Arxiu d'etiquetes: John Osborn

– 286 – Òpera – LES PÊCHEURS DE PERLES – de Georges Bizet (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.05.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

LES PÊCHEURS DE PERLES (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam fer cap al Gran Teatre del Liceu amb moltes ganes de veure aquesta producció, amb concepció escenogràfica i direcció escènica de Lotte de Beer, una jove directora holandesa que, amb 35 anys, debuta en el Liceu amb una innovadora i magnífica posada en escena.

A LES PÊCHEURS DE PERLES,  emmarca la història dels dos amics, Nadir i Zurga, en un reality show televisiu. Els amics s’havien jurat amistat eterna i, ara, es veuen enfrontats en estimar a la mateixa dona. L’acció transcorre entre càmeres de televisió, i el poble de pescadors de Bizet és ara una illa remota on els concursants fan vida sota la mirada dels espectadors. Lotte de Beer aconsegueix portar a l’actualitat els temes de fons plantejats a l’òpera: amors, religió, gelosia i amistat.

Malgrat que a nosaltres ens ha agradat molt aquesta posada en escena, el resultat global va ser una mica decebedor, especialment en les veus dels protagonistes, potser perquè encara recordàvem l’extraordinària versió que vàrem poder veure en directe als cinemes des del MET de Nova York, l’any 2016, amb les magnífiques veus de Diana Damrau (Leila), Matthew Polenzani (Nadir), Mariusz Kwiecien (Zurga) i Nicolas Testé (Nourabad).

LES PÊCHEURS DE PERLES és una òpera amb música de Georges Bizet (1838-1875) i llibret en francès d’Eugène Cormon (1810-1903) i Michel Carré (1822-1872). Va ser estrenada el 1863 al Théâtre-Lyrique du Châtelet de París i es van fer únicament 18 representacions, ja que no va ser pas ben rebuda per la crítica del seu temps. Una peça composta en plena maduresa artística, tot i que encara no tenia vint-i-cinc anys, i amb trets orientalistes, ja que està situada a Ceilan. El llibret es va inspirar en òperes preexistents com La Vestale (Spontini) o Norma (Bellini) que parla de l’amor prohibit entre una dona consagrada als déus i un pescador.

Continua llegint

– Òpera – BENVENUTO CELLINI (🐌🐌🐌 + 🐚) de Hector Berlioz – Gran Teatre del Liceu – 19/11/2015

Tornem al Liceu, aquesta vegada amb cadira de rodes per tal de veure una òpera de Hector Berlioz (1803 – 1869) que no coneixíem pas, perquè es programa molt poc i de fet al Liceu es va estrenar molt tard, al gener de 1977, ara fa 38 anys i encara no s’havia programat de nou.

BENVENUTO CELLINI és la segona òpera de Berlioz, encara que la primera “Les francs-juges” resta inacabada, perquè ell mateix va destruir gran part de la seva música. Són molt més conegudes, almenys per nosaltres, la seva esplèndida cantata escènica “La damnation de Faust” i molt especialment l’òpera “Les Troyens“, una de les òperes que m’agraden més de tot el repertori operístic.

Aquesta òpera està basada en les memòries de l’orfebre i escultor florentí Benvenuto Cellini, amb llibret de Léon de Wailly i Auguste Barbier; va ser estrenada a Paris l’any 1838.

Continua llegint

– Òpera al cinema – LA DONNA DEL LAGO (🐌🐌🐌🐌) de Rossini – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 14/03/2015

Casualitats no volgudes, fan que en 24 hores en aquest darrer cap de setmana hem vist dues òperes seguides; dissabte però, al cinema en una retransmissió en directe des del Metropolitan de New York; aquesta vegada una òpera molt més assequible pels nostres coneixements i gustos, LA DONNA DEL LAGO de Gioachino Rossini. El llibret de “La donna del lago” és d’Andrea Leone Tottola, basat en un poema de Walter Scott. Va ser estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols l’any 1819, i a casa nostra, al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, l’any 1823.

Es tracta de l’òpera que hem gaudit més de totes les retransmeses des del MET aquesta temporada… i si no fos per la carrinclona, horripilant i fosca posada en escena, hauria obtingut la màxima qualificació voltaire de 5 cargols. Malauradament el MET acostuma a presentar-nos unes posades en escena que fan vergonya aliena, però en aquesta ocasió ha aconseguit superar-se a si mateixa; potser per això el cinquè cargol ha fugit horroritzat de la capçalera.

Fa un parell d’anys vàrem veure un altra producció de la mateixa òpera, des del Royal Opera House de Londres i gairebé amb el mateix cast i encara que la posada en escena era totalment diferent, rellegint la meva crònica de llavors, pel que sembla la posada en escena tampoc em va agradar gens.

La trama està situada a l’Escòcia del segle XVI.  Walter Scott feia coincidir, com era habitual en la seva obra, una història d’amor amb la gran Història, a través de la rivalitat entre el rei Jaume V d’Escòcia i el clan dels Douglas. El sobirà apareix  d’incògnit al principi de la història i, inevitablement, s’enamora d’Ellen Douglas, la “dama del llac” que el socorre quan s’ha extraviat durant una cacera.  Però el cor d’Ellen ja té amo: Malcolm Graeme, així com un futur i no desitjat espòs: Roderick Rhu, l’home que ha ajudat a James Douglas, proscrit pel rei. Per una vegada les coses acabaran bé, encara que des del punt de vista d’Ellen i Malcolm, que obtindrà el perdó del rei, ja desposseït de la seva identitat falsa.

Continua llegint