Arxiu d'etiquetes: Joan Lluís Bozzo

– 046 – Roda de premsa – LA NIT DE SANT JOAN – Teatre el Cercle de Gràcia (temp. 19/20 – RdP 017) – 2019.11.18

RdP – LA NIT DE SANT JOAN (temp. 19/20 – RdP nº 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dilluns vaig estar convocat a una roda de premsa convocada per l’entitat Salut Mental Gràcia, que ha volgut dur a terme un projecte de teatre inclusiu, basat en la representació d’una peça teatral, on les persones usuàries de l’entitat són la part protagonista en la seva realització.

Poder assistir a aquesta presentació precisament al Cercle de Gràcia, m’ha portat entranyables records de la meva adolescència, quan jo estava associat a aquesta entitat i inclús participava en petits papers en els “pastorets” de l’entitat “L’Estel de Natzaret”.

A la taula de presidència i d’esquerra a dreta, estaven presents … Sigfrid Quer president d’El Cor Canta, Mercè Cervantes, co-directora del grup ATRA, Òscar Constantí productor executiu de l’espectacle i coordinador del Club Social Salut Mental Gràcia, Joan Lluís Bozzo director de Dagoll Dagom i Sara Sánchez actriu d’aquest espectacle.

El dilluns vinent, dia 25 de novembre (i també el diumenge 24 en una prèvia), es presenta al Teatre el Cercle de Gràcia, el resultat d’aquest projecte amb la peça teatral LA NIT DE SANT JOAN, el musical de Dagoll Dagom, que va estrenar l’any 1981, amb les cançons de Jaume Sisa.

Joan Lluís Bozzo ens ha fet riure quan ens ha explicat algunes anècdotes, com la rocambolesca estrena de LA NIT DE SANT JOAN, on no va assistir gaire bé ningú, ja que el dia abans quan s’estava fent l’assaig general, es produïa el cop d’estat de Tejero al congrés de diputats.

Comenta també, que llavors la crítica barcelonesa se la va carregar sense escrúpols, malgrat que els èxits dels “bolos” per moltes poblacions de Catalunya, els hi va donar ànims per continuar creient en aquesta proposta. Després d’estrenar-se a Madrid amb èxit, va tornar a ser representada a Barcelona i llavors en la seva re-estrena va obtenir un enorme èxit ….. molt i molt curiós !!!. Recorda també que l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, en acabar la representació d’aquell dia va voler felicitar a Bozzo, i li va dir … “Vosaltres a banda de fer teatre … Que feu???“.

Òscar Constantí i Mercè Cervantes ens han explicat que Salut Mental Gràcia forma part del grup ATRA des de novembre de 2014. Les seves activitats se centren en l’atenció, l’acompanyament i el tractament a persones amb trastorn mental greu. La seva missió està centrada en l’atenció i tractament a persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social, especialment derivada de problemes de salut mental, per tal que assoleixin la seva màxima autonomia.

Consideren que el teatre és una disciplina artística que permet el creixement social, personal i grupal, facilitant la comprensió, la reflexió i la possibilitat d’experimentar i produir canvis.          El teatre no entén de barreres, d’estigmes ni de diferències, i ofereix la possibilitat de gaudir d’un espai col·lectiu compartit, que facilita la interrelació i el sentiment de pertinença al grup.

En Joan Lluís Bozzo ha comentat en broma que “Després del Liceu són la companyia que més equip convoca per als seus espectacles“. … I és que més de 90 persones, amb i sense diagnòstic de trastorn mental, formen part d’aquesta producció. Una oportunitat única per fer visible la diversitat des de la inclusió, per treballar per una societat lliure d’estigmes i per teixir xarxa comunitària.

Com ja hem comentat, més de noranta persones han regalat el seu temps per fer possible aquesta experiència: usuaris i usuàries de la Xarxa Pública de Salut Mental, professionals de diversos àmbits, voluntariat, entitats i institucions n’han format part. Un espectacle que no hauria estat possible sense el suport i la complicitat d’en Joan Lluís Bozzo, d’en Jaume Sisa que ha cedit el text i la música, dels germans Castells i Planas que han dissenyat l’escenografia i construït part dels decorats, de l’actor Oriol Genís, un dels intèrprets de l’obra o de la Pilarín Bayés que ha fet el cartell de l’espectacle.

