Arxiu d'etiquetes: Jordi Cortes

– GREC2015 – Dansa – FUCK IN PROGRESS – (🐌🐌) Jordi Cortes – Mercat de les Flors – Sala Pina Bausch – 05/07/2015

El diumenge passat, 5 de juliol anem al Mercat de les Flors i més concretament a la Sala Pina Bausch que, per mi, té l’inconvenient de la NO numeració de les entrades, cues a baix, cues dalt i ràpid a agafar lloc …

Ja feliçment asseguts observem que dalt de l’escenari hi ha alguns dels intèrprets, membres de l’Associació Kiakahart, que ens mostraran amb el seu cos (val a dir que alguns d’ells amb greus discapacitats físiques), les diferents experiències viscudes i com es perceben a si mateixos.

Segons Jordi Cortés cada persona, cada cos, és únic, té una entitat única amb les seves característiques anatòmiques úniques i per tant tenen una forma única de manifestar-se a través de la dansa.

L’Associació Kiakahart va ser creada per tal de donar un canvi en la mirada i la percepció de l’estètica de la dansa i la cultura fent caure prejudicis i vencent la por al que és diferent.

Jordi Cortés va batejar l’Associació amb l’expressió maori Kiakaha que significa “sigues fort”; amb els membres d’aquest col·lectiu ha treballat més de deu anys en el teatre físic i la dansa i d’aquest treball neix el projecte que ens presenten al Festival Grec d’enguany.

Cadascú dels performers tenen una relació especial entre el seu cos i el seu entorn. Amb el llenguatge de la dansa intenten compartir les seves experiències i alliberar-se de les seves limitacions físiques. Ells entenen la dansa com el moviment transformat en llenguatge que ha d’afavorir la interacció entre els membres d’una comunitat.

Tot l’espectacle és un joc entre ells “per trencar els codis de moviment ja establerts i trobar una nova forma d’expressar-se i relacionar-se amb els seus cossos”.

Hem de valorar molt l’entrega i la valentia de persones que amb greus discapacitats físiques, sense cames, amb pròtesi de cama o cega, siguin capaços d’expressar les seves emocions damunt d’un escenari.

Malgrat aquest enorme esforç, a nosaltres el resultat obtingut no ens va acabar de convèncer, potser perquè tantes unicitats no acaben de conformar un conjunt i si bé hi ha moments que vam trobar bellíssims, d’altres se’ns feien repetitius i avorrits. En conjunt podem dir que esperàvem molt més d’una producció firmada per Jordi Cortés que ens ha aconseguit entusiasmar en altres produccions, com per exemple, l’ultima, ÖLELÉS, que vàrem veure aquest passat gener.

Direcciò: Jordi Cortés

Ajudant de direcció: Glòria José

Intèrprets: Mercedes Recacha, Annabel Castan, Míriam Aguilera, Joan Casaoliva, Jaume Girbau, Rita Noutel, Raül Perales, Jordi Cortés, Glòria José

Vídeo: Xavier Duacastilla, Emilio Bravo, Marisol Rufo //Disseny d’espai escènic: Maria de Frutos // Disseny d’il·luminació: Llorenç Parra //Disseny de so: Jordi Agut //Disseny de vestuari: Míriam Compte // Caracterització: Txus González // Videoinstal·lació : Jokin Labaien // Xarxes i connectivitat : Xavier Duacastilla //Producció executiva: Raül Perales // Direcció de producción: Oriol Galgo//Ajudant de producción: Adrià Vargas //Fotografia: Jesús G. Pastor, Toni Payan

– Dansa / Teatre – DV8 Physical theatre – JOHN (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 21/02/2015

1 resposta

Coincidència en poder veure dos dies seguits espectacles de dansa; així com divendres ens va decebre força la prestigiosa Sempeoper Ballet, dissabte 21 vàrem poder “gaudir” d’un espectacle de Dansa/Teatre molt colpidor i realment extraordinari …. es tracta de JOHN interpretat per la Companyia DV8 Physical teatre.

Curiosament en la nostra ultima visita a la ciutat de LONDRES, el mes de desembre passat, tot visitant el National Theatre, vàrem estar ben a punt de comprar entrades per veure in situ aquest espectacle, que es va representar allí del 30/10/2014 al 13/01/2015. No sabíem llavors que aquest espectacle no era únicament de dansa i que té molt, moltíssim de Teatre de text; encara sort que no ens vàrem atrevir a fer-ho, ja que poc hauríem entès.

Ja en el Mercat de les Flors i mitja hora abans de l’espectacle, vàrem tenir la gran sort de poder assistir a una xerrada prèvia amb el ballarí i coreògraf Jordi Cortes, que va treballar amb aquesta companyia fa temps, i ens va fer cinc cèntims del que veuríem; ell ens va explicar que qualsevol gest, pas o moviment està pensat milimètricament i que res es deixa a la improvisació, encara que es tracta d’un espectacle “viu” al qual el seu director pot anar variant aspectes al llarg de la vida de l’espectacle, que té un final en el temps marcadament establert, des del moment que es va estrenar.

