Arxiu d'etiquetes: Jaume Casals

– 096 – Teatre – ELI (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2018.12.01 (temp. 18/19 – espectacle. nº 075)

ELI (temp. 18/19 – espectacle nº 075)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Quasi ens perdem aquesta proposta que s’ha representat a la Sala Versus Glòries; es tracta d’ELI, un espectacle escrit per Roc Esquius i dirigit per Antonio Calvo. De fet en el moment de la publicació d’aquesta ressenya s’estarà representant l’última representació en aquest Teatre.

Roc Esquius (Súria, 1982) actor, director i dramaturg ha escrit aquesta obra de ciència-ficció que enfronta un pare i un fill. Després de “Sapiens” (2018), “Claqué o no” (2017), “Els pastorets de la Martina” (2016), “Mars Joan” (2016) o “IMe” (2014), planteja aquesta vegada un drama familiar que ens porta a conèixer la relació entre el pare i el fill conduint-nos pels camins de la realitat virtual. És potser l’obra més dramàtica i emocional de l’autor sense renunciar al sentit de l’humor sempre hi ha un punt de comèdia, que em surt, quan escric.

La relació entre un pare i un fill que viuen sota el mateix sostre està greument malmesa per tots els buits que ocupen les paraules i emocions que no han sabut compartir durant els últims quinze anys. El dia del seu vint-i-cinquè aniversari, el fill rep un regal del pare que, indirectament, els obligarà a enfrontar-se a tot el que tenen dins, al que tenen fora, i al que ja no tenen. Aquest regal és una ELI, una màquina on hi pots crear les personalitats que vulguis per a que mai estiguis sol.

Els dos protagonistes de la proposta, pare i fill, són en Jordi, Pep Antón Muñoz i en Biel, Jaume Casals. Segons van comentar a la roda de premsa, el projecte va sorgir pel desig dels dos actors de treballar junts en un escenari, després d’haver coincidit a la sèrie de TV3 La Riera. La complicitat que mostren a escena és magnífica.

Continua llegint

– Teatre – TRAMUNTANA (🐌+🐚) – Àtic22 del Tantarantana – 2017.11.10 (temp. 17/18 – espectacle nº 102)

TRAMUNTANA  (temp. 17/18 – espectacle nº 102)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres vam anar a l’Àtic22 del Tantarantana, per veure aquesta peça de la qual ja s’havia fet una lectura dramatitzada a la Sala Beckett al mes de juny. Iban Valero n’és l’autor del text i un dels intèrprets. Elisabet Sopesens n’és la directora i també intèrpret en alguna de les funcions. Tots dos són fundadors de Cactus Love Produccions, una plataforma per a joves creadors que tenen la necessitat de donar el seu punt de vista sobre el món en què els ha tocat viure.

TRAMUNTANA és una proposta que explora les diferents reaccions davant problemes com la drogoaddicció, la desestructuració familiar o els abusos psicològics. En paraules del mateix autor “no hi ha res més terrorífic que despertar-se un dia, mirar-se al mirall i no reconèixer el propi reflex…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra que mostra les dues cares d’uns personatges que es debaten entre la llum i la foscor. Un text entre el mite i la realitat que ens ha deixat descol·locats. Segons el programa de mà es tracta de la revisió del mite grec de Bòreas, déu de la Tramuntana. Segons l’autor TRAMUNTANA és un exercici de consciència, d’acceptació d’un mateix i de les pròpies lluites internes. Es pot ser bo i dolent alhora?

En un petit indret de l’Empordà, en un món i una època ben similars als actuals, els déus són més humans que mai i conviuen amb els homes, participant dels seus costums, estructures socials i debilitats. Una nit d’estiu, després de bufar la tramuntana, apareix a la platja el cos de Quíone, la filla petita del déu Bòreas, personificació del vent del nord. El passat problemàtic i de drogoaddicció de Quíone fan pensar que es tracta d’un suïcidi, però cap dels seus germans –Càlais, Cleòpatra i Zetes– es creu aquesta versió dels fets.