S’ha volgut crear una adaptació de LA NIT DE SANT JOAN, que es basa en aquesta, però viscuda en un altre temps i amb una nova dramatúrgia, tot respectant la música i les cançons.

…. crear una nova dramatúrgia. Elaborar els arranjaments amb les seves partitures. Intèrprets aprenent els seus diàlegs amb el cant i les coreografies, mentre els músics assagen o altres cusen vestits o dissenyen i pinten – i pengen- decorats. I moltes hores. I molta  il·lusió. I, finalment, una festa …..

Un altre objectiu important d’aquesta roda de premsa, és fer visible la tasca d’aquestes associacions, per tal que les persones que no coneixen aquesta realitat, es puguin apropar, des d’un sentit allunyat del paternalisme.

En acabar, volen deixar clar, que els intèrprets que participaran no volen compassió, volen comprensió i respecte. Volen fer un gran acte de dignitat col·lectiva.

Nosaltres dilluns dia 25 no faltarem.

Com és habitual us deixo l’àudio de la roda de premsa.

– 161 – Teatre – LA TENDRESA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2019.01.21 (temp. 18/19 – espectacle nº 118)

 LA TENDRESA (temp. 18/19 – espectacle nº 118)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns era nit d’estrena al Teatre Poliorama de la versió catalana de la comèdia d’Alfredo Sanzol, “La Ternura”, traduïda i adaptada al català per Joan Lluís Bozzo i coproduïda per T de Teatre i Dagoll Dagom.

Sanzol ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Dramática 2017 i el XII Premio Valle-Inclán de Teatro per aquesta obra. Una obra que va rebre cinc nominacions als Premis Max. Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta producció va ser estrenada el 2017 i ha girat per bona part de l’estat espanyol.

Fotografia de David Ruano

LA TENDRESA està inspirada en l’univers de les comèdies de Shakespeare i en aquest context s’ha de veure. Els protagonistes són llenyataires i princeses. Ens parlen de l’Armada Invencible i d’una època on les dones eren poc menys que elements de guarniment en tant que els homes eren els que anaven a la guerra i disposaven el destí de les seves filles.

Creiem per tant que buscar raonaments, en contra, de misogínia,  homofòbia o masclisme, com hem llegit en algunes opinions, i sempre al nostre entendre, estaria una mica fora de lloc.

En tot cas,  no ens pot deixar de sorprendre que aquest text hagi estat escrit en el context social actual, on hi ha una lluita constant per preservar la igualtat entre homes i dones, sigui quina sigui la seva condició sexual.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

En paraules d’Alfredo Sanzol “L’espectacle s’anomena La Tendresa perquè parla de la força i de la valentia que cal per expressar l’amor. Una societat sense tendresa, d’altra banda, és una societat en guerra ….. “, “Si volem estimar, hem d’arriscar-nos a patir“.

Un joc escènic on els sis actors protagonistes s’entreguen al 200%, es diverteixen i ens diverteixen.

LA TENDRESA narra la història de la reina Maragda, una reina una mica maga (Marta Pérez) i les seves dues filles, la princesa Robí (Laura Aubert) i la princesa Salmó (Elisabet Casanovas) que viatgen en l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra.

Continua llegint

– 135 – Teatre Musical – POE, EL CABARET MACABRE (🐌🐌🐌) – Almeria Teatre – 2018.12.23 (temp. 18/19 – espectacle nº 103)

POE, EL CABARET MACABRE (temp. 18/19 – espectacle nº 103)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per celebrar els 20 anys de trajectòria de la companyia Gataro,  han triat una peça del teatre musical contemporani, un dels musicals més celebrats del repertori de Dagoll Dagom.  Es tracta de POE amb llibret de Joan Lluís Bozzo i música d’Óscar Roig que va ser estrenat al teatre Poliorama l’any 2002.

