Arxiu d'etiquetes: Israel Galván

– GREC2015 – Dansa – EL CINQUÈ HIVERN (🐌🐌+ 🐚) – Mal Pelo – Mercat de les Flors – Sala MAC – 22/07/2015

El Grec d’enguany ens porta de nou al Mercat de les Flors per veure una nova proposta de dansa de la Companyia Mal Pelo interpretada pels dos fundadors, Maria Muñoz i Pep Ramis.

Es tracta del CINQUÈ HIVERN que ens parla de la relació de dues persones que esperen, en silenci, que passi un altre hivern, el cinquè i últim de les seves vides. Es tracta d’una reflexió sobre el pas del temps i els límits dels territoris propis

el-cinque-hivern Mal Pelo

El 1989 Maria Muñoz I Pep Ramis van formar el grup de dansa Mal Pelo basant el seu treball en una recerca constant de llenguatges. Durant els primers anys, van realitzar nombroses gires internacionals i van obtenir el Premi Nacional de Dansa 2001 de la Generalitat de Catalunya i l’any 2009 el Premi Nacional de Dansa atorgat pel Ministeri de Cultura. El seu centre de creació és una masia de Celrà a Girona, centre on es fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes i ballarins.

D’aquesta companyia, vàrem poder veure la temporada passada un altre espectacle, L’esperança de vida d’una llebre, que tampoc ens va acabar de convèncer massa.

Tots els elements treballats en el seu grup són dins d’aquest espectacle  CINQUÈ HIVERN: l’espai acotat per un tractament del so i de la llum. Els cossos captius, deambulen per una geografia intima, suspesa entre silencis i veus vingudes d’arreu.

el-cinque-hivern Mal Pelo 2

Ens ha resultat un espectacle llarg i en alguns moments fins i tot avorrit; tan sols amb alguns moments destacables i un últim quart d’hora que ens ha fet aixecar una mica l’abatiment en el qual estàvem immersos. Moments de massa immobilitat i fins i tot foscor. Com hem sentit en sortir, un escenari en blanc, sense res, i parlar de l’hivern ens han deixat freds, li ha faltat quelcom d’emoció, de vida. Sabem que el tema era justament la vellesa i la mort però potser massa depriment tot plegat. La banda sonora ha estat prou encertada sobretot amb les veus de la cantant tunisiana Alia Sellami la aportació flamenca del Niño de Elche i Israel Galván.

Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis
Col.laboració en la direcció: Jordi Casanovas
Assistencia d’assajos: Neus Villà // Col.laboracions artístiques: Vincent Dunoyer i Leo Castro // Text: Erri de Luca // Espai sonor i composició : Fanny Thollot // Col.laboracions musicals: Alia Sellami, Niño de Elche i Israel Galván // Veu en off: Meritxell Yanes // Disseny d’il.luminació: August Viladomat // Espai escénic: Pep Aymerich i Pep Ramis// Vestuari: CarmenpuigdevalliplantéS // Ténic de so: Andreu Bramon // Técnic muntador: Pau Costa // Producció técnica: Punt de Fuga // Producció executiva: Mal Pelo // Promoció: Eduard Teixidor // Fotografía: Jordi Bover.

– Dansa – LO REAL (**1/2) amb Israel Galván – Mercat de les Flors – Sala MAC – 17/01/2014

Gran expectació al Mercat de les Flors per veure LO REAL, amb totes les entrades exhaurides per totes les representacions; no obstant, al nostre voltant bastants butaques buides i amb tota seguretat molta gent que s’ha quedat amb les ganes d’assistir-hi.

IMG_1195-imp

Aquest espectacle va ser creat per Israel Galván, a petició de Gerard Mortier pel Teatre Real de Madrid i va ser estrenat en aquest teatre al desembre del 2012, però en realitat on va tenir èxit va ser al Théatre de la Ville de París al febrer del 2013 i a altres teatres europeus on s’ha representat. El bailaor Israel Galván és net d’àvia gitana i ha pogut viure de mes aprop el rebuig a l’étnia gitana; segurament per aquest motiu ha pensat que aquest espectacle el podria basar en  l’extermini dels gitanos sota el règim nazi.

Val a dir abans de donar la nostra opinió d’aquest espectacle, que nosaltres som seguidors i amants fidels del flamenc, especialment en el que respecta als espectacles on es combina “el baile”, el “zapateao” i el cant punyent de l’anomenat “cante jondo”.

Israel Gasván

El flamenc d’Israel Galván és totalment innovador i fa una recerca per tal de plantejar aspectes nous e impactants que atrapi a tota classe de públics.  En aquest cas “chapeau” per escenes com  la del vell piano o la de les columnes de ferro, que deixen sense ale per lo increïble que son. L’espectacle té números de 5 estrelles i no un o dos, si no forces…. però té molts daltabaixos que trenca massa sovint el fil de tot plegat.

Continua llegint