Arxiu d'etiquetes: Jordi Casanovas

– Roda de premsa – L’ELECTE – Sala Muntaner (rp85) – 28.03.2017

L’ELECTE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Aquest dimarts passat vaig tornar a assistir a una roda de premsa a l’hotel Internacional, que és on es fa la presentació de L’ELECTE, proposta que ja s’ha pogut veure en algunes poblacions de Catalunya i que ara arriba a la Sala Muntaner de Barcelona.

A la capçalera de la taula on estem tots asseguts, d’esquerra a dreta, els dos actors d’aquesta proposta: Roger Coma i Ramon Madaula, a continuació Jordi Casanovas (director de la proposta) i al seu costat el director artístic de la Sala Muntaner, Josep María Coll.

El text ha estat escrit pel mateix Ramon Madaula, el segon text que estrena com a autor; la primera va ser COSES NOSTRES, estrenada a la Sala Atrium l’any 2015.

Un jove polític acaba de ser escollit president de la Generalitat (el 135è, en un futur pròxim). En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que assaja, un terrible tic (o més aviat una intensa picor), deforma la seva cara de manera ridícula com hilarant. El psiquiatre només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

L’ELECTE es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatre, Que amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i de l’altre ? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació ?

El Text va ser un encàrrec de Temporada Alta, malgrat que llavors durava solament mitja hora i el text va quedar com a finalista. Ara s’ha reescrit tot, amb el mateix punt de partida i s’ha variat força el seu argument; el resultat ha estat aquest text que ara es posa a escena, amb una durada de 75 minuts.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – PORT ARTHUR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 16/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

PORT ARTHUR

Un fet històric que va tenir lloc a Port Arthur, una antiga presó i lloc turístic molt popular en el sud-est de Tasmània, Austràlia.; del 28 al 29 d’abril de 1996 va haver-hi una massacre.

Martin Bryant, de 28 anys d’edat, de New Town, un suburbi de Hobart, va ser imputat per aquests fets.

Jordi Casanovas ha escrit i dirigit aquest thriller documental, la transcripció real de l’interrogatori del presumpte assassí Martin Bryant per part de dos policies, un interrogatori que va durar vuit hores i que ell ha sabut condensar magistralment en una hora intensa i brillant.

A diferència d’aquell RUZ- BÁRCENAS, que nosaltres vàrem veure a finals del 2014, ara els espectadors no coneixem pas la història que ens presentaran i ens asseiem al Teatre sense gairebé cap informació del que va passar, la qual cosa fa que la representació es transformi en una mena de thriller.

port_arthur Grec2016 - 2

Martin Bryant està detingut i entra a la sala d’interrogatoris emmanillat de mans i peus, l’acompanyen dos policies. Quan comença l’obra nosaltres no sabem exactament de què està acusat i ho anirem esbrinant de mica en mica a mesura que els policies van aprofundint en el seu interrogatori i van descobrint les proves amb què compten.

Continua llegint

– Teatre – VILAFRANCA, un dinar de festa major (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 06/11/2015

Aquesta vegada les grades de la Sala Fabià Puigserver estan distribuïdes a banda i banda d’un gran escenari on els membres d’una família s’han trobat per dinar amb motiu de la festa major.

La filla gran (una extraordinària Lluïsa Castell) ha esdevingut l’amfitriona d’aquesta reunió familiar i any rere any deixen constància en una foto familiar on avis, filles, fill, gendres, jove i nets fan el seu millor posat.

Vilafranca 1

Però els anys van deixant seqüeles i el patriarca de la família (Manel Barceló) ha emmalaltit i va perdent la memòria. Els fills comencen a agafar posicions, i han de prendre decisions que comporten desavinences.

Baralles, desafiaments, enganys, rancúnies entre germans, favoritismes, despit,  tot surt a la palestra quan els diners apareixen:

qui ha d’heretar que ?

qui se’n ocupa del pare malalt ?

com hem de deixar que la mare visqui sola ?

perquè tu i no jo ?

Continua llegint

– GREC2015 – Dansa – EL CINQUÈ HIVERN (🐌🐌+ 🐚) – Mal Pelo – Mercat de les Flors – Sala MAC – 22/07/2015

El Grec d’enguany ens porta de nou al Mercat de les Flors per veure una nova proposta de dansa de la Companyia Mal Pelo interpretada pels dos fundadors, Maria Muñoz i Pep Ramis.

