Arxiu d'etiquetes: IVÁN MORALES

– 027 – Teatre – ELS DESGRACIATS (🐌🐌) – La Gleva teatre (temp. 19/20 – espectacle 013) – 2019.11.06

ELS DESGRACIATS (temp. 19/20 – espectacle nº 013)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimecres 6 de novembre vam fer cap al Teatre La Gleva per veure ELS DESGRACIATS, una obra que torna als escenaris 7 anys després de la seva estrena a la sala Atrium l’any 2012, i que es podrà veure fins al 24 de Novembre. Llavors a la seva estrena, a la Sala Atrium, estava interpretada per Jordi Vilches i Bruno Bergonzini i la va dirigir Iván Morales.

La companyia “Todo por el Punk” la torna a programar ara, perquè creu que l’espectacle té una vigència, social, filosòfica, política, artística i sobretot emocional ,capaç d’interactuar amb tota mena de públic. Aquesta companyia va néixer a finals del 2018 per poder reinterpretar aquesta obra.

L’obra d’Iván Morales i Martí Gallén està interpretada en aquesta ocasió per Pol Fernández (Jack) i Pau Escobar (Baptiste) i està dirigida per Lía Pérez Cruz.

Una peça que explica la història de dos pallassos, en Baptiste i en Jack que viuen en una carpa de circ en estat ruïnós. Ja no tenen públic i fa temps que viuen sols, …. només es tenen l’un a l’altre. Una història que barreja terror, “humor” de clown i molta nostàlgia en els dos personatges protagonistes. Recorden a l’home forçut, les acrobàcies de la ballarina russa, els riures dels nens, els aplaudiments, …..

Jack sembla el més fort de tots dos i lluita perquè en Baptiste, amb greus problemes de mobilitat, no perdi l’esperança de veure tornar el seu amor, la Svetlana, amb qui hi ha somniat que l’espera “allà a fora”. Però al mateix temps farà tot el possible perquè en Baptiste no marxi. Tenen gana, molta gana i només els hi queda una mandonguilla, la de la reserva de la reserva de la reserva.

Com pot una persona retenir un altre??  Com aconsegueixes que no t’abandonin??

Els Desgraciats és una història d’amor tèrbola i perversa de riures, llàgrimes, de culpa i de sang.

Una peça que a nosaltres ens ha semblat fosca i depriment en plantejar un món decadent on dues persones sobreviuen sense cap mena d’esperança. Un plantejament de la vida com un mer exercici de supervivència.

Continua llegint

– 342 –  Teatre – INSTRUMENTAL (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure – Teatre Lliure – 2019.06.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 263)

INSTRUMENTAL (temp. 18/19 – espectacle nº 263)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Últim dia de representació d’INSTRUMENTAL a l’Espai Lliure de Montjuïc, i moltes ganes de veure aquesta proposta que ens van presentar en roda de premsa (vegeu ressenya) el passat dia 18 de juny.

INSTRUMENTAL és l’adaptació teatral del llibre autobiogràfic de James Rhodes, “Instrumental: Memorias de Música, Medicina y Locura“, amb dramatúrgia i direcció d’Iván Morales i amb Quim Àvila com a únic intèrpret. Un monòleg que és alhora una denúncia de la pederàstia i un clam d’esperança davant del poder sanador de la música.

Un text que barreja consciència, dolor, humor, irreverència, sinceritat i valor i que Rhodes ha escrit sense haver cicatritzat encara la seva ferida. El poder màgic de la música l’ajuda a apaivagar el dolor i la Chacona de Bach és la peça que li va salvar la vida. Segons van comentar, tot l’equip que ha fet possible aquesta proposta ha cregut des del primer moment en la necessitat de visibilitzar l’existència de l’abús sexual a menors.

Tal com ens van explicar, han volgut mostrar la veritat despullada, han volgut mostrar la capacitat de la música, de l’acte de posar un vinil, d’encendre una llum o de llegir un llibre per fer-nos sentir menys sols i connectar-nos entre nosaltres i amb nosaltres mateixos.

En aquest punt hem de dir que, encara que ens ha agradat molt la manera innovadora i trencadora d’aquesta posada en escena, també pensem que potser no hauria calgut tantes accions “tècniques” fetes pel mateix Quim Avila i ens hauria permès gaudir molt més de la seva faceta actoral, que hem de dir, que és bestial, màgica, excel·lent. Un actor que amb els seus 25 anys és un dels millors actors de casa nostra.

