop no vaig ser convidat.

ISTANBUL - Mercat de les Flors - 1

El fet és que la companyia MAL PELO, associada al Mercat de les Flors i formada per Maria Muñoz i Pep Ramis ens ofereix 4 espectacles:

  • El Cinquè Hivern (de l’11 al 21 de febrer), que nosaltres ja vàrem poder veure al Festival Grec, del que no guardem massa bon record, com podeu comprovar en  aquesta crònica.
  • Istanbul (única representació el 13 de febrer) de la que parlarem a continuació…
  • 7 Lunas (17 i 18 de febrer)… una trobada entre María Muñoz i el cantaor Niño de Elche
  • Bach (20 i 21 de febrer)… un treball sobre algunes peces seleccionades de “El Clavecí ben temperat” de J.S. Bach, interpretat per la ballarina Federica Porello.

ISTANBUL constitueix un escenari privilegiat de la història: una barreja extraordinària de pobles i cultures, de llengües i de músiques fins a crear el mite que ara acompanya el seu nom. Aquesta creació mostra aquesta riquesa a través de la força i la sensibilitat de JORDI SAVALL i els quatre components del conjunt instrumental HESPÈRION XXI.

Fa més de 50 anys que Jordi Savall dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la indiferència i l’oblit; dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o també com a director.

Les músiques de l’imperi otomà, incloent-hi en elles la música sufí, sempre m’han agradat moltíssim i sempre que viatgem a Istanbul, ciutat de la que estem perdudament enamorats, intentem comprar alguns CDs, per gaudir d’aquestes músiques en la tranquil·litat de casa nostra.

Aquest concert no és el primer cop que l’escoltem i sempre… sempre ens deixa meravellats i realment emocionats. Un recull de músiques turques, armènies, gregues i sefardites. Quina meravella!!!

Com ja he comentat abans, la participació de la dansa en aquest concert va ser més aviat minsa i encara que els ballarins van participar en alguns moments, cap d’ells ens va arribar a emocionar, exceptuant potser l’escena final on Pep Ramis va interpretar una coreografia força espectacular, acompanyat per dos pèndols gegants bellugant-se a banda i banda de l’escenari i recolzats amb una preciosa projecció d’uns cavalls al galop al fons.

La nostra valoració de ben segur hauria estat molt més alta, si s’hagués optat per presentar el concert a pèl, sense cap més afegitó…. i evidentment en un espai més reduït, on els espectadors poguessin gaudir de la interpretació dels músics de ben a prop.

Música: Jordi Savall – Catalunya (lira de gamba, rabec i direcció) // Haïg Sarikouyoumdjian – Armènia (ney, ¡duduk) // Hakan Güngör – Turquia (kanun) // Dimitri Psonis – Grècia (oud) // David Mayoral – Espanya (percusions)

Dansa: María Muñoz, Pep Ramis, Jordi Casanovas, Federica Porello
Il·luminació: August Viladomat – Punt de Fuga // Espai escènic: Mal Pelo

Istanbul snails