MACADAMIA NUT BRITTLE –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Setmana intensa amb la Companyia italiana Ricci/Forte, considerada una de les més trencadores i provocadores del seu país; dimecres 1 de febrer assisteixo a la presentació dels espectacles a la Roda de premsa, divendres 3, veiem la proposta més antiga estrenada ja fa més de 10 anys …. MACADAMIA NUT BRITTLE …. i dissabte 4, un altre molt més actual, STILL LIFE.
Les Rodes de premsa en les que es necessita un traductor entremig, són una mica feixugues, però assistir a una presentació a la Sala de Premsa del Teatre Lliure de Montjuïc encara ho és més, especialment per la pèssima acústica d’aquesta….. encara que t’asseguis a les primeres files.
A la taula, el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual que ens presenta al director de la companyia Ricci/Forte, Stefano Ricci…. a l’altre cantó de la taula, la traductora. Estic segur que Stefano intenta explicar-nos el que pretén ser el seu projecte de Teatre contemporani, però segons la meva opinió no se’n surt. Parla, parla i parla, amb frases molt ben construïdes en la seva llengua, l’italià, però que no ens treu de l’entrellat i no acabem d’entendre el que veurem aquests dies.
Stefano ens comenta que per ell és molt engrescador treballar en el Teatre contemporani intentant explicar coses als escenaris, construint per comunicar i poder dialogar amb els espectadors. Des d’un principi afirma que els han volgut catalogar perquè veien que no entraven en el que es coneix com a Teatre “tradicional”.
Afirma que ells veuen d’aquest teatre tradicional, però que el transformen en alguna cosa més innovadora. La companyia de Teatre que ell dirigeix ara ens porta a Barcelona dues obres separades en el temps per gairebé 10 anys.
Els actors, comenta, s’impliquen en 360 graus amb un teatre molt visual, però que al mateix temps està format per interpretació, poesia i performance.
MACADAMIA NUT BRITTLE va néixer a partir de la pèrdua del pare d’un membre de la companyia i ens vol parlar del desamor…. i de la mancança d’aquest ésser estimat. És per això que l’espectacle ens parlarà de la recerca de l’amor a travès del sexe, en aquest món adolescent que tots hem arribat a passar.
En canvi STILL LIFE, vol recuperar la fantasia en l’espai escènic, però tractant un tema molt seriós com és el bullying homòfob, que pot portar a algunes persones a intentar suïcidar-se per l’angoixa que arriben a suportar.
Us deixo l’àudio de la roda de premsa, malgrat que sóc conscient que el so del mateix no és el més idoni, per la falta d’una bona acústica de la sala de premsa del Teatre Lliure.
______________________
MACADAMIA NUT BRITTLE – (🐌🐌+🐚) – 03.02.2017
Malauradament tornem a ensopegar amb el sobretitulat que la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, que els tècnics del teatre encara no té ben resolt i que fa que no es pugui entendre tot el text del que veiem representat a escena. Aquesta vegada hem adquirit butaques centrals a la fila 10, després de la desgraciada experiència de l’octubre passat, quan en aquesta sala es va representar la trilogia de la ORESTEA i ens va ser impossible llegir ni un sol mot.
Ara veiem les lletres però gairebé no les podem llegir, per la falta de contrast que la pantalla del sobretitulat ofereix; malgrat tot entenem el més important perquè es tracta d’un teatre molt visual en el que el text té una importància més aviat relativa; quan arribem a casa llegim a les xarxes que altres persones que han estat el mateix dia a la Fabià Puigserver els ha passat el mateix i alguns situats als extrems no han pogut llegir res.
Però parlem de l’obra i de nostra valoració…