L’escenografia de Judit Colomer integra els cables, micros, plats de vinils, llums, llibres, una cadira i un munt de matalassets blaus…… integrant la llum de Raimon Rius, i el so de Jordi Busquets com a elements materials de l’escenografia.

En Quim assoleix amb una gran versatilitat, tres veus, d’una banda és el mateix James Rhodes que ens explica episodis de la seva vida en primera persona, d’altra banda és en Quim Avila, la persona, qui ens parla de detalls de la seva interpretació i per últim el narrador que ens parla del personatge integrant al públic en el seu discurs.

Continua llegint

– 327 – Roda de premsa – INSTRUMENTAL – Teatre Lliure – 2019.06.18 (temp. 18/19 – RdP 060)

INSTRUMENTAL (temp. 18/19 – RdP nº 060)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Dimarts dia 18 al Teatre Lliure va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle INSTRUMENTAL basat en el llibre homònim de James Rhodes, amb dramatúrgia i direcció d‘Iván Morales i amb Quim Àvila com a únic intèrpret. Aquesta vegada ha estat a l’Espai Lliure, sala on es representarà del 19 al 30 de juny.

Neix del projecte que tenia la Kompanyia Lliure, que cada actor tingues el seu monòleg i aquest és l’únic monòleg que ha quedat en peu. En principi estava previst fer-ho en una sala d’assaig i per tant s’ha hagut d’adaptar a la nova sala.

Estan presents a la roda de premsa l‘Iván Morales, en Quim Àvila, en Jordi Busquets creador de l’espai sonor, la Carla Tovias creadora del moviment i ajudant de direcció, la Judit Colomer escenògrafa i al Raimon Rius creador de la il·luminació.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta és la primera versió teatral del llibre autobiogràfic de James Rhodes, publicat en 2015 Instrumental: A Memoir of Madness, Medication and Music”,  que tracta sobre l’abús sexual a menors. Un tribut apassionat al poder terapèutic de la música que aborda qüestions fascinants sobre com funciona la música clàssica i per què pot canviar les nostres vides.

Al maig es va anunciar l’adaptació cinematogràfica que començarà a produir-se al Regne Unit a finals del 2019.

INSTRUMENTAL és una proposta que és alhora una denúncia de la pederàstia i un clam d’esperança davant del poder sanador de la música.

Un text que barreja consciència, dolor, humor, irreverència, sinceritat i valor i que Rhodes ha escrit sense haver cicatritzat encara la seva ferida.  La Chacona de Bach és la peça que li va salvar la vida. La música l’ajuda a apaivagar el dolor encara que no es tanqui la ferida.

Continua llegint

– 292 – Teatre – LA PARTIDA D’ESCACS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.05.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 212)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 212)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 28, en un Teatre Romea ple de gom a gom, vam poder veure LA PARTIDA D’ESCACS, una versió d’Iván Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquesta és la primera producció pròpia del 2019 d’aquest teatre, sobre l’última novel·la de l’autor austríac Stefan Zweig (Viena 1881- Petròpolis, Brasil 1942). Una novel·la curta, escrita en 1941 en el seu exili brasiler, on ell i la seva dona van decidir suïcidar-se.

En ella podem copsar les angoixes que vivia l’escriptor, perseguit per la idea d’un nazisme que acabaria dominant el món.

En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis. Tots dos s’enfrontaran en una partida que no sabem com pot acabar.

Jordi Bosch dona veu al narrador, al senyor B, a en Mirko, al magnat irlandès McConnor i a un cambrer del vaixell. Cinc personatges , amb registres totalment diferents, que en Jordi Bosch ens mostra d’una forma magníficament convincent.

Un recital teatral ple de matisos d’un actor capaç de passar de la comèdia al drama en un “viatge” a la complexitat de l’ànima humana, alternant o simultaniejant gest, moviment i paraula. Un actor que ha estat capaç de posar-se en la pell de cada un dels personatges.

Una peça dirigida per l’Ivan Morales amb un magnífic disseny d’escenografia i il·luminació de Marc Salicrú, un acurat vestuari de Miriam Compte i un molt destacable espai sonor de Clara Aguilar.

Continua llegint

– Teatre – ESMORZA AMB MI (🐌🐌🐌🐌) – Sala Beckett – 2018.05.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 273)

ESMORZA AMB MI (temp. 17/18 – espec. nº 273)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’Imma i jo quan sortim de veure una representació teatral, acostumem a tenir una valoració força similar, tot i que sovint argumentem les nostres diferències de criteri i alguna vegada fins i tot arribem a discutir.

