Arxiu d'etiquetes: Jordi Font

– Teatre (278) – ESQUERDES PARRACS ENDERROCS (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – 12.05.2017

ESQUERDES PARRACS ENDERROCS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Inicialment aquesta proposta estava titulada Collar de Cranis (Varietats a la Brossa) i després del procés de creació i assajos ha quedat rebatejada com ESQUERDES PARRACS ENDERROCS que és el seu títol definitiu.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquest és l’espectacle central de l’epicentre Brossa produït conjuntament amb l’Institut del Teatre, dins del projecte IT Teatre, i amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). IT Teatre és la nova companyia de graduats en arts escèniques de l’Institut del Teatre.

En aquella roda de premsa, va ser difícil que ens expliquessin amb claredat el que dies després aniríem a veure i ara ho entenem, perquè a l’hora d’escriure aquesta ressenya encara se’ns fa més difícil escriure quelcom sobre el que hem vist a la Sala Tallers del TNC.

Carles Santos i Jordi Oriol han conduït a aquest grup de joves creadors a la recerca de Brossa i del seu llegat essencial, en un intent d’oferir-nos una mirada d’avui sobre Joan Brossa.

Tal com ens expliquen en el programa de mà, la visió diferent que tenien els dos directors respecte a l’obra de Joan Brossa, per generació, per referència i experiència ha fet que la peça s’estructuri en dues parts, la primera mira de fit a fit a Brossa, hi parla directa, mentre que l’altra s’hi refereix amb al·lusions i indirectes a través de la mirada primera ….

Continua llegint

– Teatre – VREMYA MUSEI (🐌🐌🐌) – El Maldà – 08/04/2016

Tal com vam comentar a l’entrada de la roda de premsa a la qual vaig assistir, aquest espectacle és una creació signada pels dos intèrprets Jordi Font i Toni Guillemat, a partir del seu projecte de final de carrera a l’Institut del Teatre que girava envers el concepte de l’espera.

VREMYA-MUSEI - El Malda

Accedim a la sala i veiem dos homes asseguts, van d’uniforme i s’han quedat adormits, sembla que el temps no passa i ells esperen que acabi la nit i comenci el dia. Sona música a una petita radio i ells … esperen.

Estem davant d’una proposta de teatre de gest i mímica i al llarg de la representació, només escoltarem algunes paraules en un rus que tampoc ho és, però, és evident que no calen les paraules per entendre el que ens expliquen.  Amb una gestualitat molt marcada i una mímica que beu de les fonts d’en Charles Chaplin o Jacques Tati provoquen tota una serie de situacions que ens fan riure i ens fan passar una bona estona.

VREMYA MUSEI - El Maldà - 1

Continua llegint

– Roda de premsa – VREMYA MUSEI – El Maldà – 06/04/2016

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa d’un espectacle on les paraules gairebé sobren i és que VREMYA MUSEI es tracta d’una proposta de teatre de gest i mímica…. i les poques paraules que escoltarem seran en un rus fictici, però suficient entenedor perquè els espectadors entenguin ràpidament el seu significat.

L’espectacle va néixer a partir d’un projecte de final de carrera a l’Institut de Teatre on Jordi Font (especialitat de Teatre físic i visual) i Toni Guillemat (interpretació de teatre de text), en el que van compartir experiències i sinergies per començar a treballar en aquest projecte; en un principi havien pensat fer-ho en un espai obert i sense paraules, però posteriorment les seves companyes d’Institut, Alba Macfarlane i Helena Torres (graduades d’escenografia), es van incorporar amb ells per formar la companyia Voltäla… i els van convèncer de què segurament seria més adient representar-ho en un lloc tancat, fins que entre tots va anant sorgint la idea de fer-ho en un museu a Rússia.

VREMYA MUSEI - EL Maldà - 1

L’objectiu era fer un treball de creació barrejant diferents disciplines a partir del concepte de L’ESPERA, prenent com a referència noms com Samuel Beckett, Jacques Tati o Charles Chaplin… a partir dels seus exemples ha permès a la Companyia abordar el tema de “l’espera” des de diferents conceptes, perspectives i òptiques.

Continua llegint