Ahir vàrem sortir del Teatre Tantarantana realment impactats per un espectacle realment magnífic i que desborda sensibilitat pels quatre costats, PROYECTO SOMBRA… una proposta del VI Cicle Companyies en Xarxa.
Alhora sortíem amb una sensació de frustració i enorme tristesa en veure que el dia de la seva estrena a Barcelona, la sala del Teatre Tantarantana era gairebé buida… no crec que superéssim entre tots la vintena d’espectadors; creiem que no és just que el públic teatraire català no s’assabenti del pas d’aquestes experiències teatrals tan enriquidores, que es poden veure per pocs dies a les sales petites com el Tantarantana, on s’aposta (i sense suport institucional) pel bon Teatre, potser el millor Teatre que es pot veure a Barcelona, que desborda creativitat, i que malauradament passa desapercebut, com és el cas, segurament per manca de recursos econòmics per poder publicitar-ho com caldria.
PROYECTO SOMBRA comença a crear-se el 2007, quan Ignacio Yuste s’adona de sobte de les moltes alienacions que li havien estat afectant, des de ben petit. La notícia inesperada de què estava patint una malaltia greu (un càncer testicular), el porta a viure l’angoixa de la fase inicial d’acceptació d’aquesta realitat, que en un primer moment viu com un drama insalvable. Ell mateix descriu aquest moment com l’avís més important de la seva vida, a través d’aquest senyal d’alerta del seu cos i de la seva ment; és per això que aquest fet el fa reaccionar, un cop superada la primera fase d’autocompassió, i l’empeny a crear aquesta proposta escènica per tal d’explicar al món que l’envolta, els seus sentiments primaris en aquest moment tan greu, utilitzant per això les Arts escèniques, que és a la fi, com ell sempre s’ha expressat en els darrers 20 anys.