Aquesta vegada la sang no ha arribat al riu, però haig de reconèixer que l’Imma ha connectat força mes que jo amb aquesta proposta de “ESMORZA AMB MI“, que vàrem poder veure aquest passat diumenge a la Sala Beckett.

Encara que en general la proposta ens ha agradat a tots dos, jo he sortit una mica amb la moral per terra per la desesperança provocada pel desamor i la incapacitat d’estimar, que vol transmetre expressament la proposta. Per altra banda a mi m’han sobrat uns quants minuts de l’escena inicial del fisioterapeuta i m’han mancat en l’escena final, perquè no me l’he acabat de creure, per la urgència en què prenen les decisions finals els seus protagonistes.

És per això que aquesta vegada la valoració “cargolaire” correspon més aviat a la visió de la proposta que ha realitzat l’Imma. Dit això, entrem en matèria …

ESMORZA AMB MI, de la cia. losMontoya, és una proposta escrita i dirigida per l’Ivan Morales i que ens havien presentat la setmana passada en roda de premsa. Una proposta “cuinada a foc lent” segons ens va explicar Morales, perquè s’ha pogut treballar d’una forma pausada en els locals de la Beckett, experimentant sense presses, amb la implicació i les aportacions dels actors.

Continua llegint

– Roda de premsa ESMORZA AMB MI – Sala Beckett – 2018.05.15 (temp. 17/18 – RdP 081)

Roda de premsa ESMORZA AMB MI – (temp. 17/18 – RdP nº 81)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir al matí vaig poder assistir a una nova roda de premsa, convocada per presentar la nova proposta de la Sala Beckett, ESMORZA AMB MI de la cia. losMontoya  (pantalla & escena), amb dramatúrgia i direcció d’Iván Morales.

El director artístic de la Sala Beckett, Toni Casares fa la presentació de l’equip artístic de la proposta i comenta que està molt satisfet del treball de les dues companyies residents d’aquest any, una de les quals (losMontoya) presenta aquesta producció, que s’estrenarà demà 17 de maig i es podrà veure fins al 10 de juny.

La Sala Beckett, afirma Casares, sempre ha volgut donar la màxima importància a la figura del dramaturg, encara que en aquest cas dramaturg i director recauen en la mateixa persona.

Ivàn Morales, ens ha comentat que ha estat un plaer treballar aquesta proposta d’una forma pausada en els locals de la Beckett, perquè ha pogut cuinar-la a foc lent i experimentar sense presses, amb la implicació i les aportacions dels actors, en un ambient gairebé màgic on t’adones que estàs treballant en un “obrador” d’arts escèniques i perquè et trobes contínuament amb altres artistes, creadors i projectes.

Ens comenta que ha volgut escriure una història de personatges com tots nosaltres, com els nostres amics, de com estimem, de com ens perdem, de com ens donem plaer, de què ens fa patir, i com intentem riure. Ha intentat explicar la intimitat de les nostres vides fugint del fals realisme o costumisme de les sèries televisives. Ha volgut retratar-se a ell mateix i a les persones del seu entorn, i construir una mena de mirall on segurament els espectadors es podran veure reflectits.

Continua llegint

– Teatre – LA CALAVERA DE CONNEMARA (🐌🐌🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2017.09.23 – (temp. 17/18 – espectacle nº 31)

LA CALAVERA DE CONNEMARA (temp. 17/18 – espectacle nº 31)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Sabíem que era una aposta segura, de fet ja ho vam saber el dia de la roda de premsa amb el petit “tastet” de la producció.

El tàndem que formen en l’escenari Oriol Pla i Pol López és extraordinari, i de fet a la funció d’ahir al vespre, tota la platea vam aplaudir entusiasmats en finalitzar dues de les escenes de l’obra en mig de la representació. Ens costa recordar aquest fet en cap altra obra de teatre no musical !!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Els dos actors estan molt ben acompanyats per la Marta Millà que ens ha agradat molt en el seu paper de dona solterona, catòlica, intransigent i aficionada al bingo de la parròquia i al “poiteen”, l’aiguardent del poble.

En un paper molt més petit però que és imprescindible en la trama, Xavi Sáez interpreta molt bé el policia que ha de donar importància als detalls per resoldre l’autoria dels delictes.