Es tracta del CINQUÈ HIVERN que ens parla de la relació de dues persones que esperen, en silenci, que passi un altre hivern, el cinquè i últim de les seves vides. Es tracta d’una reflexió sobre el pas del temps i els límits dels territoris propis

el-cinque-hivern Mal Pelo

El 1989 Maria Muñoz I Pep Ramis van formar el grup de dansa Mal Pelo basant el seu treball en una recerca constant de llenguatges. Durant els primers anys, van realitzar nombroses gires internacionals i van obtenir el Premi Nacional de Dansa 2001 de la Generalitat de Catalunya i l’any 2009 el Premi Nacional de Dansa atorgat pel Ministeri de Cultura. El seu centre de creació és una masia de Celrà a Girona, centre on es fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes i ballarins.

D’aquesta companyia, vàrem poder veure la temporada passada un altre espectacle, L’esperança de vida d’una llebre, que tampoc ens va acabar de convèncer massa.

Tots els elements treballats en el seu grup són dins d’aquest espectacle  CINQUÈ HIVERN: l’espai acotat per un tractament del so i de la llum. Els cossos captius, deambulen per una geografia intima, suspesa entre silencis i veus vingudes d’arreu.

el-cinque-hivern Mal Pelo 2

Ens ha resultat un espectacle llarg i en alguns moments fins i tot avorrit; tan sols amb alguns moments destacables i un últim quart d’hora que ens ha fet aixecar una mica l’abatiment en el qual estàvem immersos. Moments de massa immobilitat i fins i tot foscor. Com hem sentit en sortir, un escenari en blanc, sense res, i parlar de l’hivern ens han deixat freds, li ha faltat quelcom d’emoció, de vida. Sabem que el tema era justament la vellesa i la mort però potser massa depriment tot plegat. La banda sonora ha estat prou encertada sobretot amb les veus de la cantant tunisiana Alia Sellami la aportació flamenca del Niño de Elche i Israel Galván.

Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis
Col.laboració en la direcció: Jordi Casanovas
Assistencia d’assajos: Neus Villà // Col.laboracions artístiques: Vincent Dunoyer i Leo Castro // Text: Erri de Luca // Espai sonor i composició : Fanny Thollot // Col.laboracions musicals: Alia Sellami, Niño de Elche i Israel Galván // Veu en off: Meritxell Yanes // Disseny d’il.luminació: August Viladomat // Espai escénic: Pep Aymerich i Pep Ramis// Vestuari: CarmenpuigdevalliplantéS // Ténic de so: Andreu Bramon // Técnic muntador: Pau Costa // Producció técnica: Punt de Fuga // Producció executiva: Mal Pelo // Promoció: Eduard Teixidor // Fotografía: Jordi Bover.

– Teatre – RUZ- BÁRCENAS (***) – Espai Lliure – 20/12/2014

Feia molt de temps que no veiem cap producció en la que intervenia  Jordi Casanovas, i en teníem realment ganes, perquè per nosaltres va representar molt en el món del Teatre, especialment a l’època que gairebé l’idolatràvem per haver encetat el projecte de la Sala FlyHard. D’ençà que va deixar el seu projecte més emblemàtic (voluntària o involuntàriament), la Sala FlyHard no ha estat mai més, el que va ser en aquella època, i encara que no hem deixat d’anar-hi, no ho fem a ulls clucs i esperem opinions per decidir.

RUZ BARCENAS 1RUZ BARCENAS 2

Ara en Jordi Casanovas, molt intel·ligentment ens presenta un text dins d’una representació teatral, dirigida per Alberto San Juan que està entremig d’una acció periodística i una obre de teatre, ja que a partir del text íntegre de la transcripció de la declaració que el jutge Pablo Ruz va prendre al tresorer del PP,  Luis Barcenas el dia 15 de juliol del 2013 a l’Audiència Nacional; en Jordi Casanoves, ha vist clarament que podria ser representat davant del públic, per tal de deixar palès el finançament il·legal del Partit Popular, el mateix partit que utilitzant com a bandera, una Constitució en la qual mai havien cregut, almenys fina ara, volen impedir la voluntat del poble de Catalunya d’assolir la seva llibertat.