Víctor Alvaro, és l’ànima de l’Almeria Teatre i creador de la companyia teatral Gataro. Un projecte artístic que va néixer l’any 1998 de la mà d’ell mateix i de Savina Figueras. Una companyia que ha aixecat espectacles de disciplines escèniques diferents: de teatre de text, de màscares, de gest, de dansa i musicals. De creació pròpia o d’autors nacionals i internacionals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Víctor Alvaro ha adaptat aquest musical, que també dirigeix, a una versió més propera al cabaret i l’ha reconvertit en un musical de petit format on es permet incloure alguns tocs humorístics. Amb música en directe, que des d’un petit piano interpreta Miquel González,(acompanyat en alguns moments per un violoncel que toca l’actriu Aina Vallés), cinc són els actors protagonistes que se’n surten amb prou solvència i molta empenta.

En aquest musical, els amants de Poe poden reconèixer fragments i referències a “La caiguda de la casa Usher”, “El pèndol de la mort” o “La bóta d’amontillado” entre d’altres.

Nosaltres no vam veure l’obra original i per tant no podem dir si aquesta adaptació s’allunya molt o no d’ella. POE, EL CABARET MACABRE és una proposta fresca que es dirigeix a l’espectador i ens fa entrar des del minut zero en la trama que proposa.

Continua llegint

– 052 – Teatre Musical – MAREMAR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2018.09.26 (temp. 18/19 – espectacle. nº 035)

MAREMAR (temp. 18/19 – espectacle nº 035)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Partint de l’univers musical de Lluís Llach i basada en “Pèricles, Príncep de Tir“, de William Shakespeare, s’hi ha construït aquesta nova producció de Dagoll Dagom, MAREMAR.

Una producció esperadíssima per tots els seguidors d’aquesta companyia emblemàtica del gènere Musical a casa nostre i també pels enamorats (com nosaltres) de la música de Llach. Dimecres era la nit d’estrena al Teatre Poliorama, una nit d’èxit que havia estat precedida per funcions prèvies, de les que ja ens havien arribat impressions.

Maremar és la història de Pèricles, un jove príncep que, fugint d’un cruel dictador, recorre la Mediterrània. Durant les seves aventures, s’enamorarà de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tindran una filla. Però durant el seu retorn a Tir, una tempesta fa naufragar la seva embarcació, i la família quedarà separada.

La història comença en un camp de refugiats al costat del mar, una nena (Elena Tarrats) plora desconsoladament, està sola i ningú pot donar-li el consol que necessita. Un personatge fantàstic, la deessa Diana (Mercè Martínez) s’ofereix a distreure-la explicant-li la història de Pèricles.

Amb elles comença un joc de teatre dins del teatre. Ambdues desdoblen els seus personatges, la nena ploranera es convertirà en la Marina del conte, la filla de Pèricles, i la deessa Diana es transformarà en l’alcavota que regenta el bordell on anirà a parar la noia.

El text de Shakespeare és una metàfora sobre la vida, explicada com un viatge a través del mar. És també un cant a l’amor familiar i a la reunificació dels membres dispersats d’una família que lluiten pel seu retrobament.

Continua llegint

– Teatre – EL LLIBERTÍ (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Poliorama – 2018.02.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 209)

EL LLIBERTÍ (temp. 17/18 – espectacle  nº 209)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Han passat onze anys d’ençà que es va representar aquesta producció, en aquest mateix teatre, protagonitzada per Ramon Madaula i Laura Conejero, i ara, ha tornat amb Abel Folk i Àngels Gonyalons com a protagonistes.

Tal com va comentar a la roda de premsa el seu director, que repeteix experiència, Joan Lluís Bozzo, l’èxit de públic i les excel·lents crítiques que van aconseguir, han fet aconsellable i possible la seva reprogramació.

El text d’Emmanuel Schmidt, un dels autors francesos contemporanis més llegits i més representats del món, és un vodevil filosòfic on s’hi barreja veracitat històrica i ficció teatral amb humor intel·ligent. Una reflexió sobre les contradiccions entre el pensament i els sentiments. Un text escrit l’any 1997 i portat al cinema l’any 2000.

EL LLIBERTÍ, ha estat definida com una veritable joia, una comèdia intel·ligent, lleugera i profunda, sensual i melancòlica, divertidíssima.

