Arxiu d'etiquetes: Jiří Kylián

– 257 –  Dansa – BALLET DE L’OPÉRA DE LYON (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.04.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 188)

BALLET DE L’OPÉRA DE LYON (temp. 18/19 – espectacle nº 188)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres novament vàrem assistir a una representació de dansa al Gran Teatre del Liceu; dins del nostre abonament de temporada, ens han assignat el BALLET DE L’OPÉRA DE LYON, sota la direcció artística de Yorgos Loukos.

Amb el llenguatge molt personal, el coreògraf Jiří Kylián, llegenda viva de la dansa contemporània, ens han presentat un programa integrat per les tres peces més importants del seu treball. Un equilibri entre el modern i el clàssic i  que viatja musicalment des d’Heinrich Biber fins a Philip Glass, passant per Alessandro Marcello, Antonio Vivaldi, Wolfgang Amadeus Mozart o Johann Sebastian Bach, entre altres.

Partint de la racionalitat de l’exercici físic del cos s’endinsa en l’element espiritual de la figura humana en moviment.

Jiří Kylián (Txecoslovàquia, 1947) és un dels coreògrafs més prestigiosos del món, que va adquirir fama internacional,  d’ençà que es va  convertir en director artístic del Nederlands Dans Theater en 1975. Els últims anys el seu interès també s’ha centrat en la imatge, amb la realització de curtmetratges, vídeos i fotografia.

El BALLET DE L’OPÉRA DE LYON, ha desenvolupat un repertori de dansa contemporània que inclou peces de grans mestres de l’art coreogràfic, relectures de grans clàssics i creacions pròpies. Actualment la companyia disposa d’un repertori de 117 peces, la meitat de les quals són creacions pròpies.

La primera peça WINGS OF WAX (🐌🐌🐌+🐚), es va estrenar el 23 de gener del 1997 per la Nederlands Dans Theater a La Haia i el 16 d’abril d’enguany ha estat la primera vegada que el Ballet de l’Opèra de Lyon l’ha representat.

Els 8 ballarins, en parelles, Caelyn Knight, Marco Merenda, Kristina Bentz, Adrien Délepine, Lore Pryszo, Giacomo Luci, Coralie Levieux i Raúl Serrano Núñez, surten vestits de negre i són absorbits pel negre que ho inunda tot. Un gran arbre penjat al revés ocupa la part superior de l’escena i un gran focus giravolta constantment al seu voltant. La caiguda d’Ícar és la idea central de la peça.

Continua llegint