Arxiu d'etiquetes: Iraida Sardà

– 031 – Teatre – JUGUEM A LA VERITAT (🐌🐌) – Teatre Gaudí (temp. 19/20 – espectacle 017) – 2019.11.09

JUGUEM A LA VERITAT (temp. 19/20 – espectacle nº 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dissabte passat, vam tenir un dia ple d’activitats culturals, al matí vam fer un recorregut pel barri de Vallcarca, anomenat (RE) VOLTA de Vallcarca, organitzat per “Òmnium Cultural”, i la cooperativa d’arquitectes “Voltes” on vam poder veure llocs desconeguts del nostre barri com “La Fusteria“, “l’Antic Forn de Vallcarca” (centre cultural alternatiu on de tant en tant també  es fan representacions teatrals), “Can Carol” i la plaça Farigola, l’antic consolat de Dinamarca, la Cantera, els jardins Maria Baldó, l’hort comunitari de Vallcarca i l’aula ambiental del bosc dels Turull.

This slideshow requires JavaScript.

Una passejada reivindicativa molt interessant on vam poder constatar la lluita veïnal que vol impedir que el barri es degradi més i perdi encara més llocs emblemàtics.

_________________________

A la tarda vam fer cap al Teatre Gaudí per veure dues propostes consecutives, en primer lloc JUGUEM A LA VERITAT d’Eric Assous dirigida per Ricard Borràs. La traducció del text és de la Iraida Sardà, l’actriu protagonista.

Un text del realitzador, guionista i dramaturg nascut a Tunísia el 1956, i resident a França, Eric Assous, que va obtenir el Pemi Molière l’any 2010, per aquest text “l’illusion conjugale” (Juguem a la veritat).

Després d’uns anys de matrimoni, la Joana (Iraida Sardà) proposa al Pere (Lolo Herrero) el joc de la veritat sobre petites relliscades extramatrimonials. El joc, en un principi intranscendent, es va complicant i emergeixen sospites, gelosies i acusacions de tota classe.

Tots dos estan jugant una partida de cartes quan decideixen descobrir la carta amagada de les infidelitats, ell n’acaba confessant una dotzena, ella només una, però amb una durada de nou mesos. El joc per descobrir la identitat d’aquest amant comença.

La trucada, i la visita, d’un amic de tota la vida, en Manel (Màrius Hernández), recentment divorciat i a l’atur, provocarà una sèrie de situacions de recels i sospites, insinuacions … i afirmacions  que faràn sortir a la llum secrets que tots tres mantenien amagats.

This slideshow requires JavaScript.

Una comèdia amb una estructura típica, plantejant un conflicte de parella i l’aparició d’una tercera persona que sembla ha de fer desequilibrar la relació de parella o potser la d’amistat. Frases curtes, malentesos, indirectes, …. tot molt convencional, potser massa convencional per sorprendre al públic. Una comèdia àgil que parla de sexe, amor i amistat i posa en entredit la sinceritat com a element necessari en les relacions.

Continua llegint

– Teatre (57) – UNA FAMILIA INDECENT (🐌+🐚)- Teatre Gaudí – 13.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

UNA FAMILIA INDECENT – 

La temporada passada no vam poder encabir aquesta proposta a la nostra agenda tot i haver assistit a la roda de premsa el dia 20 de juliol. El Grec i l’inici de vacances no ho van fer possible.

Precisament és en aquesta roda de premsa, que em vaig interessar força pel seu argument, malgrat que no som especials seguidors d’aquest tipus de comèdies considerades més aviat comercials: em va interessar per què vaig entendre que entre riure i riure, volia d’alguna manera ridiculitzar amb humor la corrupció de tota la societat en la que vivim i que també volia posar sobre la taula el que arribem a ser capaços els éssers humans per tal d’assegurar-nos una feina.

I és cert que a molts de nosaltres se’ns omple la boca quan critiquem la “CORRUPCIÓ” que està instal·lada en el poder polític, en els que dirigeixen els nostres destins, però pocs parlem de les petites corrupcions, de la que potser també som protagonistes, aquelles “petites” corrupcions del dia a dia que envaeix tota la societat, i que per desgràcia comencem a considerar com a normals.

una-familia-indecent

És per això que hem fet el possible per buscar un forat a la nostra agenda per poder opinar i dir la nostra…. i és que no ens volíem creure algunes opinions d’espectadors no massa favorables. Malauradament els hem de donar la raó.

La veritat és que esperàvem molt després d’escoltar i llegir les intencions de l’autor en escriure aquesta obra:

“Crec que, com home de teatre, cadascun de nosaltres tenim un rol social ineludible. Com autor, em correspon escriure per l’escena, amb responsabilitat. No puc eludir el meu rol social …..

Continua llegint