Arxiu d'etiquetes: Joange

– 039 –  Teatre – CÁNDIDA (🐌🐌+🐚) – Sala Fènix – 2018.09.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 028)

CÁNDIDA (temp. 18/19 – espectacle nº 028)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

CÀNDIDA és una proposta teatral d’Anna Tamayo que obre la temporada a la Sala Fènix, la primera peça d’un cicle que protagonitzen les dones tal com ens van explicar a la roda de premsa. Un cicle que han batejat com “Dóna’m veu/Dóna amb veu“ concebut per escoltar a moltes dones parlar-nos, a crits o a cau d’orella, segons el cas, sobre el món, vist amb ulls femenins.

CÁNDIDA neix del desig i la necessitat de posar-li veu als fongs vaginals que van habitar en el cos de l’Anna durant dos anys: qui són? d’on vénen? per què no marxen?

Amb un format força informal, Anna Tamayo ens explica la seva experiència personal amb els fongs vaginals. Ens parla d’una malaltia i aprofita per parlar-nos del sistema sanitari amb les teràpies de grup pels afectats per  xxx …, les teràpies alternatives, o els metges que ni tan sols ens veuen.

Però també ens parla del cos de les dones, un cos que molt sovint ha estat reprimit i que ha estat objecte de vexacions, moltes vegades en l’entorn familiar, que han causat vergonya o dolor i que marquen la vida de la dona mes que si és tractes d’una malaltia física.

De mica en mica ens va introduint en el seu món interior i descobreix coses de la seva infantesa que han marcat la seva vida adulta i que són més difícils de curar que una candidiasi, que li produeix més neguit que la mateixa picor vaginal.

CÀNDIDA podria ser simplement un monòleg, però és un cabaret. Humor, sarcasme, cabaret, fins i tot “titella en forma de vagina” … i també drama, conviuen en escena contínuament. Tot això acompanyat per la música, interpretada en directe, de Joange que introdueix el món oníric amb el seu violí. Una posada en escena molt efectista i una acurada il·luminació ajuden a avançar la peça.

Continua llegint

– Teatre (214) – MARY FRANKENSTEIN SHELLEY (🐌+🐚) Sala Fènix – 19.03.2017

MARY FRANKENSTEIN SHELLEY

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ja fa temps que esperàvem amb ganes el resultat d’aquesta proposta que s’ha aixecat amb un projecte de Verkami i amb una gran il·lusió per part de tot l’equip que l’ha dut a terme. 

Nosaltres hi vam col·laborar, perquè creiem en la feina d’aquesta petita sala que aposta per donar oportunitats a petites produccions i per la creació de noves propostes. És cert que el tema de Frankestein a priori no ens interessava massa i segurament això ha influït en la nostra valoració final.

No volem desmerèixer en absolut la feina de creació i l’esforç implícit que comporta tot plegat, però no podem deixar de fer una valoració segons les nostres percepcions.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En el programa de mà indiquen:

Víctor Frankenstein es passeja per la ment de Mary Shelley, observant a través de l’esperpèntic mirall de la paternitat científica i literària.
Encara no ha estat publicat, però es gesta a l’interior de l’autora anglesa una monstruosa creació composada per records, culpa, solitud, sang i mort.
Un relat fantàstic i grotesc a 4 veus.
Un relat que camina entre la por i el perdó, entre la desesperació i el somriure, entre la incredulitat i el desig, entre l’humor i la lluita contra els nostres propis monstres.

Frankenstein o el modern Prometeu” és una obra literària de l’escriptora anglesa Mary Shelley publicat en 1818, i emmarcat en l’anomenada novel·la gòtica. El text planteja el tema de la moralitat en el camp de la creació mèdica i la ciència, … i la seva relació amb Déu. Està considerat com un dels primers textos de la ciència-ficció.

Felipe Cabezas ha volgut encaixar en aquesta proposta, d’una banda la biografia de l’autora Mary Shelley, des del moment del seu naixement fins que va començar a crear la seva novel·la, i d’altra banda la mateixa novel·la amb la creació del monstre.

Amb un format de cabaret i de comèdia, les dues històries s’alternen i les tres actrius han d’anar interpretant diferents personatges; també ho fa Felipe Cabezas, que actua com a mestre de cerimònies, i alterna també el paper de Lord Byron i el del mateix monstre que va crear Victor Frankestein, amb la utilització d’un titella.

Continua llegint