HERE COMES YOUR MAN (temp. 19/20 – espectacle nº 048)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Ahir vam fer cap al Teatre Gaudí per veure una proposta de la companyia “Gracias a Ramon”, escrita per Jordi Cadellans i interpretada per Marc Ribera i Sergi Cervera. La peça està codirigida per Jordi Cadellans i Raül Tortosa.
Una proposta que és el resultat d’un treball en residència a la Sala Tarambana de Madrid i que s’ha presentat aquí en versió castellana. Ens van anunciar que al mes de maig tornarà al Teatre Gaudí en versió catalana.
HERE COMES YOUR MANvol donar visibilitat a les persones que han patit discriminació i violència durant els anys escolars, i que han estat més de vint anys amagant-ho, per la vergonya i la por. Persones que ara s’atreveixen a denunciar els fets que els hi van marcar per sempre.
This slideshow requires JavaScript.
Els exalumnes d’una escola religiosa es troben per retre un homenatge a la persona que va ser el seu tutor. A dos d’aquests exalumnes, en Morales (Marc Ribera) i en Torres (Sergi Cervera) els hi toca compartir habitació a la casa de colònies de l’escola.
Morales i Torres no eren massa amics a classe, per a Morales l’escola va ser un malson, per a Torres els millors anys de la seva vida. No sembla que tinguin gaire en comú.
Per trencar el gel i mentre preparen la festa, faran memòria del passat, de com Torres treia bones notes i somiava en ser un gran futbolista, de com Morales era considerat “el raret” o el “marieta” de la classe, de com era marginat i no el deixaven jugar a futbol.
EL FUNERAL DE MARY-LIN (temp. 18/19 – espectacle nº 303)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
PerImma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dissabte dia 3 d’agost vam donar per acabada la nostra temporada teatral 2018-2019, amb la proposta de la Sala Versus Glòries (Apunta Teatre SCCL), EL FUNERAL DE MARY-LIN, escrita per Pere Anglas i adaptada i dirigida per Óscar Molina.
I ha estat casualitat o no, la coincidència en el temps i en la semblança dels arguments, perquè la proposta d’ahir, igual que la de “Tancats“, que vam veure dijous al Teatre Gaudí (vegeu la nostra ressenya), també tractava del tema de la relació pares i fills i dels conflictes entre germans, i curiosament, coincidia que eren 3 germans i que un d’ells era homosexual i pintor de quadres … i també apareix la figura del cuidador, encara que en aquest cas, amb un caire molt diferent. A més a més, encara que les dramatúrgies són de diferent autoria, la direcció dels dos espectacles és d’Óscar Molina.
El dramaturg, actor, guionista i director teatral Pere Anglas, del que hem vist recentment l’adaptació de “Separacions” en aquesta mateixa sala (vegeu la nostra ressenya), ha escrit aquest text, que és una comèdia d’humor negre que planteja qüestions com …
¿Coneixem realment els nostres pares, fills o germans? ¿Ens coneixen ells a nosaltres tal com som? ¿Fins a quin punt la imatge que ens hem format els uns dels altres al llarg dels anys s’ajusta a la realitat? ¿És que potser ens mostrem tal com som amb la família?… i si ho fem, ¿ens veuen ells tal com som en el present o ens continuen mirant amb les ulleres d’un passat que ja no existeix? ¿I l’amor quin paper hi juga en el gran embolic de les relacions familiars? ¿El sol fet –com se sol dir– de portar la mateixa sang ens atorga privilegis emocionals sobre els nostres consanguinis?
L’acció es desenvolupa a la sala de vetlles d’un tanatori, un fèretre i tres cadires són els elements escenogràfics que ens trobem en entrar a la sala. Tres germans arriben al funeral de la mare que ha mort en una residència. Tres germans diferents, tres germans distanciats física i psicològicament.
Amb text i direcció d’Ever Blanchet, ahir vam veure HIPOPÓTAMOS a la sala Petita del Teatre Gaudí, on els dos actors representen un interrogatori dels molts que, sense dubte, van tenir lloc després dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya.
Un text que pretén ser una reflexió sobre la interpretació dels fets, els que siguin, d’ara o de fa trenta anys, fets que d’inici poden ser veritat o mentida i que s’acaben convertint en veritats absolutes convenientment argumentades….. repetir una falsedat fins que s’acabi convertint en veritat.
This slideshow requires JavaScript.
Valorem la valentia d’Ever Blanchet d’abordar un tema que als catalans ens ha fet molt de mal, especialment als que creiem que l’única sortida possible és optar per la independència de Catalunya.
Un interrogatori policial a un participant en el referèndum, la policia pretén identificar a les persones que van col·laborar per dur a terme les votacions de l’1-O. Però sota aquesta premissa inicial, el muntatge fa un repàs a tota la història del nostre país, fets que s’entrecreuen constantment, el franquisme, la transició, els GAL, ETA, el 23-F, els socialistes i l’OTAN, Gibraltar, la monarquia ….
