Arxiu d'etiquetes: JOHAN BOTHA

– Òpera al cinema – ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG (***) de Wagner (4/9) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 13/12/2014

Per nosaltres va ser tot un repte el fet de veure per primera vegada la representació sencera de l’Òpera ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG, i no pas perquè sigui una òpera de Richard Wagner; potser si fa un temps ens hauria tirat enrere aquest compositor, però ara a mesura que anem entrant cada cop més en el món de l’òpera, el sabem valorem i fins i tot ens agrada força. El repte, al que faig menció a l’inici, no és més que el haver aguantat com uns “Jabatos” les SIS HORES (inclosos 2 descansos de mitja hora), que va durar la retransmissió en directe el passat divendres, des del Metropolitan Opera House de NY.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0271.jpg

….. i el repte ho vam aconseguir i fins i tot vam gaudir força de la mateixa, encara que al final del primer acte de 105 minuts, estava una mica desanimat i fins i tot vaig preguntar als meus amics que estaven a la Sala, si en els dos actes restants passaria alguna cosa, el que fos, per donar-li una mica d’acció a l’argument. Entrar a la Sala a les 6 de la tarda i sortir força satisfet, passades les 12 de la nit, ha estat per nosaltres un “orgullo y satisfacción”, haver-ho resistit, però sobretot per haver gaudit intensament una òpera, de la qual a l’inici teníem seriosos dubtes.

Els mestres cantaires de Nuremberg (en alemany Die Meistersinger von Nürnberg) és una de les òperes més populars del repertori de Wagner, i també una de les més llargues; va ser estrenada al Teatre Nacional de Munic, el 21 de juny de 1868, i al Liceu l’any 1904. És l’única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner.

Continua llegint

– Òpera al Cinema – OTELLO de Giuseppe Verdi (****) – retransmissió en directe des de el Metropolitan de New York – Cinemes Yelmo Icaria – 27/10/2012

Fa ja unes setmanes que va començar la temporada d’Òpera al Metropolitan de Nueva York i almenys a Barcelona tenim la sort de què la cadena Yelmo ha comprat els drets a l’estat espanyol per retransmetre en directe totes les òperes de la temporada.

Aquestes òperes son retransmeses en directe a 64 països del mon. Encara que el so dels cinemes Yelmo Icaria no tenen segurament la qualitat adient per aquestes retransmissions, és un luxe veure en Alta definició i en directe (subtitulat en castellà… de moment) les que estan considerades les millors produccions operístiques del món. A mes a mes, això ens dona l’oportunitat de retrobar-nos amb una bona colla d’amics i coneguts que hem fet al llarg d’aquets ultims anys.

El dissabte 27 d’Octubre anem al cinema Yelmo per tal d’assistir a la retransmissió en directe des del MET de l’Òpera OTELLO de Giussepe Verdi. No és una obra massa coneguda per nosaltres, encara que l’hem escoltat en alguna ocasió i revisada a casa en versions gravades en DVD. Segons els mes entesos aquesta Òpera és l’obra cabdal d’aquest compositor i segurament veient els resultats, arribem a la conclusió de què tenen una gran part de raó.

Otello és una òpera en quatre actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret d’Arrigo Boito, a partir de l’obra de Shakespeare, Otel·lo. Va ser estrenada en el Teatro alla Scala de Milà, el 5 de febrer de 1887.
Otello és la penúltima òpera de Verdi, on va demostrar la seva maduresa com a artista. Junt amb Aïda, estrenada l’any 1871, i Falstaff, 1893, els crítics consideren que és una de les obres mestres del compositor. Per a aquesta obra ja Verdi havia abandonat l’estructura de divisió enàries i recitatius, aconseguint un sentit d’unitat i continuïtat en tota l’obra.
Evidentment, un dels personatges més importants de l’obra, a més d’Otel·lo i Desdèmona, és Iago, interpretat per un baríton. Una de les parts més conegudes de l’obra és el seu credo, en el segon acte. Altres parts destacables són el duet d’amor del primer acte, la cançó del salze i l’ Ave Maria, interpretades per Desdèmona en el quart acte, i tota l’escena final, de l’assassinat de Desdèmona i el suïcidi d’Otel·lo.

Continua llegint