Arxiu d'etiquetes: Helena Tornero

– 336 – GREC2019 – Teatre – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.06.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

GREC2019 – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 25, va ser per a nosaltres el primer espectacle del GREC 2019 al Teatre Romea, es tracta de CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, espectacle que s’estrena oficialment el dia 3 de juliol.

El mes d’abril del 2017 el dramaturg estatunidenc Lucas Hnath va estrenar a Broadway una segona part de Casa de nines, d’Henrik Ibsen. Casa de nines és un drama ambientat a Noruega en el qual la Nora no volia acceptar el paper submís que el seu rol d’esposa i mare li atorgava. Aquella obra acaba en el moment en què la Nora decideix marxar deixant enrere un marit i tres fills de curta edat. Una obra escrita a finals del segle XIX que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la felicitat personal.

A CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, la Nora torna a casa, i la seva tornada fa trontollar tot de nou. Ella torna per demanar al seu marit, el banquer Torvald Helmer, que demani el divorci. La seva petició, la confrontarà amb les tres persones amb les quals es retroba, el seu marit, la seva criada i dida, i la seva filla. Ella es veurà obligada a justificar el perquè de la seva decisió i intentarà que entenguin la seva forma d’entendre la vida i el paper que ella creu que la dona ha de tenir.

Ara el text arriba, traduït per Helena Tornero i de la mà de Silvia Munt que ha comptat amb Emma Vilarasau (Nora), Ramon Madaula (Torvald), Isabel Rocatti (Anne Marie, la dida) i Júlia Truyol (Emmy, la filla).

Els quatre personatges de l’obra defensen quatre relats que tenen una vigència indiscutible. Encara ara ens cal entendre els motis de Nora, la necessitat profunda d’escoltar la seva pròpia veu, d’assumir la responsabilitat de viure en llibertat, d’escollir qui és i que vol ser. Però també d’escoltar Torvald, el marit abandonat, i Emmy, la seva filla i també l’Anne Marie, la dida que ha tingut cura dels seus fills”.

Nora, Emma Vilarasau, està en escena des del primer moment i en la seva interpretació la    veiem molt a ella mateixa. La defensa reiterada dels seus sentiments, dels seus anhels de llibertat i la seva necessitat de ser ella mateixa i no la filla, la dona o la mare de …. ens sembla, a moments una mica mancada d’emoció, com si anés repetint el discurs après que ha de justificar, davant de tots, la seva decisió de vint anys enrera.

Continua llegint

– Teatre – KABARETT PROTOKOLL (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2018.01.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 176)

KABARETT PROTOKOLL (temp. 17/18 – espectacle nº 176)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres al vespre, al Off Romea, vam poder veure aquesta proposta que es va estrenar fa dos anys al Maldà. És una producció de La Bacanal, que ha girat per diversos llocs de la geografia catalana i ara ha aterrat al vestíbul del Teatre Romea fins al 24 de febrer.

KABARETT-PROTOKOLL és una peça que recupera l’esperit i les cançons dels cabarets alemanys i ho porta al present.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un actor amb idees,
una directora d’ideals,
una dramaturga estressada
i un pianista lacònic
assagen alguna cosa
que vol ser un espectacle de cabaret.
Bé, ho intenten.
Però passen coses.
Ja ho té això d’assajar amb públic.
Coses de l’assaig i coses del directe.
Ells s’ho han buscat.
Afortunadament, només és un assaig.
Ja estrenaran algun dia.

Als anys trenta del segle passat, des de l’escena dels cabarets berlinesos, persones que estaven en contra del feixisme es permetien opinar i criticar, sempre sota la pàtina de l’humor, amb la paraula i la música. Artistes com Bertolt Brecht, Ernst Toller, Kurt Tucholsky, Hans Eisler i Friedrich Hollaender, provocaven la riallada dels espectadors, al mateix temps que explicaven el que estava passant i alertaven de l’ascens imparable del nazisme. Una pràctica perillosa que molts van pagar amb l’exili, la presó, l’assassinat o el suïcidi.