Un detingut, Ferran Terraza, que es mostra segur de si mateix i respon a les preguntes amb un llenguatge que situa el verb al final de les frases, donant a la conversa una pàtina d’absurditat. La seva gestualitat, repetitiva, mostra la seva fixació en l’ordre. No perd la calma. Tot plegat dibuixant un personatge delirant.
Un policia, Jordi Cadellans, que es mou entre les dues figures clàssiques del policia bo i el dolent, que es queda descol·locat davant de l’eloqüència i seguretat del detingut i que a estones el fa perdre la seva suposada seguretat.
Una proposta singular, on s’acaben barrejant el teatre de l’absurd amb el teatre polític. Un diàleg fluid i constant on es van intercalant les idees que el text pretén transmetre amb els fets policials que ens volen mostrar i que passen pels episodis violents cap al detingut i la manipulació de proves.
Per sort, quan acaba el Grec no s’atura del tot la maquinària de les Arts Escèniques a la ciutat de Barcelona, gràcies a iniciatives com les dels teatres Gaudí, Versus, Teatre de l’Eixample, Teatre del Raval, El Maldà … que continuen programant alguns espectacles pels teatraires que es queden a Barcelona durant aquest mes de “sequera” cultural.
Ahir dimarts 1 d’agost, era nit d’estrena al Teatre Gaudí Barcelona i gran expectació per veure aquesta proposta escrita a quatre mans per Jordi Calafí i Alexis García i dirigida per Oscar Molina que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 28 de juliol.
I abans de començar (20,15 h) té lloc un petit concert, al vestíbul del teatre, per part del grup Malacara and Wilson Band. Aquests concerts de mitja hora de durada es repetiran els dies 3,10,11,12,16,18,25,26 i 31 d’agost i l’1 de setembre, amb cervesa gratuïta inclosa.
Estem davant d’un text escrit com un thriller en clau de comèdia. Els dos escriptors són experts en guions de sèries de televisió, a Catalunya Jordi Calafí i a Cuba Alexis Garcia.
que atrapa pel seu punt d’intriga.
Una habitació d’un luxós hotel. En Medina, un home elegant d’uns cinquanta anys, jau a terra, moribund. Hores després, David, Toni i Alex, tres detectius d’uns quaranta anys que són a l’hotel per participar en el congrés anual organitzat pel seu col·legi professional, venen a l’habitació del seu professor, Medina, a buscar-l0.
Medina no s’ha presentat a fer el discurs inaugural. Troben l’habitació regirada i sota la catifa, taques de sang.
Tots quatre personatges es coneixen de quan havien estudiat junts a la Universitat i tots quatre tenen una doble cara, amaguen tensions, enveges i algunes traïcions entre ells.
A Voltar i Voltar estem molt contents, perquè amb aquest títol tan numèric, arribem a les 200 propostes escèniques d’aquesta temporada, que hem tingut la sort de veure i també de valorar en aquest espai, durant els 6 mesos que portem de temporada.
________________
L’amor incondicional fa que de vegades pensis que coneixes perfectament a les persones amb les quals convius, sigui la parella o els fills.
L’amor incondicional és capaç de perdonar i justificar l’injustificable.
L’amor incondicional fa que de vegades creguis el que vols creure i no el que realment estàs veient.
L’amor dels pares és capaç de minimitzar un error dels fills, és capaç de perdonar i justificar-ho tot, és sens dubte l’amor més incondicional.
En Jack és el fill de la parella protagonista, l’ha apallissat el germà de la seva ex-xicota i els pares intenten entendre el perquè. Sembla que l’origen de tot plegat és un vídeo penjat a Internet, un vídeo de contingut sexual, on ell està amb la seva xicota, la Cara (Judith Aguilar). Jack és el personatge absent que no està mai a l’escenari i són els seus pares, Di (Silvia Sabaté) i David (Jordi Cadellans) qui parlen de la situació i intenten trobar solucions al que ells consideren un error a la vegada que, de mica en mica, van descobrint l’autèntica personalitat del seu fill.
Di i David han dedicat les seves vides a donar al seu fill totes les oportunitats que ells mai van tenir. El noi és intel·ligent i extravertit i té un brillant futur al davant. Intenten per tots els mitjans que aquest “error” no destrossi aquest prometedor futur.
A mesura que avança l’obra, Di i David comencen a dubtar de tot el que han construït, del millor amic del seu fill, en Nick (Carles Pulido), de la Cara, del seu fill i d’ells mateixos tal com manifesta la Di en diverses ocasions: “Jo fins ara sabia quan deies mentides, només em calia mirar-te als ulls“.
MICROTEATRES BARCELONA – Amb moltes ganes finalment hem pogut obrir un petit forat a la nostra agenda atapeïda de Grec’s, per poder estrenar aquest nou espai teatral de Barcelona.
