Aquest dilluns passat vàrem assistir a l’estrena de VAN GOGH El Musical, al Teatre del Raval; sabíem prèviament que es tractava d’un Musical de petit format, dels que s’acostuma a representar en aquest Teatre, bàsicament per què el seu escenari no permet representar produccions més ambicioses.
No es pot negar la il·lusió dels seus creadors Joan Olivé i Roc Olivé en aquest projecte, així com l’entrega dels tres actors que es buiden literalment a l’escenari interpretant els personatges dels pintors Vincent Van Gogh, Paul Gauguin i la prostituta Úrsula Layer de la que s’enamora perdudament Van Gogh. Hem de recordar que aquest 2015 es commemora el 125 aniversari del naixement de Vincent Van Gogh, i potser ha estat la causa de què els Olivé hagin pensat i creat aquesta producció gens pretensiosa en clau de divertimento.
No crec que pretenguin passar a la història dels Musicals, però les seves 9 cançons que acompanyen a aquesta comèdia esbojarrada son divertides i acompanyen molt bé un guió expressament creat per fer passar tan sols una bona estona; no pretén més que això i així ho valorem.
L’argument dibuixa i mai millor dit, als dos pintors impressionistes, en Vincent Van Gogh i en Paul Gauguin, durant la seva convivència de dos mesos l’any 1888 a la ciutat francesa d’Arles. És llavors quan Van Gogh es va enamorar perdudament d’una prostituta d’Arlès que es deia Úrsula Layer, el màxim desig de la qual era ser pintada per Paul Gauguin. Aquest dibuix summament exagerat, buscant la riallada del públic, pinta a Van Gogh (Roger Pera) com un boig que aspira a ser pintor i que és capaç de “tot” per aconseguir l’amor d’Úrsula …. i a Paul Gauguin (Mingo Ràfols) obsessionat pel sexe, cansat de la vida europea i a punt de marxar a la Polinèsia, a la recerca d’indígenes nues.