Arxiu d'etiquetes: JOAN OLLÉ

– Roda de premsa – DELIKATESSEN – Hotel Internacional/Sala Muntaner (rp36) – 15.11.2016

DELIKATESSEN – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Nova roda de premsa d’un espectacle que es representarà a la Sala Muntaner i com de costum es realitza en el menjador d’un hotel de les Rambles, davant del Liceu. Es tracta d’una proposta dirigida per Joan Ollé, amb el títol de DELIKATESSEN.

La seva dramatúrgia està basada en l’espectacle que ell mateix va inaugurar el Temporada Alta de Girona, l’any 2013, “Degustació”, que es va representar en una única sessió concretament el 3 d’octubre; aquella proposta es va oferir per celebrar que el restaurant el Celler de Can Roca s’havia emportat el premi com a millor restaurant del món; en aquell cas es tractava més aviat d’una lectura dramatitzada en el que es parlava de gastronomia a través d’una mena de sopa de lletres, composta de textos de diferents autors.

roda-de-premsa-delikatessen-hotel-internacional-voltar-i-voltar-1

Gairebé 3 anys més tard, un amic seu, Eduard Muntada li proposa dirigir un petit espectacle amb la seva Companyia “La Remoreu” i Joan Ollé pensa en aquella “sopa de lletres” gironina, que prenen com a base per posar-se a treballar.

Ara, aquest DELIKATESSEN serà una altra cosa, perquè segons Ollé, no es tracta pas d’un “cabaret literari”, perquè ara si té una dramatúrgia més teatral, i a sobre, cuinat a foc lent, amb textos de moltes èpoques i geografies…. tot això regat amb unes cançons que van des del gregorià a Andrea Boccelli, servit per aquesta companyia lleidatana, que segons els seus components també intentaran apropar a Barcelona els “seus Caragols a la llauna i el seu Xolís”.

Continua llegint

– Teatre – LA PLAZA DEL DIAMANTE (🐌🐌🐌 ) – Teatre Goya – 09/04/2015

Dijous passat dia 11 d’abril, vàrem acudir a la nit d’estrena al Teatre Goya de LA PLAZA DEL DIAMANTE, en castellà, protagonitzada en exclusiva per Lolita Flores; les entrades estaven exhaurides i la sala feia molt de goig. L’amabilitat de la cap de sala i les acomodadores, en accedir amb el nostre “descapotable”, de nou ens sorprenen molt favorablement.

LA PLAZA DEL DIAMANTEAquell mateix mati al diari ARA, llegia un article de Laura Serra, que tractava d’aquesta estrena, i al principi del seu article tot escrivia:

“¿Que la Colometa sigui Lolita Flores? Estàs boig?”, li va etzibar Joan Ollé al llavors director del Teatro Español, Natalio Grueso, davant d’una proposta que d’entrada semblava excèntrica, quasi provocadora. “Jo sóc fan de la dinastia Flores, però ella és un lleó que canta i la Colometa és una figura de cristall fràgil”, pensava Ollé. Lolita Flores també ho va trobar fora de lloc i va tirar pilotes fora durant dos mesos: “Em feia por la responsabilitat”, assegura. Va ser Joan Manuel Serrat, amic de tots dos, qui va desencallar el projecte i els va convèncer perquè es llancessin a la piscina.

Segons ens va explicar la mateixa Lolita en acabar la representació, ara feia ja 6 mesos que representava aquesta producció a Madrid i havia fet recentment bolos per alguns teatres de Catalunya; sincerament, se li notava, perquè el que vàrem veure ens va sorprendre i molt…. la seva seguretat era gairebé absoluta i salvo alguna errada de canvi de noms en algun personatge, que per altra banda qualsevol actor expert pot cometre en un moment donat, la seva interpretació ens va arribar a emocionar. La seva “Colometa” ens la vàrem creure i això és de ben segur, el més important de tot plegat.

Continua llegint

– Teatre – EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 29/11/2014

Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, per tal de veure un dels quatre espectacles que únicament es podran veure aquesta temporada, en aquesta desaprofitada i menystinguda sala, per culpa de no saber buscar solucions apropiades a la mala sonoritat que té, especialment a les darreres files.

IMG_9742.JPG

La veritat és que es tracta d’una obra de William Shakespeare, EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, que ja coneixem prou bé, amb un argument d’embolics, mig compte de fades, que la veritat, ara mateix no ens venia massa de gust tornar-la a revisar de nou, especialment per l’argument força infantil, per molt Shakespeare que sigui; malgrat això, no ens voliem perdre la direcció de Joan Ollé, d’aquesta archi conegudíssima obra, i aquesta xafarderia malaltissa teatraire, ens atrau suficient per poder veure i valorar la seva posada en escena…. i també, perquè no dir-ho, per tal de veure un planter d’actors a l’escenari que en poquíssimes ocasions tenim la sort de veure treballar plegats a l’escenari.

L’últim cop que vàrem veure aquesta representació va ser tot just ara fa un any a temporada Alta de Girona, on la famosa troupe PROPELLER, ens va obsequiar amb una versió d’aquest mateix espectacle, veritablement inoblidable i força difícil de superar.

IMG_9740.JPG

L’obra té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hermia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d’amor a una de les parelles. Equivocadament, el vessa sobre l’amant d’Hermia, produint l’efecte contrari. Els habitants del bosc han de fingir que tot ha estat un somni per tal que les parelles tornin al seu estat original, tema que Puck repeteix al final cap als espectadors.

Reconec que aquesta producció està molt treballada i el resultat és realment molt bo, especialment en la seva preciosista posada en escena, força espectacular en el que respecta a la seva escenografia, il·luminació, vestuari i so. En aquest aspecte “chapeau”. Molt positiu la música en directe i també, l’estudi que s’ha realitzat amb el moviment d’actors, que cada vegada el sé valorar més, en una producció d’aquestes característiques.

Continua llegint

– GREC 2012 – (12 + 1) – Teatre – À LA VILLE DE … BARCELONA !!! (****) – Teatre Grec

Divendres a la nit, (20 de juliol 2012), varem assistir per primer cop aquesta temporada i físicament al Teatre Grec de debò… i és que l’actual director del Festival Grec, Ramón Simó, ha buidat força de contingut el propi Teatre Grec.  Això no és pas una critica, més aviat el contrari, ja que veig encertada aquesta mesura per segons quin tipus d’espectacle com és per exemple el Teatre, que ha passat em bona mesura a representar-se en espais molt propers com son el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre o el Teatre Lliure.

No obstant, nosaltres teníem “morriña” d’aquest espai que estimem molt i que feia quasi un any que no trepitjàvem.  Va ser una retrobada amb certa manera amarga, ja que de seguida ens varem adonar que en els jardins del Grec no havia apenes gent i l’ambient d’altres anys…. i mes encara quant varem trepitjar les grades del propi Teatre, al adonar-nos de què estava ocupada menys de la quarta part del seu aforament…. era realment desencoratjador, trist; mai havíem vist el Teatre Grec amb aquesta buidor tan desoladora.

Però aquesta sensació per sort va durar poca estona, ja que tot just abans de començar la veu de Montserrat Carulla ens va donar la pista de què ens ho passariem molt bé, i als pocs minuts ens varem adonar de què À LA VILLE DE … BARCELONA !!! …. és tractava  d’un grandiós espectacle.

Continua llegint