Hem de reconèixer però, que malgrat que el format de MICROTEATRE, també es tracta evidentment de TEATRE, el poc temps de durada, tan sols de 15 minuts, no és el que més ens satisfà; creiem que no dóna temps suficient per establir com caldria, els tres elements necessaris en una narració (presentació, nus i desenllaç), o si s’aconsegueix, es fa d’una manera massa precipitada i llavors no pots assaborir, tal com a nosaltres ens agrada, d’un bon text, una posada en escena i unes bones interpretacions.
La idea inicial de Microteatre, va néixer a Madrid amb un nou concepte de format teatral, presentant micro obres de quinze minuts sobre un mateix tema, les sales on es presenten són espais petits per a menys de quinze espectadors per passi i s’ofereixen 5 sessions al dia. Així, l’espectador pot escollir l’itinerari que vol recórrer, ja que cada obra és individual i es pot veure aïlladament de la resta.
Després de 3 anys d’èxit a Madrid MICROTEATRE comença a créixer arreu del món. Primer Ciutat de Mèxic i València. Poc després s’afegeix Costa Rica, Buenos Aires, Màlaga, Sevilla, Puebla, Guadalajara, Miami, Veracruz i Almeria. Finalment després de molts mesos de treball i recerca d’espai, Microteatre Barcelona s’adhereix a aquest projecte i obre portes el dia 2 de Juliol d’enguany.
Durant aquest primer mes de posada en marxa s’han ofert 10 propostes teatrals al voltant del tema “Per diners”. La temàtica anunciada pel mes d’agost és “Per Vacances”.
Nosaltres ahir vam escollir tres de les propostes possibles i hem de dir que l’experiència ens va resultar molt satisfactòria i vam observar que hi havia força moviment d’espectadors encuriosits per aquest tipus d’obres. Les comentem breument en el mateix ordre en què les vam visionar:
L’HERÈNCIA (🐌🐌🐌 )
Tres germans esperen a l’avantsala d’un notari la lectura del testament del seu avi, parlen d’ell i de quan autoritari era. Però no els resultarà fàcil, perquè per accedir a l’herència han de contestar una sèrie de preguntes, únicament amb la veritat …. i un sistema informàtic molt sofisticat detectarà si les respostes són honestes. Descobrirem que cap dels tres personatges no són el que semblen.
Ens ha agradat per la naturalitat amb la qual actuen els tres intèrprets, unes molt joves promeses teatrals. El text ben construït, ja que és capaç, en tan poc espai de temps, transmetre l’angoixa dels protagonistes davant la situació en la qual es troben.
Text i dirección : Joaquim Bundó
Interpretació: Aida Qui, Albert Baró, Jordi Martí i Albert Salazar
Escenografía: Manel Ruiz
_______________
EL CERDITO DE ORO (🐌🐌🐌 + 🐚)
Una prostituta entra amb el seu client a una habitació, a la tauleta de nit un porquet guardiola on ell ha de dipositar el preu del servei. Ell un home nerviós poc acostumat a allargar aquest tipus de situacions, ella controla totalment la situació. Inesperat final.
Molt convincent la interpretació de la Thais Buforn en el seu paper de prostituta; una nova faceta interpretativa del Carlos Briones al qual ja coneixem força per les seves actuacions al Teatre La Vilella, … aquí potser l’hem trobat un pel forçat en el difícil paper d’home apocat i insegur.
Hem tingut l’oportunitat de parlar amb la Georgina de Yebra, la jove directora, a la que també coneixíem com a actriu i que ens ha manifestat el seu entusiasme per aquest text i les ganes de continuar treballant en el món teatral. La veritat és que ens ha agradat força la proposta, malgrat la seva curta durada.
Ens hauria agradat que la versió representada a Barcelona, hagués estat en català.
Text: Mario Fratti
Direcció: Georgina de Yebra
Interpretació: Thais Buforn, Carlos Briones i Roger Vidal
Fotografia: Gervasi Juan
Assessorament de vestuari i imatge: Júlia de Yebra
_______________
LA VENTAFOCS (🐌🐌 + 🐚)
Un home narcisista espera a casa seva, la seva dona que torna de treballar, ell no fa res, només viu a costa d’ella…. i a més a més, té el sant valor de dir-li a la cara que està amb ella tan sols pels diners. Ella sembla que aguanta el que sigui per tal de retenir-lo però en realitat, ella no és el que sembla.
Aquesta proposta també ens ha agradat, especialment per la interpretació de Jordi Cadellans; potser el text és el que menys contingut te de les tres obres que vàrem poder veure.
Text: Samuel Pinazo
Direcció: Roger M. Puig
Interpretació: Jordi Cadellans i Elise Solano
_______________
Una experiència força satisfactòria, malgrat que com ja hem dit a l’inici no és pas el tipus de Teatre que més ens omple, per la seva curtíssima durada; ara bé, estem segurs que repetirem en més d’una ocasió.
This is an example of a sitewide notice - you can change or remove this text in the Customizer under "Store Notice" Descarta
