Arxiu d'etiquetes: Iréne Theorin

– 010 – Òpera – TURANDOT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – (temp. 19/20 – espectacle 002) – 2019.10.24

TURANDOT (temp. 19/20 – espectacle nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu.

L’última i pòstuma òpera de Puccini (1858-1924), acabada per Franco Alfano, estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1926, és també el títol amb el qual debuta com a director d’escena aquest vídeo-artista. Una òpera que Puccini no va poder enllestir i que ens deixa la incògnita de saber que hauria passat, després de la mort de Liù, si Puccini hagués tingut temps d’acabar-la.

Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu.

Va ser llavors i amb la mateixa òpera, ara fa 20 anys, que nosaltres ens varem abonar per tal de donar suport a la nova etapa del Liceu despres del malaurat incendi. Abans d’estar abonats però, teniem l’enorme sort de poder accedir a una llotja del trecer pis, que l’empresa on treballavem (Vitalicio Seguros), posava a la disposició dels treballadors. No recordem la data exacta de la primera vegada que varem aprofitar aquesta avantatge, però potser d’aixó ja fa gairebé 50 anys.

Ahir, abans d’entrar al Teatre observem que la façana ha estat totalment restaurada i ens permet observar, des del carrer Sant Pau, les vidrieres wagnerianes modernistes del Cercle del Liceu. Ara caldrà una actuació a l’interior on observem que cada vegada son mes les xarxes que cobreixen el sostre del Teatre.

Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva activitat escènica amb la Fura dels Baus i Jaume Plensa.

Continua llegint →

– 238 – Òpera – LA GIOCONDA de Poncielli (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Gran Teatre del Liceu – 2019.04.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 174)

Deixa un comentari

LA GIOCONDA de Poncielli (temp. 18/19 – espectacle nº 174)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dissabte dia 13, nit de Liceu amb LA GIOCONDA d’Amilcare Ponchelli, una òpera en quatre actes que va ser estrenada a la Scala de Milà el 8 d’abril del 1876 i al Liceu en febrer del 1883. La versió definitiva de l’òpera es va fer el 1880 després dels retocs fets pel mateix compositor, deguts a la llarga durada de la primera versió.

Es tracta d’un drama amb llibret d’Arrigo Boito que va signar amb el pseudònim de Tobia Gorrio. Inspirat en el drama “Angelo, tyran de Padoue” de Victor Hugo, l’acció està ambientada a la Venècia del segle XVII.

Amilcare Ponchielli (1834-1886) va ser un compositor que va formar part del moviment anomenat scapigliatura que pretenia establir un nou model poètic i musical retornant al realisme social. Va ser autor de dotze òperes sent La Gioconda la seva obra més coneguda. Fill d’un organista va ingressar al conservatori de Milà amb nou anys i va dedicar tota la seva vida a la música.

La direcció musical d’aquesta proposta és de Guillermo García Calvo i la producció és de Pier Luigi Pizzi. Una producció ja clàssica, on Venècia es reconeix pels petits detalls, uns ponts corbats sobre els canals, la llum tèbia dels carrerons que s’intueixen o les góndoles i naus per on alguns personatges entren o surten d’escena. Els canals són els motius més característics de l’escenografia i els ponts són el punt d’accés dels venecians que en massa irrompen sovint a escena.

This slideshow requires JavaScript.

LA GIOCONDA és una peça monumental que inclou un ballet en el tercer acte. La coneguda “Dansa de les hores” ha tingut a Alessandro Riga i Letizia Giuliani com a ballarins principals. Un ballet d’una gran bellesa melòdica que ha estat una autèntica delícia.

Continua llegint →

– Òpera – TRISTAN UND ISOLDE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 2017.12.15 (temp. 17/18 – esp. nº 136)

Deixa un comentari

TRISTAN UND ISOLDE (temp. 17/18 – espectacle nº 136)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta ha estat la segona òpera de la nostra temporada liceista i podem dir que hem gaudit moltíssim. Una nit d’òpera que va començar molt fluixeta, amb un primer acte força ensopit, sobretot per una posada en escena decebedora, que ens va fer pensar el pitjor; per sort al segon acte va canviar radicalment i ens va acabar meravellant ….. tant és així, que de ben segur quedarà a la nostra memòria.

TRISTAN UND ISOLDE, és un drama musical en tres actes amb llibret i música de Richard Wagner. Va ser estrenada a Munic el 10 de juny del 1865.

Wagner l’escriu en bona part com a conseqüència de l’amor que sentia per Mathilde, la dona del seu protector. Una relació platònica, segons el que es desprèn de la correspondència intercanviada entre els dos. Aquesta òpera serveix a Wagner per sublimar artísticament el seu amor impossible, en una història de passió que devora als protagonistes, els quals cerquen la mort per amor per aconseguir la felicitat eterna.

Aquesta producció està dirigida escènicament per Alex Ollé, un dels directors fundadors de la Fura dels Baus, i es va estrenar fa sis anys a l’Òpera de Lió a França. Josep Pons dirigeix musicalment la producció i ha obtingut de l’orquestra un resultat extraordinari, que ha estat molt aplaudit.

El repartiment estava encapçalat pel tenor Stefan Vinke i la soprano Iréne Theorin que ens ha deixat una Isolde absolutament inoblidable. La seva capacitat de transmetre emocions ens ha fet sentir, fins a les nostres localitats del quart pis, el seu amor apassionat, la seva desesperació i la seva acceptació de la mort després de veure morir al seu Tristan.

Continua llegint →

– Òpera – GÖTTER-DAMMERUNG (El capvespre dels Déus) de Richard Wagner (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 11/03/2016

Deixa un comentari

La setmana passada vàrem poder veure una grandíssima òpera al Gran Teatre del Liceu, que segurament serà classificada com el millor espectacle de la temporada. Es tracta de l’última part de l’anomenada tetralogia de Richard Wagner, L’ANELL DEL NIBELUNG, una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica.