Huacas Moche |

Avui iniciem la primera ruta terrestre, utilitzant tota mena de vehicles, cotxes particulars, taxis, autocars nocturns, cavalls, tot terreny i també una bona part caminant …. per poder conèixer la zona nord del Perú. Iniciem aquesta ruta a TRUJILLO on ara estem i l’acabarem dies més tard a la ciutat de CAJAMARCA des d’on volarem de nou a LIMA.

Una ruta preciosa que molts viatgers desconeixen, ja que a Europa i també a Estats Units, únicament es promociona la part sud del Perú, especialment el que fa referència al “Valle Sagrado”, el “Machu-Picchu” i el llac “Titicaca”.

Però per sort Perú és molt més del que les agències de viatges del primer món saben vendre, i paga molt, moltíssim la pena passar almenys dues setmanes pel nord i conèixer complexos arqueològics meravellosos, ciutats colonials i paisatges de muntanya que s’endinsen a l’Amazònia. Un cop conegut el país, si ens fessin escollir entre el nord o el sud, sincerament no sabríem dir que faríem, per què el nord és més autèntic i molt menys explotat turísticament.

Avui ens aixequem ben d’hora per, després d’esmorzar, poder voltar un parell d’horetes per TRUJILLO i passejar per algun mercat del centre de la ciutat antiga. Ahir quan vàrem arribar ja era fosc i ara la veiem a plena llum del dia … i ens fascina.

Una ciutat colonial, que ens recorda altres ciutats que hem pogut visitar a l’Equador o Colòmbia, en altres viatges.

A l’hora convinguda, ens vénen a recollir a l’hotel, avui ens acompanya la guia Gianny, per anar a HUACAS MOCHE, un complex arqueològic situat al sud de la ciutat de Trujillo. Aquest lloc va ostentar la capitalitat de la cultura moche o mochica des del segle I aC fins al IX dC. El conformen dues estructures arquitectòniques, les Huacas (o piràmides) del Sol i de la Luna, separades pel que va ser el nucli urbà. Per a la seva construcció es van superposar estructures d’adob que conformaven plataformes.

Les Huacas Moche van ser construïdes en el segle 1r abans de Crist i abandonades al segle 9.

La HUACA del SOL, només és visitable a l’exterior des de la distància. Es tracta d’una piràmide esglaonada construïda amb un rol cívic-administratiu. Amb una alçada de 43 metres està pendent, per manca de pressupost, de què es puguin realitzar treballs arqueològics en el seu interior.

El Museu de Huacas del Moche presenta objectes de ceràmica d’una gran bellesa trobats a les excavacions, i ens mostra aspectes de la vida dels moches, i del culte al poder i als déus reviscut a la iconografia. És un espai amb sales d’exhibició i un centre d’investigació. No podem deixar fotografies del seu interior, ja que molts museus del Perú tenen expressament prohibit fer fotografies de les seves col·leccions … una veritable llàstima perquè no permet promocionar-los.

La HUACA de la LUNA és una meravella, 12 mil metres quadrats de murals policromats realitzats amb cinc colors (blanc, negre, vermell, blau i groc) obtinguts dels minerals. Podem veure representada la divinitat moche anomenada Ai Apaec. Diverses plataformes amb un altar cerimonial al temple superior, on van ser descobertes les restes de 40 guerrers sacrificats. Per aquesta cultura les batalles acabaven sempre amb el sacrifici dels perdedors. Sense cap mena de dubte és un dels monuments que més ens va impressionar de tot el viatge.

Des d’aquí ens dirigim novament amb el cotxe a la HUACA del Arco Iris o del Dragón, ubicada al nord de Trujillo. Es tracta d’un monument religiós i centre cerimonial construït també en adob i que presenta murals decorats amb frisos en relleu mostrant figures antropomorfes en forma de drac i l’arc de sant Martí. Atribuït a la cultura Chimú (1100-1450).

El gos de la fotografia és d’una raça declarada patrimoni nacional del Perú; es tracta del gos peruà “chimú o viringo”, sense pèl al cos. Aquest exemplar el tenien els cuidadors d’aquesta Huaca, i era extremadament afectuós.

Ens dirigim per dinar a HUANCHACO, un poblet de pescadors reconegut en 2013 com a Reserva mundial de surf sent la primera platja llatinoamericana i cinquena del món en obtenir aquest reconeixement. Però aquest poble-balneari és reconegut també per les seves embarcacions, els “caballitos de totora” utilitzades per a la pesca des dels temps dels mochicas. Actualment els pescadors mantenen aquesta tradició.

Un caballito de totora és una embarcació construïda amb tiges i fulles de la totora, una planta perenne aquàtica. Només pot portar una persona i els seus estris de pesca. Normalment té una llargada de 5 metres i una amplada de 0,6 a 1 metre, i el seu pes és de 50 kg. A l’hora que arribem estan totes les embarcacions a la platja, si bé tindrem la sort de veure sortir una d’elles.

En un dels restaurants del passeig, aconsellats per la guia, “El sombrero”, dinem un magnífic cebiche i uns llagostins en fritura.

Continuem ruta cap a la ciutadella de CHAN CHAN, un magnífic conjunt monumental conformat per nou petites ciutats emmurallades. Només podem visitar per dins l’assenyalat amb el número vuit….. i aquest és immens, ja que la visita ens ocupa com a mínim un parell d’hores. Un altre monument que ara el recordem com una de les fites del viatge.

Construïda al voltant de l’any 850 pels chimues, totalment en adob, és la segona ciutat més gran del món en aquest material i va ser declarada patrimoni de la Unesco l’any 1986 i inclosa dins de la llista de patrimoni de la humanitat en perill.

CHAN CHAN deriva del quingnam chang (idioma chimú) i significa Sol Sol. Es creu que és a causa de la intensa exposició solar que suportava la ciutat.

Avui ens ha agradat molt tot el que hem visitat, ha estat realment un dia extraordinari, però també hem de dir que ens ha sorprès molt negativament la brutícia espaordidora que hem trobat a la sortida de Trujillo. Tota la carretera fins a les Huacas de Moche era plena de plàstics i deixalles. Arreu. Semblava un abocador … Colpidor.

En els dies següents ens adonarem que sobretot a la part nord del país on el turisme internacional és escàs, aquesta brutícia desgraciadament és normal. Manca una política educativa per conservar el medi ambient, com existeix en els països més desenvolupats.

També ens hi ha sorprès la gran quantitat de veneçolans, famílies senceres, que circulen per la carretera, segons ens comenta la guia, hi ha més d’un milió de persones que fugint del seu país … estan instal·lats per tot el Perú sense feina o bé és desplaçant més cap al sud per entrar a Xile. Hem notat una manca d’empatia dels peruans vers a aquesta pobra gent que han de fugir del seu país per sobreviure.

De tornada a TRUJILLO i a l’hotel, anem a fer un volt pel mercat on és barreja de tot, roba amb joguines, menjar amb ferreteria, un popurri de parades i paradetes bastant impactant.