Arxiu d'etiquetes: Isabelle Bres

– 300 – Teatre – KAREN (🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 2019.06.02 (temp. 18/19 – esp. nº 220)

KAREN (temp. 18/19 – espectacle nº 220)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge dia 2 de juny vam fer cap al Teatre Gaudí per veure KAREN la nova obra d’Ever Blanchet dirigida per Marta Gil Polo.   

KAREN forma part del cicle “Valors familiars en escenaamb TANCATS de Gai Soler que es podrà veure en aquesta mateixa sala al juliol. Les dues peces reflexionen sobre el comportament ètic i moral a l’interior de la institució familiar en la societat contemporània.

KAREN relata la vida de dues famílies que comparteixen destí. Un fet del passat que mantenen ocult, els va obligar a enviar els fills a països sense conveni d’extradició amb Espanya. Quan nosaltres ens endinsem en l’obra han passat tretze anys d’aquells fets.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’Andreu (Armand Villén) és policia i pare del Nil. La seva dona Tena (Maria Clausó) acaba d’arribar de visitar el seu fill que viu a Colòmbia i es pare de dues filles.

El Mario (Pep Planas) és metge i viu a Austràlia amb el seu fill Marc. Està separat de la seva dona, la Carla (Isabelle Bres) que viu a Barcelona amb l’Abel (Carles Pulido) un noi lleidatà, d’ascendència marroquina, a qui ha afillat.

La Carme (Isa Mateu) és infermera i amiga de les dues famílies.

Com veieu un argument força embolicat, que a nosaltres ens va semblar massa irreal i sobretot a la primera part de la representació ens va fer perdre l’oremus, perquè no enteníem gairebé res, però …

Continua llegint

– 038 – Teatre – SARAB (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 2018.09.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 027)

SARAB (temp. 18/19 – espectacle nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

SARAB és un text d’Albert Tola que amb dramatúrgia i direcció d’Andrea Segura, ha obert la temporada al Teatre Akadèmia.

Un text ple de miratges que apareixen i es dilueixen entre la realitat i els records de tres dones que representen tres generacions d’una mateixa família.

SARAB ens parla de miratges, d’aquelles certeses que creiem pròpies i que, en realitat, no només s’emmarquen en el nostre context històric, polític i social sinó al centre mateix de la nostra genealogia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En paraules d’Albert Tola es tracta d’un text que s’ha anat coent des que ell era petit, ell ha viscut i crescut amb la seva mare, la seva àvia i la seva tieta. Amb un pare absent, sempre de viatge. Un viatge al desert del Marroc i els seus miratges, va ser el detonant per llençar-se. I aquestes tres dones reals a la seva vida són presents a l’obra sense que es tracti de retrats autèntics d’elles.

Barcelona, Buenos Aires i Marràqueix es barregen en un únic espai i es tornen refugis on només la llum i les ombres podran dibuixar el present. Tres dones, tres generacions i tres històries que van de la culpa al plaer i de la modernitat a la postmodernitat.

Ens parla de patrons que s’hereten de generació en generació, en aquesta proposta, entre les dones de la família, relacionat amb el tema de l’amor. L’espera de l’altre i la fugida del jo més íntim.

Continua llegint