Continua llegint

– Teatre – eGo (***) – Sala FlyHard – 02/12/2013

Tornem a la Sala FlyHard amb el gust amarg desprès de la notícia de què en Jordi Casanovas és desentén de la seva direcció, sembla que per discrepàncies amb la resta de l’equip de la Sala que ell mateix va fundar.

EGO - cartellA nosaltres ens sap molt greu aquesta notícia, ja que la Sala FlyHard ha estat una troballa que ens ha marcat molt positivament en la nostra cultura teatral i que fins i tot la podíem comparar potser en aquell altre descobriment que varem fer quant érem joves de la Sala del Teatre Lliure de Gràcia.

Desitgem a l’equip que continua fent-se carreg de la Sala se’n pugui sortir d’aquest mal tràngol i continuin obtenint els increïbles resultats que ha revolucionat l’escena a Catalunya amb la seva aposta pel teatre contemporani en petit format.

Ets bo. Només has tingut mala sort.
Ets de puta mare. Només t’ha faltat una mica d’empenta.
Saps que aquella feina havia de ser teva. Que la cambrera que et va mirar dues vegades, hauria d’estar als teus braços. Que aquella idea era genial. Ho saps, oi?
Ara, només et cal donar la primera passa, bip. I després la segona, bip. I després la tercera i la quarta.                                                                                                       No necessites pensar, no necessites decidir.
Només necessites seguir les instruccions.
Només necessites ser tu mateix.
Només necessites EGO.

EGO - Sala FlyHard 1-imp

Continua llegint

– Teatre – CONSELL FAMILIAR – Sala Beckett (*** 1/2) – 27/11/2013

Segueixo amb gran interès  els textos escrits per Cristina Clemente des de la seva estrena al TNC de l’obra “Vimbodí vs. Praga”.  Tinc que reconèixer que llavors la seva forma d’escriure, popular (que no populista) em va impactar… però també la seva  manera de dirigir.

Últimament segons el meu punt de vista no ha estat tan encertada especialment en la seva participació en espectacles promoguts per Jordi Casanovas en el que va fer participar un munt d’autors catalans en un producte  comercial, molt allunyat del que esperem d’un espectacle teatral.

Consell Familiar - Sala Beckett 9-imp

L’altre dia vaig llegir que la Cristina esta pensant en allunyar-se del mon teatral, per fer altres coses que li venen mes de gust.  Es una llàstima per nosaltres , els teatraires, perdre una de les autores de teatre contemporani de casa nostre, que admirem mes.  Esperem que s’ho repensi, però això si, allunyant-se d’influències que sota el meu punt de vista han estat negatives….. tornant a les seves arrels i sent només ella, tal com es.

Es per aquesta admiració vers a la Cristina que tornem al Teatre per veure la darrera obra, estrenada fa pocs dies a Temporada Alta de Girona.

Els pares han volgut que la seva unitat familiar sigui una autèntica democràcia. En aquesta família s’hi escull un president, se segueixen unes estrictes normes electorals i es disposa d’un regulat sistema econòmic amb hisenda pròpia i autèntiques estructures d’estat. Quan l’Aina s’adona que aquest sistema ja no els és prou útil i decideix reclamar-ne un de nou, es produirà un daltabaix de conseqüències imprevisibles. I és que els pares d’aquest estat familiar faran tot el que estigui a la seves mans per apaivagar la dissidència.

Totografia David Ruano

Totografia David Ruano

Aquesta producció fa retornar les esperances de que  Cristina Clemente torna als seus orígens per tal de  escriure un text amb argument, i a mes a mes…. intel·ligent i no buit de contingut, amb temes molts propers i presentats expressament dins del mon del absurd.

Un text amb picades d’ull cap el teatre comercial on la gent s’ho passa molt be rient, però alhora amb un transfons que obliga al espectador a veure mes enllà dels gags que es presenten a primera vista.  Molts dels arguments politics dels partits de casa nostre  son presentats davant dels nostres ulls, però també la corrupció de compra de vots, el canvi d’actitud política davant d’interessos personals. Les actituds d’alguns personatges de que “tan se li en fot” i que son manipulats per la resta …

Felicito des de aquí a Cristina Clemente  i li demano que segueixi aquest camí… que no deixi el Teatre i que torni a dirigir els seus textos, si es possible.

Continua llegint