Arxiu d'etiquetes: Iñaki Garz

– Teatre (62) – LA SRA. OLIVER (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 20.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

LA SRA. OLIVER – 

i de l’Àtic 22, sense pausa, a la Sala Baixos22 del Tantarantana Teatre. No em volia perdre LA SRA. OLIVER, després de les bones sensacions que vaig tenir a la roda de premsa dues setmanes abans.

Una dramatúrgia que atrau en un principi per tractar d’un tema força inusual, un pare de família que va decidir fa anys que es vestiria de dona i fer visible d’aquesta manera la seva homosexualitat, però que va molt més enllà. El seu autor, Iñaki Garz, va veure fa uns anys a prop de casa seva, un home vestit de dona assegut tranquil·lament en un banc públic i es va plantejar com viuria aquesta persona i quins problemes socials tindria per viure amb normalitat.

Va pensar llavors que podria desenvolupar un text que potser algun dia podria ser representat sobre un escenari i així ho va fer, malgrat que aquest text va quedar arxivat en un calaix una mica oblidat, fins que un bon dia el seu amic Dani Arrebola el va llegir i el va empènyer a posar-la en escena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A en Julio Alvarez, director del Tantarantana li va arribar aquesta informació i va oferir a l’autor coproduir-la plegats; els actors van ser proposats per Julio, perquè va pensar enseguida en Carles Canut pel paper de la Sra. Oliver, en Dani Arrebola per interpretar el fill i en Lluïsa Mallol pel paper de la mare.

Continua llegint

– Teatre – MÁTAME (🐌🐌🐌🐌) – Cicle de lectures escenificades de la nova Dramatúrgia Iberoamericana DNI+D – Àtic22 – 21/10/2015

Una de les cròniques que tenia pendent i que em fa especial il·lusió publicar, és la “Trobada de Creadors” a la que vaig ser convidat el passat dimecres 21 d’Octubre a la Sala Àtic22 del Tantarantana, prèvia a la inauguració del cicle de lectures escenificades de la Nova dramatúrgia Iberoamericana, que va començar poques hores després i que durarà fins al 9 de desembre en successives sessions, cada dimecres. Malauradament aquesta crònica per qüestions que ara no venent al cas, sortirà amb un considerable retard.

A aquesta trobada varen acudir dramaturgs, actors i directors de Teatre que participaran en aquest cicle de lectures, entre els quals i de forma destacada cal anomenar a Luis Miguel Gonzàlez, director del Teatro del Astillero i impulsor del programa Iberdrama (l’anàlog del DNI+D a Madrid), i evidentment amb la presència de Kléber de Bosque, director del cicle DNI+D i de Julio Álvarez, director del Teatre Tantarantana i Àtic22.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La idea de la reunió era compartir les idees sobre la creació teatral a través de la xarxa i també explicar-nos els lligams que a partir d’aquesta temporada s’han aconseguit entre diferents Teatres de l’estat espanyol (Teatre del Astillero de Madrid – Espacio inestable de València – Nau Ivanow – Teatre Tantarantana) per tal de fer conèixer textos de dramaturgs iberoamericans; a la vegada s’han establert convenis amb sis plataformes teatrals de diferents països (Brasil, Mèxic, Bolívia, Colòmbia, Argentina, Veneçuela i Portugal) per tal de què autors de casa nostra puguin ser també coneguts a Iberoamèrica.

Continua llegint

– Teatre – SI PLANEAS VENGARTE, CAVA DOS TUMBAS (***1/2) – Àtic 22 – 01/09/2014

Tornem a apostar por una sala, ÀTIC22,  on es fa molt bon teatre i que ens té el cor robat, precisament per què aquí és dona l’oportunitat de poder estrenar produccions Teatrals de qualitat que d’entrada sembla que no tenen cabuda dins del circuit teatral de Barcelona, ja de per si molt ampli.

Són molts els creadors d’arts escèniques que no tenen la sort de poder ni tan sols mostrar totes les seves obres en públic i en Julio Alvarez, ofereix aquest espai a l’àtic que està per sobre del Teatre Tantarantana, que dirigeix. Una tasca encomiable i digne d’admirar.

SI PLANEAS VENGARTE CAVA DOS TUMBAS_©David Tarrason

Avui assistim a l’estrena de la producció SI PLANEAS VENGARTE, CAVA DOS TUMBAS, escrita i dirigida per Iñaki Garz. En aquest cas, es tracta d’un autor prou conegut a casa nostre, perquè ja ha dirigit obres seves a Barcelona, com per exemple: “Quan arribi la batalla, pensa en mi” al Teatre Tantarantana, “El cuarto de las mujeres” a la Sala Beckett, “Canto por la muerte de Lili Tofler”a la Nau Ivanow…. entre d’altres. Nosaltres, però és el primer cop que podem gaudir del seu treball.

Una dona jove mira a un home. Està asseguda sobre el llit. L’home beu. Mira per la finestra. La llum entra per la finestra. És de nit. És Nadal. Les ombres amaguen les faccions. L’habitació de l’hotel sembla espiar la intimitat d’aquests personatges. La música del saxofonista o del trompetista, no ho sé, s’escolta de lluny. És l’escenari ideal. Potser no és el millor lloc per parlar de la mort d’algú, però potser és el millor lloc per preparar la seva venjança.

Continua llegint