MINUIT (temp. 17/18 – espectacle nº 354)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dilluns abans d’anar a la representació de Circ que teníem prevista, dins de la programació del Festival Grec, vàrem voler estar presents a l’entrega del 44è premi Margarida Xirgu, a la nostra estimada actriu Imma Colomer, acte que es va celebrar a l’institut del Teatre.
No vàrem poder estar durant tot l’acte, però sí que vàrem poder veure l’entrega del premi, per marxar tot seguit al Mercat de les Flors, a veure MINUIT, una creació de l’artista francès Yoann Bourgeois, referent del nou circ contemporani francès.
Bourgeois explora, en els seus espectacles de circ i moviment, l’acrobàcia a partir dels conceptes de desequilibri i impuls, i aconsegueix així convertir la caiguda en un salt i viceversa. Ell és un estudiós dels fenòmens físics que condicionen el moviment i els punts de suspensió, que juga amb els límits de la gravetat per després precipitar-se al buit.
La dansa perfecta de l’etern retorn, o un bri d’esperança on sempre que caiem ens tornem a alçar.
Punt de suspensió: aquell moment que un objecte llançat a l’aire assoleix el punt més alt de la paràbola abans de començar a caure.
Yoann Bourgeois va crear la seva companyia l’any 2010 i ha protagonitzat una ascensió fulgurant en el món de l’escena que l’ha portat a codirigir, amb Rachid Ouramdane, el Centre choréographique national de Grenoble (CCN2).
MINUIT és un espectacle que barreja la dansa, les tècniques de circ i la música en directe d’una arpa. Ens parla de les caigudes físiques i emocionals que sempre són un preludi per alçar-se i començar de nou. Els protagonistes s’enlairen i cauen amb l’ajuda d’aparells i dispositius que amplifiquen els fenòmens de la física i els posen al servei del circ.
Jean-Baptiste André, Yurié Tsugawa i el mateix Yoann Bourgeois, semblen de goma i evolucionen per l’enorme escenari del Mercat de les Flors (potser massa gran?) fent palesa la seva tècnica impecable. Un espectacle amb moments d’una poesia hipnotitzant, els graons d’una escala que no porta enlloc, la noia del ninot saltamartí, voler seure en cadires que es pleguen i es despleguen, un pols en una taula, el micròfon impossible, els focus que cauen …