Arxiu d'etiquetes: Joan Sales

– Voltar per la literatura : INCERTA GLÒRIA (🐌🐌🐌🐌) de Joan Sales

Amb total sinceritat he de dir que no havia sentit a parlar d’aquesta obra fins que no vaig anar a veure l’adaptació teatral al TNC. Al sortir del teatre no vaig dubtar en comprar el llibre.

Incerta glòria és una novel·la de l’escriptor i editor Joan Sales publicada per primer cop el setembre de 1956 i ampliada en les successives edicions posteriors fins a l’edició definitiva l’any 1971. Està dividida en quatre parts, tres de les quals es recullen en aquest llibre i l’última part en un segon llibre anomenat El vent de la nit.

Incerta GlòriaVint-i-tres anys va durar la redacció d’aquesta novel·la que té com a teló de fons la guerra civil espanyola en el front i la rereguarda del bàndol republicà. Joan Sales va escriure el llibre a partir de l’experiència pròpia com a soldat de la República.

Aquest llibre va tenir problemes amb la censura franquista que en 1956 van indicar:

“expresa ideas heréticas -las propias de semejante individuo [un oficial del ejército rojo]- y a menudo en un lenguaje grosero y asqueroso, Se desprende una filosofía existencialista, condenable por la forma y el fondo. Las ideas condenables constituyen el verdadero fundo de la novela; de manera que, aunque se suprimieran pasajes enteros, la obra seguiría siendo absolutamente impublicable. Es preciso prohibirla en absoluto“.

La primera part de la novel·la ens presenta la vida al front d’Aragó del jove tinent Lluís de Brocà i de Ruscalleda, la segona part pren el punt de vista de Trini Milmany, la companya de Lluís i que ens narra les seves vivències a Barcelona. La tercera part són les memòries del seminarista Cruells. Un dels personatges cabdals de la novel·la és en Juli Soleràs que se’ns presenta a través de la visió dels altres personatges.

Al costat de la guerra presentada amb tota la seva cruesa, hi ha l’amor que encarnen dues figures femenines, la Carlana i la Trini, també ens parla de la soledat de l’home i del pas del temps i la glòria incerta de la joventut.

Joan Sales

Joan Sales

Joan Sales i Vallès (Barcelona,19 de novembre de 1912 – 12 de novembre de 1983). En ocasió de la ruïna soferta pel negoci del pare, la família es determina a recloure’s a Vallclara (d’on eren originaris), si bé Sales, esdevingut batxiller a Lleida, s’instal·la a Barcelona a la precoç edat de disset anys.

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona va ser un dels primers professors de català del cens oficial de la Generalitat de Catalunya.

Opositor a la dictadura de Primo de Rivera, milita durant un temps en el PSUC i quan esclata la guerra es posiciona en el bàndol republicà en un desig d’ajudar a preservar la identitat catalana:

“Una commoció així, fins i tot el que comporta de desagradable, li convenia al nostre país, massa estancat i tímid. Els detalls repugnants s’esborraran de la nostra memòria ràpidament. Passarà el que ha de passar i després només quedarà el que de bé hi ha en aquests trastorns. Catalunya —és l’única cosa que m’interessa— sortirà guanyant de tot això. Reforçat el nostre govern, ampliada la nostra autonomia, derrotat per sempre l’exèrcit enemic, veurem com el país prospera i s’estén el patriotisme entre el poble”.

El 1939 es va exiliar a França i després, el 1940, a República Dominicana, d’on passaria a Mèxic el 1942. Va treballar-hi com a linotipista. A l’exili, va impulsar una revista profundament ideològica, Quaderns de l’exili (1943-1947).

Un cop retornat a Catalunya, el 1948, es va centrar en tasques editorials fundant el “Club Editor” i va crear El Club dels Novel·listes amb la intenció d’ampliar el públic lector català desenvolupant un gènere narratiu més popular i amb un nivell de llengua més accessible. Se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1982-

Un llibre dens, de lectura pausada, que m’ha encantat.

Llibre i cargols

– Teatre – INCERTA GLÒRIA (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala petita – 28/05/2015

Un altre “top” en les nostres valoracions Voltaires i encara mes perquè realment no ens esperaven que ens agrades tant; nosaltres sí que llegim totes les opinions que ens arriben abans d’anar a veure una determinada representació i el que havíem llegit d’INCERTA GLÒRIA (sobretot de la primera part), ens havia posat una mica de “por” al cos; de nou i segurament per aquesta raó, ens ha sorprès molt favorablement, inclús jo diria que “impactat” aquesta visió escènica d’Àlex Rigola, sobre un text que no coneixíem pas de Joan Sales, sobre la guerra civil espanyola.

Incerta Glòria - TNC 1

Joan Sales va dedicar la major part dels seus esforços creatius a bastir el que seria la gran novel·la catalana sobre la Guerra Civil. Un retrat d’una admirable cruesa de detalls i d’una ferma duresa contra els excessos de tots dos bàndols, que sense perdre fortalesa en les conviccions ideològiques del seu autor, en cap moment evita caure en les postures maniquees que tan sovint han facilitat l’elaboració de discursos reduccionistes sobre aquell conflicte de dolorosa resolució.

L’obra mestra de Sales ressegueix la vida al front i la rereguarda a partir dels diferents punts de vista de tres joves amics que van combatre junts al front d’Aragó, i que estan alhora units i separats pel seu amor cap a dues figures femenines que viuen la realitat de les rereguardes oposades, provocat per l’alçament de les forces militars que va desencadenar el conflicte bèl·lic.

Incerta Glòria - TNC 2

Pel que sembla, el text de Joan Sales és realment inabastable per tal de plasmar-ho en una escenificació teatral de 3 hores i segurament el que ha fet Àlex Rigola, és simplement donar una visió resumida, tan sols una pinzellada que s’apropi a un text bellíssim i que alhora respecti al màxim l’esperit de la narració, sense importar-li massa la fidelitat exacta del test original. Val a dir, abans de continuar, que segurament no sóc del tot imparcial, per què per mi Àlex Rigola és un dels directors teatrals que més he admirat al llarg de la meva vida.

Continua llegint