Continua llegint

– Teatre – ESTIU (🐌🐌🐌🐌) – El Maldà – 2017.09.06 – (temp. 17/18 – espectacle nº 004)

ESTIU –  (temp. 17/18 – espectacle nº 004)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Pensàvem que en aquesta ocasió aquesta proposta no la podríem encabir a la nostra agenda, però per sort no va ser així. Nit d’estrena a El Maldà, ESTIU és una producció que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 5 amb dramatúrgia i direcció d’Helena Tornero.

Una recerca de la pròpia identitat, una recerca dels orígens sense por a enfrontar-se amb fets del passat. Indagar en els interrogants del passat ajuda a entendre el present.

A l’estació de Portbou hi viuen tres germanes, l’Antònia, la Maria i la Laura. A l’estiu van a la platja amb la mare, una amb xancletes blanques, l’altra verdes i l’altra vermelles. Sempre fan el mateix recorregut fins que un dia de cop i volta la mare les fa tornar enrere, elles ploren, han perdut el dia de platja, i, no són conscients d’haver fet res dolent.

L’Antònia se’n va a viure a Lleida amb una tieta, la Laura a Mallorca amb la padrina, i la Maria a Barcelona amb la mare.

Els anys passen i la Laura vol que es retrobin a Portbou, a la llar on havien passat tantes estones plegades, vol recordar, busca respostes. L’Antònia té preguntes i la Maria té por.

Entre el so de les vies del tren i el trencar de les onades s’hi poden sentir els secrets més ben guardats, ara només ens cal voler escoltar-los.

Les tres joves actrius conformen la companyia la Fil·loxera i van estudiar juntes a la Escola de Teatre de Barcelona, on l’Helena Tornero era una de les seves professores. L’Helena tenia ganes de treballar en el tema dels secrets de família i els hi va proposar un treball de recerca a partir del text de “Les 3 germanes de Txékhov”, van treballar per separat i van aixecar l’obra entre les quatre.

Continua llegint

– Teatre (137) – KALIMAT (🐌🐌🐌🐌🐌) – TNC – Sala Tallers – 20.12.2016

KALIMAT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

Una llàstima que l’Imma es perdés aquesta proposta per culpa de la feina, ja que de ben segur li hauria marcat de per vida, exactament igual que ho va fer a mi, aquest passat dimarts a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

Estic segur que el que està passant aquests darrers anys a Síria afecta i molt a qualsevol ésser humà amb un mínim de sensibilitat, …. però potser quan coneixes bé un país, a partir de llavors, ja forma part una mica de tu mateix. L’Imma i jo vàrem viatjar l’any 2007 per la nostra compta, per la major part de Síria i ens van acompanyar tres dels nostres millors amics…. una ruta per Damasc, Homs, Hama, Latakia, Palmira i molt especialment Alep, on vàrem conèixer gent meravellosa i vam decidir allargar la nostra estada en aquella ciutat, per poder participar amb ells en una festa que es va celebrar al teatre a l’aire lliure a la Ciutadella d’aquella (en altres temps) fascinant ciutat.

kalimat-tnc-voltar-i-voltar-1

Quan veiem les esbiaixades notícies, i sobretot aquelles imatges de destrucció, un calfred intens recorre els nostres cossos i més d’un cop m’he despertat a les nits pensant en algunes persones que vàrem conèixer i que segurament ja no seran vius…… records inesborrables viscuts en el basar d’Alep comprant el millor sabó del món, de les que encara guardem algunes peces als calaixos del nostre bany, … les moltes hores passades a la gran mesquita d’Alep, asseguts al pati interior, tot veient l’ambient de les famílies que anaven a resar units, al seu Al.là….. nosaltres imitàvem a aquella gent i asseiem en terra, observant com dinaven, mentre que els nens jugaven a pilota dins del mateix pati de la gran mesquita. Gent humil, gent bona, que anaven a passar la tarda en aquell indret i que s’obrien totalment a nosaltres, malgrat la barrera de l’idioma, que ens impedia compartir encara mes del que ja fèiem amb les mirades i els gestos.

