Arxiu d'etiquetes: Jean-Michel Basquiat

– Teatre – LA REVOLTA DELS ANGELS (🐌 + 🐚) – Off Romea – 25/09/2015

Nit de reestrena al vestíbul del Romea, asseguts al voltant d’unes tauletes, tot prenent una cervesa o un xarrup de whisky. Una proposta de Teatre en petit format, que ja es va poder veure al Teatre Akadèmia a l’abril d’aquest mateix any.

Llaaaarga espera dempeus fent cua fora del teatre i llaaarga espera posterior al bar i també dempeus tot esperant que posessin en ordre l’espai on havia de representar-se la funció teatral; no és el millor començament per preparar-te a una funció amb un text força difícil de comprensió si prèviament no t’has preparat. El programa de mà, ni tan sols indicava quins actors la representarien i menys encara l’equip tècnic. Una errada imperdonable per un Teatre com el Romea.

En algun lloc dels llimbs, tres àngels viuen una reunió insòlita: Bernard-Marie Koltès, Jean-Michel Basquiat i Chet Baker, estan sotmesos a una trobada post mortem (no van coincidir en vida, tots tres van morir al voltant del 1988/89). Empresonats en aquest temple de la posteritat on l’autor els hi dóna l’oportunitat d’una última paraula, una última pinzellada, una última nota com a últim acte viu. Es revoltaran contra el culte que reifica els artistes, invocaran tot allò que els definia com a poetes del viu, que oferia un sentit intens a la seva vida (i a la d’aquells que els adulen) per tal de trencar les cadenes de la idolatria.

Chet_Baker

Chet_Baker

Un text difícil, en el que en molts moments em vaig perdre; ens intenta explicar amb un llenguatge per mi força feixuc, una reunió imaginaria al limbe, un cop ja morts, de tres icones de l’art del segle XX, tres creadors enlairats per la fama i pel reconeixement de la seva obra artística que no es van arribar a conèixer mai…. un músic (Chet Baker), un escriptor (Bernard-Marie Koltès) i un pintor (Jean-Michel Basquiat). Un text en el qual les tres icones ja desaparegudes rememoren aspectes de la seva vida i el seu sentit existencial, lligat al de la creació artística com són les paraules escrites, les notes musicals o l’esclat de color, però que sobretot reflexionen i ens volen transmetre l’absurditat de la glòria la pòstuma.

Continua llegint