Arxiu d'etiquetes: Johan de Boose

– Festival GREC 2018 – Teatre – BELGIAN RULES (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.07.21 (temp. 17/18 – espect.  nº 361)

BELGIAN RULES / BELGIUM RULES (temp. 17/18 – espectac. nº 361)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, nova nit de Festival Grec a la Fabià Puigserver del Teatre Lliure, per tal de veure aquesta proposta d’un dels creadors més avantguardistes del teatre europeu, JAN FABRE i la seva producció BELGIAN RULES. 

Un espectacle dedicat a Bèlgica, el seu país, una reflexió crítica sobre la identitat nacional. Durant quatre hores Jan Fabre ens parla de Bèlgica, i parla, també, de teatre.

El teatre és a l’origen mateix del naixement d’aquest petit país. I aquest petit país és, encara avui, un teatre en si mateix. Bèlgica és un país farcit de burocràcia i de tràmits innecessaris. Un Estat artificial i inestable que els altres utilitzen com a plataforma per a les seves guerres. Tothom (i ningú) parla tres llengües. Tres regions abasten i divideixen fins al no-res aquest minúscul territori.

This slideshow requires JavaScript.

El 2003, Jan Fabre, va dur al Grec “Je suis sang”, definit com “un conte de fades medieval”, que va sorprendre a tots i va fascinar a molts. La temporada passada Àlex Rigola programava a Madrid “Mount Olympus“, 24 hores de tragèdies gregues, que nosaltres podrem gaudir a Barcelona el juny de l’any vinent.

BELGIAN RULES l’espectacle és coral. Quinze intèrprets a escena en una barreja de teatre, dansa i plàstica on es parla de ballets roses, eriçons, coloms, balls de carnaval …. Ens parla d’un país que, sent bressol de la burocràcia europea, constitueix un estat artificial que el mateix Fabra no dubta a rebatejar com “Absurdistan“.

La música composta per Raymond Van Het Groenewoud i Andrew James Van Ostade, és fonamental, molt sovint absolutament hipnòtica. El text és de Johan de Boose i la dramatúrgia de Miet Martens.

Tres banderes conflueixen en un petit país com és Bèlgica: has d’anar amb cura si vas conduint perquè a lo millor, passes de llarg, els valons, els flamencs i els alemanys. Tres identitats, tres maneres de ser i fer, tres llengües, que ja a la primera escena ens explica un borratxo tot prenent una cervesa darrera l’altra.

Continua llegint