Hofesh Shechter ha presentat al Mercat de les Flors una trilogia de dansa, sota el nom de BARBARIANS, en el que sembla que parla de l’animalitat dels homes però també de la seva crisi dels quaranta, com ell mateix expressa en el transcurs de l’espectacle, amb la seva veu en off.
Com ja vaig explicar a la meva crònica de la seva roda de premsa, publicada la mateixa tarda del dia 3 de febrer, aquestes 3 coreografies són ben diferents i creades sense cap lligam aparent entre novembre del 2014 i juliol del 2015; el dia de la roda de premsa ens va comentar que volien parlar també sobre la intimitat, la passió i la banalitat de l’amor.
Un cop vist l’espectacle el resultat ha estat fascinant, malgrat que la ultima part segons el meu punt de vista, desmereix la excel·lencia de les dues primeres.
1 – The Barabarians in love (🐌🐌🐌🐌)
Es tracta d’una coreografia elegant i intimista per a 6 intèrprets (en els primers moments 7), que comença de forma espectacular amb una inesperada dansa on són els raigs de llum dels focus que dansen, amb els ballarins estàtics, que van apareixent com per art de màgia a diferents llocs de l’espai escènic; a la poca estona sí que amb la seva dansa enèrgica i amb gesticulació nerviosa, reconeixem de seguida la forma de treballar d’aquesta companyia; ens va emocionar des del minut zero, malgrat que ens van sobrar potser les llargues pauses de moviment on el coreògraf intenta transmetre amb paraules els seus pensaments en el moment de crear aquesta coreografia i amb els ballarins en posició estàtica; una música eclesiàstica barroca (inclosa una del mestre Jordi Savall), acompanya a gran volum els moviments dels ballarins vestits de blanc, que es mouen gairebé sempre en grup, deixant de banda el treball individualitzat.
