Arxiu d'etiquetes: Jon Berrondo

– Teatre (80) – ART (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 03.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

ART – 

Una nova adaptació d’aquest text de Yasmina Reza que va escriure en sis setmanes l’any 1994 i és potser, un dels més representats de l’autora arreu del món. El text s’ha traduït a més de 35 llengües.

Nosaltres també havíem vist les dues versions anteriors, totes dues en castellà, la de Josep Maria Flotats l’any 2000 i la versió argentina de Ricardo Darín l’any 2003, representades al Teatre Tívoli. I ens feia una certa mandra tornar a repetir un text i una temàtica que ja donàvem per coneguda. Però d’altra banda ens venia molt de gust veure treballar el trio d’actors seleccionats per Miquel Gorriz i veure-la representada en català amb la traducció d’en Jordi Galceran.

art-teatre-goya-4

I no ens ha decebut, al contrari, ens ha agradat molt i hem descobert en el text noves capes que ens fan reflexionar sobre el concepte de l’amistat.

Tres amics de tota la vida queden de tant en tant per sopar o fer una copeta, tots tres tenen les seves professions i les seves vides. Una amistat que comença a trontollar quan un d’ells, en Sergi (Lluis Villanueva) compra un quadre per un preu astronòmic, obra d’un autor en alça, un tal Andrews, el fet és que es tracta d’una tela blanca amb unes fines ratlles també blanques; en Marc (Francesc Orella) és el primer a veure el quadre i no accepta el que ell considera una absurditat

Continua llegint

– Teatre (79) – RELATO DE UN NÁUFRAGO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 02.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

RELATO DE UN NÁUFRAGO – 

Tal com vaig comentar en l’entrada de la roda de premsa, ha arribat a l’escenari del Teatre Lliure la producció, anunciada la temporada passada, del text de Gabriel García Márquez que porta el llarguíssim títol de Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre”.

En realitat és un text pensat per ser llegit i no pas per ser interpretat en un escenari i d’aquí la dificultat d’aquesta adaptació d’Ignacio García May, dramatitzada i dirigida per Marc Montserrat-Drukker. Aquest text va ser escrit el 1955 pel que, aleshores, era un jove reporter del diari “El Espectador” de Bogotà, Gabriel García Márquez. Va ser publicat en el diari durant 14 dies consecutius i en 1970 va ser recopilat en el llibre que ara coneixem, i publicat a Barcelona per la reconeguda Carme Balcells.

relato-de-un-naufrago-teatre-lliure

Ens explica la història de Luis Alejandro Velasco, un tripulant del buc militar colombià A.R.C. Caldas, ancorat al port de Mobile, Alabama (EUA) per unes reparacions. Un 28 de febrer sarpa amb destinació a Cartagena de Índies però l’excessiva carrega fa que el vaixell es desestabilitzi i vuit mariners cauen a l’aigua. Tan sols Velasco va sobreviure, va estar durant 10 dies en una petita balsa sense menjar ni aigua i rodejat de taurons. Durant les primeres hores passa el temps fent càlculs de quan anirien a buscar-ho els avions de rescat.

Aquesta publicació va tenir una important repercussió donat que va quedar de manifest que el carregament del vaixell era de contraban i que l’Armada de Colòmbia va mentir en dir que la caiguda dels mariners va ser deguda a una turmenta en lloc d’explicar la veritat, que la caiguda havia estat deguda al desplaçament de la càrrega a coberta. A causa d’aquesta publicació el diari va ser clausurat, el mariner va caure en desgràcia i Gabriel Garcia Màrquez es va veure obligat a sortir del país i exiliar-se a Paris.

Continua llegint