Impactant l’espectacular escenografia realitzada per Marc Salicrú que evoca un lloc rural de la plujosa Irlanda. Un poble petit amb les seves pròpies normes, les seves veritats i les seves mentides. Un poble on tots estan lligats per llaços familiars i on el capellà de la parròquia és una autoritat.

Som a Connemara a principis dels anys noranta. Mick Dowd (Pol López) té una vida monòtona i dedica el seu temps a rebre a la seva veïna Maryjohnny Rafferty (Marta Millà) amb la que fa safareig de les novetats del poble mentre prenen un got de poiteen, una beguda destil·lada, tradicional d’Irlanda, amb un alt contingut alcohòlic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

Cada tardor, i durant uns dies Mick té una altra ocupació, és l’encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. Han de fer lloc pels nouvinguts. Però aquest any no serà com sempre, aquest any ha de desenterrar les restes de l’Oona, la seva dona que oficialment va morir en un accident de cotxe, versió que la gent del poble no creu, i els rumors l’acusen d’haver-la matat voluntàriament.

Continua llegint

– Teatre (199) – WASTED (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 02.03.2017

WASTED

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

El 12 de setembre del 2015, l’Imma i jo vàrem poder veure aquesta proposta escènica dins del Festival de Teatre de Tàrrega i malauradament més que gaudir-la, la vàrem patir per una sèrie de circumstàncies, segurament aliena a la direcció i la companyia Íntims Produccions, que no tenien pas a veure amb el text o les interpretacions dels actors.

En aquella crònica acabàvem dient: Ens agradaria tornar a veure la representació amb unes millors condicions, sense d’haver d’apartar constantment els peus per deixar passar als actors, no haver de girar-me constantment 180 graus per veure les actuacions i sobretot no tenir un focus directament dirigit a la cara.

Doncs bé, per sort ahir, almenys jo (l’Imma estava a la feina), vaig poder treure’m aquella petita espina clavada des de llavors, en assistir a una representació matinal d’aquesta proposta escènica a la Sala Beckett, juntament amb un grup nombrós d’estudiants d’Instituts.

wasted-sala-beckett-voltar-i-voltar-1

WASTED és la primera obra de la dramaturga, poetessa i MC britànica Kate Tempest. Íntims produccions ha estat la primera companyia en portar aquest text a escena fora del Regne Unit.

Una magnífica posada en escena, que es basa amb la força interpretativa de tres personatges dels quatre dels que parla el text, ja que un d’ells ha mort fa 10 anys, però està constantment en boca dels altres tres. Un espai escènic que comparteixen espectadors i actors, absolutament despullat de qualsevol escenografia, ja que la direcció de Iván Morales el que vol ressaltar és el text i les interpretacions dirigides directament al públic.

wasted-sala-beckett-voltar-i-voltar-2

L’Edu, la Carlota i en Dani han quedat a l’arbre d’en Toni. Avui fa deu anys que va morir. Deu anys sense el seu millor amic. Deu anys sense la quarta peça del trencaclosques que els unia. I entre birres, tabac i porros sorgeixen els records: com era en Toni? Què volia ser? Què volia fer? Ja gairebé ni se’n recorden. El temps esborra moltes coses.

I ells? Què volien fer ells quan tenien quinze anys? Què volien ser? Odien la merda en què s’han convertit, el puto curro, el puto pis, el puto cotxe-gos-piscina. I arribar a casa esgotat i sense putes ganes de fer res. Veure’s poc amb els col·legues. Poquíssim. I enyorar molt tot allò que eren abans. Moltíssim.

Aquesta vegada m’ha agradat molt la posada en escena i les interpretacions… i encara més veient la reacció dels estudiants que em rodejaven, perquè es notava clarament que el missatge els arribava directament, perquè els actors parlaven el seu mateix llenguatge.

Continua llegint

– Teatre (83) – KITES, KIDS and MONKEYS (🐌🐌+🐚) – Terrats en Cultura 2016 – 06.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

KITES, KIDS and MONKEYS –

La mateixa nit de la presentació de Terrats de Cultura 2016, aquell dilluns 18 d’abril, vàrem comprar les entrades per aquesta proposta escènica, KITES, KIDS and MONKEYS (Estels, nens i micos), perque un bon amic ens va dir que no ens perdessim, sota cap concepte el que presentaria al mes de novembre Iván Morales, en una única i irrepetible sesió.

