A REASON TO TALK (temp. 17/18 – espectacle nº 365)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
L’estiu de l’any 2009, l’Imma i jo viatjàvem pel nostre conte i tots dos sols a Iran, un país que ens atreia des de feia anys per la seva vessant cultural i per tot el que havíem llegit durant molts anys. Un viatge força llarg d’unes 5 setmanes, que va resultar inoblidable en el bon sentit de la paraula, perquè vàrem poder recórrer amb vehicle i guia privat gairebé tot el país. Des de llavors posseïm uns records inoblidables de tot el que vàrem arribar a veure, però molt especialment de l’amabilitat de la seva gent. Malgrat que la vàrem conèixer com a “turistes”, també vàrem patir en pròpia pell, alguns moments de forta repressió, que no havíem viscut mai en cap lloc del planeta.
Iran, ja forma part d’una petita parcel·la de la nostra vida, perquè la sentim des de llavors una mica nostre; segurament per això intentem llegir i assistir a qualsevol esdeveniment cultural o espectacle que tingui alguna relació amb aquella societat; una societat que era molt avançada abans de la revolució de 1978 i que des de llavors pateix una repressió política i religiosa sense límits.
Aquest va ser el motiu principal del perquè aquesta proposta va ser una de les primeres que vàrem escollir en aquesta edició del Festival Grec.
Ahir dimecres a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors, vàrem poder veure aquesta A REASON TO TALK (una raó per parlar), el primer espectacle com a creadora de Sachli Gholamalazid, que ha interpretat a Gran Bretanya, els Països Baixos i el Canadà, des de 2013, i que ha obtingut molts premis a Bèlgica.
A reason to talk forma part d’una trilogia de la qual ja existeix també la segona part, “(Not) my paradise”, estrenada el 2016.
Sachli Gholamalazid (1982) és actriu de cinema, teatre i televisió a Bèlgica, d’origen iranià vol parlar de la relació amb la seva mare, i ha creat un muntatge multimèdia per explicar-ho.
Un format que per cert, no ens ha agradat gens, perquè durant tota la representació ha estat la Sala a les fosques i ella d’esquena als espectadors, malgrat que podíem veure el seu rostre a través d’una pantalla; està asseguda davant de dues pantalles que ella controla amb l’ajuda de l’ordinador i d’una taula de mescles.
