Arxiu d'etiquetes: Jordi Sanosa

– Teatre (151) – AMOR DE DON PERLIMPLÍN CON BELISA EN SU JARDÍN (🐌🐌🐌🐌) – La Seca – 11.01.2017

AMOR DE DON PERLIMPLÍN CON BELISA EN SU JARDÍN

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest dimecres va ser dia d’estrena a la Seca Espai Brossa, amb aquesta proposta, dirigida per Genoveva Pellicer, de El amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín “aleluya erótica en cuatro cuadros” de Federico García Lorca, obra dramàtica breu escrita en 1933.

Genoveva Pellicer dirigeix la Companyia Perlimplín de teatre. Entre els seus últims muntatges destaquen: Novecento de Alessandro Baricco i Les Criades de Jean Genet que hem pogut veure en aquest mateix espai.

El component satíric és una constant en el teatre de Lorca, en el qual coexisteixen el còmic i el seriós i aquesta obra és una farsa per actors que té el seu antecedent immediat en “El retablillo de don Cristóbal“, farsa per titelles. El paral·lelisme entre ambdues obres és conegut però Don Perlimplín adquireix en aquesta obra una dimensió humana que li manca a Don Cristóbal. En paraules del mateix Lorca, Teatro de monigotes humanos que empieza en burla y acaba en trágico”.

c_amor_web_757

Fragments del Retablillo de Don Cristóbal i altres textos de Lorca són introduïts en aquesta obra per un personatge especial, el director de la companyia, interpretat magníficament per en Jordi Sanosa qui també representarà el paper de mare i d’un dels follets.

S’inicia l’obra recordant el món del guinyol i passant ràpidament a la dimensió humana dels personatges.

Continua llegint

– Teatre – (02) – QUAN ACABI LA NIT (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 01.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

QUAN ACABI LA NIT

Aquesta estrena del Teatre Tantarantana forma part de la programació d’El Cicló 2016, cicle de companyies independents de Barcelona que va arrencar al mes de març amb la proposta de la companyia IGNIFUGA, KOHLHAAS”, seguida per la  Cia DARA amb MARS JOAN”, “17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISMEde la Cia. CASA REAL i la proposta de LA CALÓRICA EL PROFETA”.

El Col·lectiu la Santa ens presenta aquest projecte de la dramaturga Laura Mihon dirigit per Àurea Márquez, una actriu a la qual admirem i que ens ha sorprès molt gratament amb aquesta estrena com a directora.

Un home recorre l’Antàrtida en travessia solitària, arrossegant el seu trineu. Tres joves d’after comparteixen les seves idees i somnis, incapaços de tornar a casa. Una noia espera a l’aeroport el vol que li canviarà la vida. Tres històries desvinculades entre si però lligades per la mateixa pregunta: davant de la certesa de què no som immortals, a què destinar la nostra vida? Aconseguir una gran fita memorable? Rendir-se al plaer i la diversió? Seguir el camí dels nostres somnis anhelats però mai realitzats? En definitiva, com fer que la vida valgui la pena?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquestes tres històries ens plantegen el mateix dilema, quin és el rumb que hem de donar a les nostres vides ? Quin camí hem de prendre per intentar que la nostra vida valgui la pena ? Ens hem de conformar amb només “respirar” i deixar passar els dies? Hem de lluitar per canviar quelcom ? Hem de perseguir els somnis ?

Continua llegint

– Teatre – FALSTAFF (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 03/03/2016

Anàvem amb moltes expectatives per veure aquesta producció i la veritat és que vam sortir una mica decebuts, no per les interpretacions que vam trobar molt acurades, si per la posada en escena i la manca d’emoció que ens va donar com a resultat un espectacle llarg i avorrit.

Punt i a part i molt destacable per sobre de la resta la interpretació que en Francesc Orella fa d’un Falstaff vividor i tendre que en els moments finals ens ha fet vessar la llagrimeta.

Falstaff - Teatre Akademia 1

Falstaff no és el títol de cap obra de William Shakespeare, és un personatge que apareix a diverses de les obres de l’autor: Ricard II, Enric IV (parts 1 i 2), Enric V i Les alegres comares de Windsor. És també el protagonista de l’òpera de Verdi amb el mateix títol i el protagonista de la pel·lícula d’Orson Welles Campanades a Mitjanit.

Falstaff és un home que estima la vida, gaudeix de l’amistat, li encanten les dones i li perd un bon vi i bon menjar. Viu en un món en guerra, un món violent en el qual triomfen la força, la traïció i l’ambició pel poder. Falstaff només sobreviu.

Continua llegint

– Teatre – NO FEU BROMES AMB L’AMOR (🐌🐌 + 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – 12/02/2015

El passat dijous 12 de febrer vàrem tornar a trepitjar la Sala petita del Teatre Nacional de Catalunya, precisament la nit d’estrena a la Sala Gran d’una obra que nosaltres veuríem l’endemà; l’espectacle que s’acostuma a veure en les estrenes d’aquest teatre públic, amb el tema de les “invitacions” és realment patètic i molt feridor pels espectadors que acostumem a pagar les nostres entrades; és un tema prou conegut per tots els que estimem el Teatre, però que pel que sembla no se li vol posar aturador, ni tan sols es comenta en els fòrums de”cultura”….. potser per por a perdre certs privilegis?

Escoltar frases en el vestíbul com aquesta … “Escolta maca, si vols venir al TNC ara mateix, vina corrents que t’espero al vestíbul, … tinc 8 invitacions i me’n sobren tres…. i és que em sap greu que es perdin“, això dit per una dona d’uns 30 anys, parlant a crits per telèfon a la porta dels lavabos compartits per les dues sales. Cada vegada més, evitem el dia de les estrenes als Teatres públics de casa nostre, ja que les platees estan gairebé exhaurides abans de posar-se a la venda i la cohort d’aprofitats que les omplen són gairebé sempre els mateixos… i no parlo pas de la premsa ni d’altres mitjans paral·lels que promocionen el Teatre.

Però anem al que toca, que no és més que parlar de l’obra que venim a veure… NO FEU BROMES AMB L’AMOR, escrita el 1834 per Alfred de Musset (Paris 1810 – 1857). Musset va escriure aquesta obra a l’edat de 24 anys, immediatament després del trencament del seu apassionat romanç amb l’escriptora George Sand; es tracta d’un drama romàntic amb la presència de l’amor, del seu fracàs a causa de l’orgull humà, … i l’aparició sobtada de la mort.

IMG_0547

El Baró vol casar el seu fill Perdican amb la seva neboda Camille, que acaba de passar uns anys de formació en un convent. Els dos cosins, que havien tingut una relació molt íntima quan eren infants, es retrobaran amb una aparent fredor que respondrà més aviat a les prevencions davant d’aquest casament de conveniències que no pas als veritables sentiments que encara mantenen l’un per l’altre, i que tanmateix s’esforçaran a ignorar per orgull, a pesar dels danys col·laterals que això pugui ocasionar.

Suposo que en aquella època podria arribar a ser un text molt atractiu, precisament per tractar de l’amor adolescent que té molt de romàntic i que, qui mes qui menys hem “patit” tots, amb les falses actituds vers la parella estimada, com de no voler aparentar-ho massa, per tal de ser encara més valorat i desitjat; malauradament és un text que no ha resistit el pas del temps i que vist des del present, almenys a mi no m’interessa gaire. Un text que camina des de la comèdia esbojarrada de l’inici, fins a la previsible tragèdia final, amb algun moment intermedi remarcable.

Continua llegint