Aquest passat diumenge al mati, a l’hora convinguda ens vàrem apropar a la adreça del barri del Raval, on ens havia convocat l’organització; els espectadors haviem d’accedir a l’edifici en grups reduits, per tal de poder gaudir de la proposta amb mes tranquilitat, ja que no era una representació al us i el públic hauria de transitar per diferents espais on les escenes es representarian en una mena de loop continuo.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

D’entrada per intentar ambientar-nos en el nostre “viatge” a l’Índia, ens conviden a una “samosa” que evidentment pica endimoniadament, com gairebé tot el que es menja a aquell immens país….. i també a un Masala Chai (una beguda típica de l’Índia, consistent en una barreja de te amb espècies i herbes aromàtiques).

Ens va rebre el mateix creador de la proposta, en Iván Morales, que ens va explicar que realment es tractava d’un experiment per veure com reaccionàvem davant d’una proposta ben diferent del que estem acostumats. Ens va explicar que un cop ell corregués la cortina, entraríem en una mena de “viatge” a la ciutat de Varanasi (Benarès), i que de cop entraríem en un hostel d’aquella ciutat on es desenvoluparia l’acció.

Això, d’entrada ens va agradar moltíssim, ja que nosaltres estem realment enamorats d’aquella ciutat d’ençà que vàrem viatjar l’any 2000 a l’Índia i en aquesta ciutat vàrem viure moments de rebuig barrejats amb altres moments de fascinació, pel que vàrem poder captar i viure durant uns dies en les escales dels “ghats” al costat del Ganges i els estrets carrers de la ciutat vella.

El que ja no ens va agradar tant, és que ens va dir en aquell moment que la representació es representaria en anglès, en el seu 80 per cent i solament en un 20%, en català. El nostre anglès per desgràcia és molt bàsic i això ens va fer arronsar el nas i ens vam témer el pitjor. Per sort, almenys ens van facilitar el text en paper, traduït al català. Creiem de totes maneres que no és massa ètic, programar un espectacle en llengua estrangera sense previ avís, perquè almenys nosaltres segurament no haguéssim assistit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Pugem al primer pis de l’edifici i ens trobem a una habitació del hostel, on una noia està estirada en el seu llit, descansant i escoltant “Shine on you crazy diamond” de Pink Floyd, mentre que, a vegades escriu i dibuixa en una llibreta els seus pensaments; pugem al terrat que és on realment es desenvolupa la major part de l’argument i ens trobem amb la resta dels personatges, al que podem apropar-nos quan vulguem i escoltar-los les vegades que ens vingui de gust, fins que ens cansem.

Continua llegint

– Teatre (24) – SUEÑO DE UNA NOCHE DE VERANO – (🐌🐌🐌) – Almeria Teatre – 16.09.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

SUEÑO DE UNA NOCHE DE VERANO, versión de Deisy Portaluppi – 

Tenim la gran sort que la gran directora argentina Deisy Portaluppi, un dels talents emergents més importants de Llatinoamèrica, i coneguda pel seu teatre honest, valent i necessari, debuti a Europa, aquí, a Barcelona, a l’Almeria Teatre, aquest setembre. I no de qualsevol manera. En aquesta superproducció del clàssic de Shakespeare, amb un llenguatge compromesament contemporani, comptarà amb alguns dels actors joves més importants d’arreu del món, i estrelles i artistes multidisciplinars de fama indiscutible (youtubers amb milions de seguidors, estrelles del Hip Hop de nova fornada, ballarines de flamenc de trajectòria internacional…). No hi ha cap mena de dubte de què aquest serà un esdeveniment cultural històric, que marcarà un abans i un després dins de l’escena teatral global, i que posarà a Catalunya en el mapa un altre cop després dels Jocs Olímpics de 1992.

Això és el que ens diu el programa de mà d’aquesta creació col·lectiva d’Iván Morales i els alumnes Joves III d’Estudi Laura Jou a partir del text de Shakespeare.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A la sala una nerviosa noia “pija” (magnífica Alba Encabo) està pendent de tot, de les cadires, dels papers, de les ampolles d’aigua, … entra i surt incapaç d’estar quieta.

És la promotora d’un projecte teatral que finança el seu pare i que li ha donat la possibilitat de contractar en el mateix projecte als actors i actrius que ella admira.

La gran directora argentina Deisy Portaluppi (Berta García) espera amb ella l’arribada de l’extens planter d’actors que han d’aixecar aquesta versió de Shakespeare. Avui es coneixen i faran la primera lectura del text.

Continua llegint