TERCETS (temp. 18/19 – espectacle nº 160)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dijous vam estar convidats a l’Escenari Joan Brossa a l’estrena de TERCETS, dues peces breus de Joan Oliver dirigit per Artur Trias.
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell 1899-1986), narrador, dramaturg, traductor i periodista, feia servir el nom de Pere Quart com a poeta. Va adoptar aquest nom per ser el quart de deu germans i dir-se Pere, (era un dels seus noms de bateig), en honor als seus besavis, Pere Oliver (fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell) i Pere Turull, els dos Peres més rics de Sabadell al segle XIX.
Joan Oliver formaba amb Francesc Trabal i Armand Obiols, entre d’altres, “La Colla de Sabadell” que enguany celebra el seu centenari.
TERCETS està integrada per “Tercet en re” i “Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet”. Ambdues peces estan unides per la mateixa temàtica del trio amorós i totes dues presenten un estil provocador, un humor absurd i una crítica descarada a la burgesia. Dues peces breus poc conegudes que s’interpreten per primera vegada en un escenari.
En paraules d’Artur Trias “Ens jactem d’estrenar dues de les peces breus més significatives en les quals Joan Oliver combina la influència de l’avantguardisme amb l’humor absurd i gratuït, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establers per una societat tancada i endarrerida“.
TERCET EN RE (🐌+🐚), escrita el 1959, ens parla d’un escriptor que ha perdut la inspiració i s’enfronta a un full en blanc. Esteve Callís (Santi Ricart) intenta concentrar-se però és el mes d’agost, fa molta calor i tot el distreu. Una veïna, una trucada telefònica, unes visites, ….. Excuses per emmascarar la seva falta d’inspiració.
Un personatge únic que, alhora, ens suggereix d’altres.
Una complicada interpretació, ja que es tracta d’un monòleg en el que en Santi Ricart té quatre interlocutors diferents, dos d’ells personatges invisibles que sembla que tingui davant. En aquesta peça ens ha fallat quelcom de la posada en escena o potser ha estat una interpretació que no ens hem acabat de creure.