És de ben segur per això, per aquelles vivències, encara no ens podem creure que d’aquella ciutat no queda ni un edifici dret i que han desaparegut la totalitat dels seus habitants, una ciutat potser tan gran com Barcelona, que va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1986. En escoltar els testimonis reals de 10 refugiats sirians i veure la nostra passivitat des de la confortabilitat de la nostra societat europea, he sentit ràbia i vergonya aliena i he acabat plorant, assegut a les butaques de la Sala Tallers del TNC. Però, ara toca parlar d’aquesta proposta escènica…

Continua llegint

– Teatre – SOTS L’OMBRA D’UN BELL ARBRE (***)- TANTArantana Teatre – 24(04/2014

Dijous 24 tornem al Tantarantana; aquesta vegada per tal de assistir a una pre-estrena d’una representació basada en l’obra “del gentil i dels tres savis” de l’escriptor i filòsof Ramón Llull. Un obra que tracta de les relacions entre les tres religions mes properes a la nostra societat… les religions anomenades “del llibre”, jueva, cristiana e islàmica… i que encara que creuen amb el mateix deu, l’anomenen amb diferents noms, Jehovà, Deu i Al.là…. i lluiten entre ells per obtenir el poder sobre les masses, amb la seva “constitució” (Biblia, Coràn) com arma llancívola.

Prèviament a la representació de “SOTS L’OMBRA D’UN BELL ARBRE”, es va organitzar una taula rodona entre representants de les anteriors religions així com de la Associació Pagana dels Països Catalans.

Sots l'ombra d'un bell arbre01-imp

Va estar interessant la trobada, encara que sota el meu punt de vista es va falsejar i molt el bon tarannà d’aquestes societats “religioses” en el nostre entorn a Catalunya.  Tots ells es coneixien prèviament i son amics…. i per tant la imatge que es va voler oferir era irreal en tots i cada un dels punts que es van exposar. La participació del públic en el poc temps que se li va permetre parlar, va deixar al descobert i ràpidament aquesta falsedat i manipulació.  Però el mes greu de tot i el mes trist, es  que les tres religions que creuen en el mateix “deu”, encara avui en dia i arreu del planeta, estiguin provocant guerres “santes” en nom d’un deu en el que segurament ni tan sols creuen…… a banda de considerar a la dona com no capacitada per dirigir aquestes organitzacions “tocades” per la ma de deu.

Continua llegint

– Teatre – NO PARLIS AMB EXTRANYS (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 10/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Ens apropem de nou al Teatre Nacional de Catalunya, una mica indignats amb els seus administradors per la raó que explico al final d’aquesta crònica.

No parlis amb extranys - cartell

Avui a la premsa hem llegit que per primer cop, el dissabte sant, la funció que es feia a la Sala Gran “Una història catalana”, es va haver de suspendre per falta de public.   Trista notícia i un toc d’atenció claríssim a la direcció de l’equipament cultural mes important de tot Catalunya.

La producció que anem a veure aquesta vegada, és  NO PARLIS AMB EXTRANYS (fragments de memòria) d’Helena Tornero, que ha escrit i dirigeix ella mateixa.  De fet, és tracta d’una de les dos obras del projecte T6, afectades per les retallades, traslladades a la Sala Petita durant un temps mes curt del inicial i sobretot amb molt menys pressupost.

Preguntes del passat, fragments del present – De vegades resulta que quan parlem del nostre passat més recent ens adonem que, en realitat, estem parlant del nostre present. De coses que ens estan passant ara mateix. De ferides que encara estan obertes, d’històries que encara estan per tancar.

A No parlis amb estranys, Helena Tornero ens descobreix que hi ha moltes històries que aconsegueixen traspassar el garbuix del temps i que s’instal·len, obstinades, en la nostra vida. Traumes que es transmeten de generació en generació. Ferides mal tancades, tapades de mala manera perquè no es vegin, que demanen ser obertes per poder cicatritzar de manera definitiva.

Continua llegint