Arxiu d'etiquetes: Israel Solà

– Teatre – SOBRE EL FENOMEN DE LES FEINES DE MERDA – … (🐌🐌🐌🐌) Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 03/04/2015

Tornem al Teatre amb cadira de rodes !!! …. l’experiència d’ahir al BARTS, ens va fer perdre la por i comprovem de nou que la gent és amable, que tothom ens ajuda pel carrer i que en arribar al Teatre Tantarantana, tothom es desviu per fer-ho tot molt més fàcil.

Dins del “El Cicló”, cicle de Companyies Independents de Barcelona, que aquesta temporada ha iniciat el Tantarantana, venim a veure treballar per primera vegada a la Companyia “La Calórica” de la que tant hem sentit a parlar, però que vés per on mai havíem pogut veure encara… i això que els nostres coneguts ens diuen que ho veiem “tot”.

La Calòrica, neix l’any 2010 formada per un grup de llicenciats de l’Institut del Teatre de Barcelona; han trobat la manera de tractar temes seriosos i problemàtics des del vessant de l’humor… en el que molt possiblement el riure més esclatant del públic, es transforma de seguida en una reflexió seriosa de si veritablement és o no just riure-se’n de situacions que arriben a ser dramàtiques.

El seu primer muntatge va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (Versus Teatre, 2010), que va guanyar els premis del jurat i del públic al Xè Festival Escènia de Foios (València). El seu segon treball, l’Editto Bulgaro, va estrenar-se dins del cicle Juliol a la Cuina del Festival Grec 2012. Aquell mateix any, la companyia estrena la peça breu Ekstraordinarnyy dins el cicle Aixopluc-Tres d’un glop del Teatre Lliure de Barcelona. L’any 2013 van estrenar La Nau dels Bojos (Premi Adrià Gual 2012),  dins la programació del Festival Grec 2013, que ara fa tot just unes setmanes s’ha pogut veure de nou a La Seca-Espai Brossa. BLUF, va ser estrenat el passat  24 d’octubre dins el marc del festival Temporada Alta i va ser guardonada amb el Premi Quim Masó 2014.

merda

Amb aquest sobre el fenomen de les feines de merda, ens van atrapar des del primer segon de la representació, quan surt un dels actors a explicar un acudit que sembla ser és força antic i conegut i a partir d’aquí, ja amb gairebé tots els components de la companyia a escena es dispara una sèrie de reflexions als espectadors, per tal de què s’adonin realment del que veritablement els fa riure.

Continua llegint

– Teatre – GREC 2013 (14) – LA NAU DELS BOJOS (***) – Mercat de les Flors – Sala Pina Bausch – 19/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

La Nau dels bojos- foto de Voltar i Voltar 2-impLa Nau dels bojos- foto de Voltar i Voltar 3-imp

Ahir divendres 19 de juliol aprofitem una oferta dels TresC i l’afegim als espectacles del GREC2013; aquella tarda nit, per tant tindrem sessió doble de Teatre i les dues propostes a sales diferents del Mercat de les Flors.

La Nau dels bojos- cartellL’obra teatral que no teníem prevista, LA NAU DELS BOJOS de la Companyia “La Calòrica”, ens sorprèn molt favorablement. Ens sorprèn també, veure la sala plena per primer cop fins la bandera…. i a les hostesses els i costa una estona recol·locar als espectadors…. no entenem pas el perquè a segons quins espectacles les entrades no son numerades.

En una de les seves creacions tardanes, el pintor flamenc Hieronymus Bosch, més conegut com el Bosch, va representar una barca plena d’homes i dones que malbaraten les seves vides lliurant-se a l’amor, en el que era una advertència burlesca sobre la pèrdua de valors. Ara la companyia La Calòrica parteix d’aquell quadre per recrear en escena el viatge d’una barca ben similar, en la qual un grup de personatges heterogenis van a la recerca d’una terra en què encara puguin viure. Un jove amb camisa de poeta, una dona de rialla lluminosa, un bisbe, una dama elegant i estranya i un bufó que comanda l’aventura absurda de tots ells són alguns dels personatges d’un muntatge que projecta una mirada deformant sobre el nostre món.

Els actors, tots ells molt joves de la Cia. “La Calòrica” interpreten prou bé, tots els personatges, encara que alguns d’ells no fan per la seva edat. Els que viatgen a la mateixa barca (de la vida), recercant cada un d’ells quelcom important per ells, excepte la prostituta que ja és prou feliç en viatjar en aquell vaixell i almenys tindre esperances de què la seva vida millorarà. No s’adonen que l’important és el propi viatge i no el destí on arribaran.

La “mort” que els acompanya durant tot el viatge, està sempre a l’expectativa de guanyar la jugada en qualsevol moment i la resta de personatges son conscients de la jugada amb la moneda a cara i creu, alguna vegada els hi sortirà creu i el viatge s’haurà acabat.

La posada en escena i l’escenografia em va agradar molt. La direcció d’Israel Solà molt encertada i la interpretació “coral” un veritable anhel d’esperança en les noves generacions perquè el Teatre continui viu.

Continua llegint