Arxiu d'etiquetes: Joan Soler i Amigó

– Voltar per la Literatura – CONTES QUE EM VAN CURAR de Nadia Ghulam i Joan Soler i Amigó (🐌🐌🐌)

El dia que vam anar al TNC a veure NADIA, vaig comprar a la sortida els dos llibres escrits per ella en col·laboració: “Contes que em van curar” i “El secret del meu turbant”. Ara acabo de llegir el llibre de contes que, segons ella ens diu, li explicava la seva mare a l’Afganistan i que la van ajudar a curar-se i sobreviure.

Contes que em van curar

 Nadia es recuperava de les greus ferides que va patir a conseqüència d’un bombardeig que la van tenir durant sis mesos en coma, dos anys a l’hospital i patir 14 operacions, tenia 8 anys …. En aquell hospital de Kabul, Nadia Ghulam escoltava atentament els contes que la seva mare li murmurava a cau d’orella.

Ella no sabia llegir i tampoc no tenia cap possibilitat d’anar a l’escola i aquests contes van ser la seva única formació i la van ajudar a tirar endavant i a superar la seva dura i complicada vida.

Un cop a casa nostra, a Badalona, va decidir escriure aquests relats orals tradicionals per evitar que es perdessin. Cadascun dels 29 relats inclosos en el llibre, estan precedits d’una petita reflexió de Ghulam, que explica el context en el qual li van ser narrats i els pensaments que acudeixen a la seva memòria en recordar-los. I ho ha fet amb l’ajuda de Joan Soler i Amigó, pedagog i oncle adoptiu seu. Tots els contes tenen un punt de crueltat perquè segons la mateixa Nadia ens diu, la vida humana és cruel. I de fet confessa que han infantilitzat una mica alguns dels contes recollits al llibre. “No sabem fins a quin punt pot arribar l’ésser humà a fer-se mal amb un altre ésser humà”.

Continua llegint