Arxiu d'etiquetes: Joan Brossa

– Teatre (278) – ESQUERDES PARRACS ENDERROCS (🐌🐌🐌) – TNC Sala Tallers – 12.05.2017

ESQUERDES PARRACS ENDERROCS

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Inicialment aquesta proposta estava titulada Collar de Cranis (Varietats a la Brossa) i després del procés de creació i assajos ha quedat rebatejada com ESQUERDES PARRACS ENDERROCS que és el seu títol definitiu.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquest és l’espectacle central de l’epicentre Brossa produït conjuntament amb l’Institut del Teatre, dins del projecte IT Teatre, i amb la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). IT Teatre és la nova companyia de graduats en arts escèniques de l’Institut del Teatre.

En aquella roda de premsa, va ser difícil que ens expliquessin amb claredat el que dies després aniríem a veure i ara ho entenem, perquè a l’hora d’escriure aquesta ressenya encara se’ns fa més difícil escriure quelcom sobre el que hem vist a la Sala Tallers del TNC.

Carles Santos i Jordi Oriol han conduït a aquest grup de joves creadors a la recerca de Brossa i del seu llegat essencial, en un intent d’oferir-nos una mirada d’avui sobre Joan Brossa.

Tal com ens expliquen en el programa de mà, la visió diferent que tenien els dos directors respecte a l’obra de Joan Brossa, per generació, per referència i experiència ha fet que la peça s’estructuri en dues parts, la primera mira de fit a fit a Brossa, hi parla directa, mentre que l’altra s’hi refereix amb al·lusions i indirectes a través de la mirada primera ….

Continua llegint

– Teatre (264) – DIUMENGE (🐌🐌🐌+🐚) – La Seca, espai Brossa – 26.04.2017

DIUMENGE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquest dimecres vam fer cap a La Seca, on ens esperava DIUMENGE, un text d’en Joan Brossa, que tal com ens havien indicat a la roda de premsa, es tractava d’una comèdia amb referents surrealistes escrita l’any 1964 en plena època franquista.

Abel Folk (Enric), Àngels Bassas (Ròmula) i Àlex Casanovas (Ramon) protagonitzen aquesta proposta dirigida per Herman Bonnín, que ha volgut reafirmar, novament, la seva admiració per Brossa.

Els tres personatges, un matrimoni convencional i un amic, ens representen una tarda de diumenge molt quotidiana. L’amic visita el matrimoni i comenten temes de feina, de política, de moda, de pentinats, … Ella vol sortir a ballar, però ells es resisteixen perquè l’endemà és dilluns i han d’anar a treballar.

Les relacions entre tots tres personatges són ambigües, ells (Enric i Ramon) parlen de tornar a París com recordant una experiència viscuda que voldrien recuperar, la dona i l’amic (Ròmula i l’Enric) sembla que tenen alguna cosa entre ells i queden de trucar-se amb qualsevol excusa.

És un sainet quotidià, allò que passa a totes les famílies, però amb la mirada de Brossa.

Una escenografia molt simple, una butaca on el Ramon passa les tardes de diumenge llegint els llibres que apareixen estesos per tot arreu, una televisió en blanc i negre on ens projecten un Nodo de la visita de Franco a Barcelona l’any 1964 i on, en acabar l’obra ens projectaran un de la seva mort. Un cabdell de llana i unes agulles que la Ròmula va treballant … A la tele Rafael, Cecilia, Salomé, … i a escena els actors canten cançons franceses de l’època que han afegit al text d’en Brossa.

Continua llegint

– Roda de premsa – DIUMENGE – edifici de l’antic Espai Brossa – 07.04.2017 (rp91)

DIUMENGE – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Divendres passat vaig acudir a la presentació d’un nou espectacle que s’estrenarà després de setmana santa a La Seca, espai Brossa (concretament el dimecres dia 19 d’abril); es tracta de “DIUMENGE” un text de Joan Brossa, que serà dirigida pel mateix director de La Seca, Hermann Bonnín i que tindrà com a protagonistes a Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk.

Aquesta s’engloba dins de les activitats de l’Epicentre Brossa, que enguany ha organitzat la Fundació Brossa, juntament amb altres entitats del país com el TNC, el MACBA, l’Institut del Teatre i La Seca.

El que no sabia prèviament i va ser tota una sorpresa, és que es va celebrar al mateix edifici que l’antiga seu de l’Espai Brossa, on va estar situada durant un període de 13 anys… i tenia una raó important de què fos així, perquè precisament aquell dia es complien els 20 anys de la seva inauguració. Un espai que nosaltres recordem amb molt afecte, perquè es tractava d’un espai allargassat amb tan sols dues fileres d’espectadors i on podies viure el Teatre de ben d’aprop, mes que de qualsevol altre dels que després han anat sorgint a Barcelona.

Un edifici amb una enorme B tombada a sobre seu; va ser el mateix Brossa que va inaugurar aquell espai, tot tirant d’un cordonet d’un petit teatret dels germans Salvador; curiosament va néixer amb un cicle de flamenc on va actuar Miguel Poveda quan encara no era massa conegut. Nosaltres recordem molt especialment una sessió en què es va representar “La pata de mono”, un conte de terror sobrenatural escrit per W. W. Jacobs l’any 1902, que ens va impactar moltíssim.

Continua llegint