Arxiu d'etiquetes: IVO VAN HOVE

– 346 – GREC2019 – Teatre – TAN POCA VIDA (A LITLE LIFE) – Ivo Van Hove (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2019.07.03 (temp. 18/19 – espectacle nº 267)

GREC2019 – Teatre – TAN POCA VIDA (A LITLE LIFE) (temp. 18/19 – espectacl. nº 267)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Abans de començar a escriure hem de dir que poques vegades havíem sortit tan impactats d’una sala de teatre. I això és el que ens va passar amb aquesta proposta del Grec 2019, TAN POCA VIDA (A Little Life) que vam veure ahir dimecres al Teatre Lliure.

Impactats en els dos sentits, molt positivament per la proposta concebuda i dirigida per Ivo Van Hove i les interpretacions dels actors de l’International Theater Amsterdam, i molt negativament per la duresa del tema i per la realitat que amaga (Fa pocs dies vam poder veure “Instrumental” (vegeu ressenya), que versava sobre el mateix tema).

Una proposta basada en la novel·la de l’escriptora nord-americana Hanya Yanagihara (Los Angeles 1975), publicada en 2015 i convertida en fenomen editorial. Una novel·la adaptada per Koen Tachelet, amb dramatúrgia de Bart Van den Eynde i que hem vist amb subtítols en català traduïts del neerlandès per Eduard Bartoll.

La companyia International Theater Amsterdam (ITA) va néixer de la fusió de dues companyies, Toneelgroep Amsterdam i Amsterdam Stadsschouwburg i està dirigida per Ivo van Hove (Bèlgica 1958). Un director de referència per les seves propostes sempre agosarades i potents, com “Tragèdies romanes” (Grec 2013) ) (vegeu ressenya), “The fountainhead (La Deu)” (Grec 2014) (vegeu ressenya), “La voix humaine” (Grec 2015), “”De stille kracht (La força oculta)” (Grec 2016) (vegeu ressenya) i “A view from the bridge (Panorama des del pont) (cinema als Yelmo, 2017) (vegeu ressenya).

La novel·la narra la història de quatre amics i la seva relació durant un període de prop de trenta anys, Jude l’advocat (Ramsey Nasr), JB l’artista visual (Majd Mardo), Willem l’actor (Maarten Heijmans) i Malcolm l’arquitecte (Mandela Wee Wee). D’aquesta història d’amistat a Van Hove li va interessar el retrat de Jude, un personatge orfe que va ser víctima de tota mena de vexacions a la seva infantesa i adolescència, i que ja d’adult és incapaç de parlar-ne.

Continua llegint →

– Teatre al cinema (209) – A VIEW FROM THE BRIDGE (Panorama des del Pont) (🐌🐌🐌🐌🐌) – (National Theatre) – Cinemes Yelmo Icaria – 16.03.2017

Deixa un comentari

A VIEW FROM THE BRIDGE –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir era nit de teatre al cinema, una altra oportunitat de gaudir d’una esplèndida proposta del National Live Theatre, al Young Vic de Londres, en els Cinemes Yelmo.

El magnífic muntatge de “A VIEW FROM THE BRIDGE” d’Arthur Miller està dirigit per Ivo van Hove (Bélgica, 1958), un dels directors teatrals més ponderats internacionalment i que dirigeix la companyia Toneelgroep Amsterdam des del 2001, companyia a la qual seguim cada vegada que tenim oportunitat, ja sigui al Festival Temporada Alta de Girona o al Festival Grec de Barcelona.

Recordem que fa poc més d’un any, vàrem poder veure a casa nostra un altre gran proposta escènica sobre aquest mateix text al Teatre Romea, dirigida per Georges Lavaudant i on el seu principal protagonista va ser l’actor Eduard Fernández, que també ens va agradar molt. Malgrat tot el teatre anglès juga a un altre lliga i és l’enveja de tots els que estem “malalts” per les Arts Escèniques.

Aquesta producció del Young Vic ha tornat als cinemes a petició del públic. Una producció que va guanyar tres premis Olivier en 2014, al millor actor per Mark Strong, al millor director i a la millor reestrena.

L’espai escènic, obra de Jan Versweyveld, ens mostra, d’entrada, una enorme capsa quadrada que en obrir-se deixa veure una mena de quadrilàter que a nosaltres ens recorda un ring de boxa, limitat per uns petits murets a tres bandes i amb una paret al fons amb una porta. Dues persones es dutxen després d’un dur dia de feina, treballen com a estibadors al port.

Fora d’aquesta mena de ring, un home amb vestit, elegant, fa de narrador i ens explica aspectes de la història que veurem. Ell és l’advocat Alfieri (Michael Gould), que està pràcticament tota l’obra com a observador al voltant de l’escenari. És l’únic que va calçat. Només quan entra dins del quadrilàter és quan es treu les sabates.