Ens presenta una família desestructurada i enfrontada, amb una mare absent que s’ha tallat la llengua per no parlar i que només es comunica amb ells a través d’una Novicia (Mireia Òrrit) que amb la seva fèrria rectitud i fe contrasta fortament amb la resta de personatges. El pare va fugir fa molt de temps.

Càlais (Jaume Casals) i Cleòpatra (Maria Hurtado) lluiten per portar les regnes del clan i no confien l’un en l’altra. Zetes (Marc Andurell) torna d’un viatge i no troba el seu lloc en el si de la família. Un germanastre (Elias Ashtari), en cadira de rodes, el més petit dels germanastres, “els dotze poltres”, i un estrany inspector de policia, interpretat per el mateix autor del text Iban Valero, completen el repartiment.

Continua llegint

– Teatre – LA PEIXERA (🐌🐌🐌🐌) – Versus Teatre – 29/04/2016

Teníem forces ganes de veure aquesta producció, després d’haver pogut assistir a la roda de premsa de la seva presentació. Es tracta de l’estrena del text de Toni Cabré “L’efecte 2000” escrit fa 19 anys i guanyador del premi Ciutat d’Alcoi de Teatre. Mai fins ara havia estat portat als escenaris i el mateix autor recentment ha fet una revisió del text i l’ha rebatejat com “LA PEIXERA“.

Toni Cabré (Mataró, 1957) és un dramaturg i guionista català conegut pels seus treballs teatrals, molt sovint vinculats a la tecnologia, que l’ha fascinat des de sempre, i potser una de les raons importants és que la seva professió està lligada a la informàtica. Ha estat també guionista de conegudes sèries de TV-3 com “Laberint d’Ombres” o “La Riera”.

La Peixera - Versus Teatre - actors

LA PEIXERA” l’interpreten Miquel Sitjar, Pep Papell, Joan Bentallé, Jaume Casals i Òscar Molina. La direcció de l’espectacle és també de l’Òscar Molina, qui també és l’autor de l’escenografia i de l’espai escènic, juntament amb Jofre Blesa.

“LA PEIXERA” compta amb la música de la banda Malacara & Wilson, composta expressament per a l’espectacle. Aprofitem per anar divendres per gaudir de la mitja hora prèvia de música en directe que ofereix Malacara & Wilson tots els divendres i dissabtes.

Continua llegint

– Roda de premsa de LA PEIXERA – Versus Teatre – 20/04/2016

Aquest matí he estat convidat a assistir a la roda de premsa de la propera producció teatral que es podrà veure a partir del 27 d’abril al Versus Teatre.

Es tracta de LA PEIXERA, un text escrit ja fa gairebé 19 anys pel dramaturg Toni Cabré, que va ser guanyador del premi Ciutat d’Alcoi, sota el nom “L’efecte 2000” i que va ser publicat a la tristament desapareguda col·lecció “El Galliner” d’Edicions 62, l’any 2000. No obstant això, fa uns 3 o 4 anys el seu autor va revisitar el text i segons les seves paraules “el va pentinar” per tal d’agilitzar una mica els seus diàlegs.

Roda de Premsa - LA PEIXERA - 1

Malgrat que aquest text ha estat premiat i va estar força reconegut en el seu dia, malauradament mai s’havia estrenat professionalment. L’autor ens comenta que ell no es considera pas un escriptor i si en canvi un dramaturg o autor teatral; afirma que ell contínuament escriu i no pensa mai, si l’obra en què està treballant tindrà o no sortida posteriorment per poder-se representar en una sala de Teatre… si ho fes, potser buscaria agradar el més possible perquè fossin representades… potser llavors les faria més comercials; escriu el que li agrada en cada moment i no vol estar pensant en què després s’haurà o no de representar, com si fos una obra d’encàrrec.

Continua llegint