Denis Diderot (1685-1759), escriptor i filòsof, un personatge lliure per expressar les seves idees, i lliure per canviar d’opinió, per contradir-se, per començar de zero no parant mai de pensar ni de tenir dubtes.

Continua llegint

– Teatre Musical (116) – FLOR DE NIT, El Cabaret (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Almeria Teatre – 07.12.2016

FLOR DE NIT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Teníem moooooooltes ganes de veure aquesta versió del musical FLOR DE NIT, que va produir Dagoll Dagom en el seu dia i que es va estrenar l’any 1992.

Encara no entenem el perquè ens vàrem perdre aquesta versió en petit format, que es va atrevir a fer la companyia Gataro, i que es va representar els anys 2014 i 2015; ara no ens ho hem pensat ni dues vegades per veure-la a la seva reposició, novament a l’Almeria Teatre….. i encara menys sabent que va aconseguir un premi Butaca el 2015.

flor-de-nirFlor de Nit era un cabaret del Paral·lel, un dels carrers més emblemàtics de la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle passat …. que fort comença a sonar dir això ….. Un cabaret que reuneix artistes, bohemis, senyorets i gent de l’alta burgesia barcelonina però en el que també es trobaven revolucionaris i noies de vida sospitosa. Estem en una època convulsa on tot està a punt de canviar i que acabarà en la Guerra Civil.   I en aquests cabarets convergeixen tots tipus de persones, deixant de banda diferències polítiques i ideològiques, buscant la disbauxa i el plaer.

Un cop contextualitzat, podem dir que Flor de Nit ens parla d’un triangle amorós, Rosa (Ariadna Suñé) és la nova estrella del cabaret que ha estat acollida a casa seva per en Quimet (Lluís Canet), un revolucionari idealista que es guanya la vida com pot. Entre ells dos, nomes hi ha companyonia i amistat fins que irremeiablement desemboca en un altra cosa. D’altra banda un poeta, Sebastià Reynals (Lluis Parera) un assidu del cabaret i que té a la Coloma (Marta Capel), una de les noies, com amant, s’encapritxa de Rosa i aconsegueix seduir-la. Un argument molt complet i ben estructurat, una tragèdia amarada de música.

Tot un luxe, que en un teatre petit i amb escasos recursos econòmics la música sigui en directe, presidint en certa manera al centre de l’escenari tota la representació, amb incorporació del pianista (Gerard Alonso) com un personatge més, l’Adelaida….. i un parell de músics més.

El petit espai i suposem que els minsos recursos econòmics disponibles obliga al desdoblament d’alguns dels actors en més d’un personatge, però el conjunt no es ressent pas i al contrari, ens ofereixen un bombonet, un musical de petit format esplèndid.

Continua llegint

– Teatre Musical (56) – SCARAMOUCHE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Victòria – 12.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

SCARAMOUCHE – 

Malgrat que fa unes tres setmanes havia assistit a la roda de premsa d’aquest espectacle i vaig poder veure en directe alguns números musicals de SCARAMOUCHE, que em van agradar força, sincerament no les tenia totes, amb aquesta nova proposta de Teatre Musical de Dagoll Dagom, ja que havíem llegit algunes opinions força desfavorables.

Per sort l’Imma, per tal de celebrar el dia de Sant Miquel, entre altres obsequis, em va regalar les entrades per poder anar a veure’l i dimecres passat 12 d’octubre vàrem aprofitar la festa de “obligado cumplimiento”, per apropar-nos al Teatre Victòria.

scaramouche-3

Hem de dir que ens ha agradat molt més del que esperàvem i volem felicitar des d’aquí a l’equip de Dagoll Dagom, per haver assolit de nou la creació d’un Musical en català, que no té res a envejar a qualsevol proposta de teatre Musical presentada a Broadway o en el West End de Londres.

Potser, la meva qualificació gairebé de 5 “cargols voltaires” és deguda al fet que m’agraden molt els Musicals, però precisament per això mateix, segurament hauria de ser encara més rigorós quan em poso a valorar la qualitat d’un espectacle d’aquestes característiques. Considero que la qualitat de la seva posada en escena és gairebé immillorable.

Continua llegint