Continua llegint →

– Grec2014 – Teatre – THE FOUNTAINHEAD (La Deu) (*****) / Toneelgroep Amsterdam (espectacle en neerlandès) Teatre Lliure – 02/07/2014

4 respostes

Per fi l’autèntica inauguració del GREC2014. La inauguració que els teatraires i la gent que estimem la CULTURA, estàvem esperant.

Curiosament les multituds d’autoritats del dia anterior…. avui desaparegudes, i això que se sabia a priori que amb moltes probabilitats aquesta representació marcarà amb lletres d’or aquest GREC2014; potser es que a aquestes autoritats l’únic que els interessa es fer acte de presencia i que se’ls vegi en un acte cultural, que sempre dona catxet …. i fer relacions amb d’altres de la seva estirp, però no els interessa pas assistir a una obra de teatre en llengua original sobre titulada…. per molt renom que tingui la Companyia de teatre neerlandesa. Llegir 4 hores, per aquest tipus de gent, es massa feina…. i es que clar, deuríem d’entendre que no estan acostumats a treballar massa.

A la temporada passada, dins del Grec 2013 ja van donar la campanada aquesta companyia neerlandesa, Toneelgroep Amsterdam, amb l’extraordinari espectacle TRAGÈDIES ROMANES, que ens va deixar, a tots els que vàrem tenir la sort de veure’ls, absolutament enamorats de la seva tasca. (veure la crònica)

Ara ens porten una nova producció, aquesta vegada una obra escrita a l’any 1943 per l’autora russa Ayn Rand (1905-1982) …. THE FOUNTAINHEAD (La Deu), que va ser estrenada a holanda fa poques setmanes i que viatjarà al Festival de Teatre d’Avinyó els pròxims dies; d’aquesta novel.la es va arribar a fer fins i tot una pel·lícula, EL MANANTIAL, va ser el títol a l’estat espanyol, protagonitzada per Gary Cooper i Patricia Neal. Us deixo un enllaç per si voleu veure-la …

Sembla ser, per les poques critiques que he pogut llegir, que el text (millor dit… l’argument) d’aquesta obra, no ha acabat de fer el pes a aquests opinadors; potser esperaven una segona part de Tragèdies Romanes, amb mes sang i fetge de emperadors romans. A mi, ja m’ha estat be que escollissin un text mes actual i tan complex com aquest que toca tants aspectes de la nostra societat… i … SI, a mi si m’ha captivat aquest argument i molt; m’ha interessat des de la primera escena, de les quatre parts que es divideix la representació, amb una durada aproximada de quatre hores, incloent un entreacte. Tragèdies Romanes es irrepetible, si… però no ens podem quedar aturats en aquell moment, segurament “màgic”, i a mi m’agrada que aquest grup de gent torni a investigar en l’art de presentar a escena un text interesant.

Què ha de fer un creador, mantenir-se fidel als seus ideals o trair-los per tal d’assegurar-se l’èxit? Cal sacrificar-se pels principis propis o sobreviure adaptant-se a les exigències de la comunitat?

Continua llegint →

– Teatre – GREC 2013 (6) – TRAGÈDIES ROMANES (*****) (en llengua neerlandesa) – Teatre Lliure – Fabiá Puigserver – 06/07/2013

4 respostes

Per MIQUEL GASCON …

Amb una mica de retard i ja quant la crònica ha perdut una mica el seu interès d’immediatesa, em poso a escriure una de les cròniques de Teatre que mes m’han satisfet.

Ja s’ha llegit prou d’aquesta producció en tots i cadascun dels cercles teatraires de casa nostre… i la veritat és que es difícil no repetir arguments que poden sonar a massa trillats.

Jo qualificaria aquesta producció teatral de excepcional i no em posaré a afegir-li masses adjectius mes, perquè no es pot expressar amb paraules el que varem viure els que per sort varem assistir a una de les seves 3 úniques representacions a la Sala Fabià Pugserver del Teatre Lliure.

Dins d’uns anys, podrem dir “JO VAIG SER-HI” quant recordem aquest muntatge holandès, que ens va visitar, en ocasió del GREC2013.

Qualsevol persona que llegeixi aquesta crònica i desconegui la producció, li semblarà que m’he tornat mes boig del que ja estic….. però reitero que es del millor que he pogut veure en Teatre al llarg dels ultims anys.

No entendrà el lector, per exemple que la producció duri quasi be 6 hores sense entreactes i encara menys que els actors parlin en holandès i per tant els espectadors es vegin en la necessitat de passar-se 6 hores llegint el text en català a partir d’una multitud de pantalles repartides dins de la sala, al escenari i fora d’ell, com per exemple a la terrassa exterior o als bars situats al vestíbul del Teatre.

Sota el títol de “TRAGÈDIES ROMANES”, s’interpreten ni mes ni menys que 3 obres de SHAKESPEARE en el ordre següent :

1 – CORIOLÀ

2 – JULI CÈSAR

3 – ANTONI i CLEÒPATRA

Continua llegint →