DV8 Physical Theatre es una companyia de dansa-teatre trencadora liderada per Lloyd Newson, un dels artistes teatrals més influents d’avui en dia. DV8 produeix espectacles de dansa-teatre originals i provocadors basats en temes sociopolítics amb el propòsit d’allunyar als espectadors de la seva zona de confort. La companyia, creada el 1986, ha produït 19 obres de dansa, totes de gran repercussió, que s’han representat en gires internacionals, així com quatre pel·lícules per a televisió guardonades amb diversos premis. A cavall entre la dansa, el text, el teatre i el cinema, l’obra de Newson es resisteix a ser definida.

Efectivament aquest tipus d’espectacle és molt difícil de definir, perquè encara que es dansa 100%, no ho sembla pas, ja que els moviments i les interrelacions físiques entre els personatges, encara que estan mesurades al mil·límetre, dóna la sensació de què es tracten de moviments naturals que no pertanyen a la dansa. La posada en escena és un constant moviment, amb una escenografia giratòria que gairebé mai para de girar i girar, conformen així una coreografia de persones, objectes, portes, passadissos, en constant moviment. La dansa englobada en un TOT.

Però és que a més d’això, els actors/ballarins parlen constantment i ens expliquen en una molt bona interpretació Teatral, una història que et deixa clavat a la cadira, amb el text 100% verídic i amb les paraules exactes del testimoni de “JOHN”…. de fet en algun moment la veu en off del personatge real substitueix la dels actors que estan narrant l’acció.

Continua llegint →

– Dansa – ÖLELÉS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Jordi Cortes/Damian Muñoz – Mercat de les Flors – 10/01/2015

1 resposta

El passat dissabte, després de sortir del Teatre Akademia, ens vam dirigir ràpidament al Mercat de les Flors per tal de veure un espectacle de dansa, ÖLELÉS, que en el seu dia ens ho vàrem perdre i que ara per sort torna a Barcelona, precisament quan compleix 10 anys de la seva estrena; durant aquest llarg temps ha estat representat arreu del món (22 països d’Europa, Amèrica i Àsia), amb enorme reconeixement i èxit.

Abans d’entrar a la Sala Pina Bausch, on es representava, vàrem poder veure en una sala annexa, el curtmetratge “Coup de Grâce” que és una adaptació cinematogràfica de l’espectacle Ölelés, dirigida per Clara van Gool, durant l’any 2011. Aquesta visió ens va deixar meravellats de tanta bellesa, tant en l’aspecte de la dansa de l’espectacle, (que després veuríem de forma íntegra), com en l’aspecte cinematogràfic, amb uns plànols que crec ens costarà oblidar. Una autèntica meravella.

ÖLELÉS, és una baralla coreografiada, sense guanyador final. El seu argument està basat en la novel·la “L’última trobada” de Sándor Márai, que aquest passat mes d’octubre vàrem veure representada al Teatre Romea.

Aquesta peça parla del retrobament de dos vells amics, que havien estat com germans, després de quaranta anys de distanciament físic i espiritual. Ambdós volen solucionar un conflicte del passat que els va distanciar i ara es veuen obligats a enfrontar-se als seus fantasmes per última vegada. Un duel sense armes en què els dos homes són caçador i presa alhora.

Segons el mateix Márái, curiosament, en hongarès les paraules ölés i ölelés, “matança” i “petó”, s’assemblen i tenen la mateixa arrel; d’aquí el nom de l’espectacle.

Aquesta producció de dansa, és una de les millors que hem pogut veure en directe en els darrers anys; escenes que impacten des del primer minut i que són inesborrables de la memòria, com les que els dos homes, dansen a l’aire, penjats d’una corda que fa de pèndul gegant a l’espai escènic. Els dos ballarins que actualment ja no estan en la seva plenitud de joventut, ens deixen meravellats per les contorsions que encara són capaços d’assolir.

Els moviments de Cortés i Muñoz són vigorosos, amb molta verticalitat i força, i d’una elegància aclaparadora. Són dos homes i la masculinitat, certa brutalitat, es percep en cada gest. Van de la cordialitat a l’odi profund, però sense arribar a les mans, tot i que sembla que ho desitgin.

Curiosament en alguns països que han visitat en aquesta gira, han estat censurats o han provocat un escàndol majúscul, en creure que no era admissible que dos homes es puguin “tocar” tanta estona, en una dansa en què pocs moments els seus cossos no es troben entrellaçats.

Continua llegint →

– Dansa – QUE DANSI QUI VULGUIS !!! (3 de 3) – Mercat de les Flors – 26 a 29/06/2013

Deixa un comentari

BATHROOM SYMPHONY – Cia. Vero Cendoya (** 1/2) – 29/09/2013

Bathroom Symphony és un espectacle de dansa amb música en directe que versa sobre la intimitat; és un homenatge al lloc que l’ésser humà escull per a accions tan dispars com tallar-se les ungles o treure’s la vida. És un viatge al nostre jo més primitiu en què, a través del moviment, quedi al descobert allò més íntim i tot allò inconfessable per vergonyós, incòmode o incorrecte.

La música en directe a càrrec de la violinista Adele Madau s’inspira en situacions i sons que es creen en una cambra de bany.

Un començament molt impactant… una mena de massa humana que es belluga a poc a poc per l’escenari….. i quant menys t’ho esperes es va desfent i apareixen 4 dones, tres ballarines i la quarta que és la protagonista de la banda sonora en directe, utilitzant un violí i tota mena d’estris, com per exemple una pinta, un recipient ple d’aigua, un assecador de cabell, un raspall….

Continua llegint →