Arxiu d'etiquetes: Hans Kesting

– 346 – GREC2019 – Teatre – TAN POCA VIDA (A LITLE LIFE) – Ivo Van Hove  (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2019.07.03 (temp. 18/19 – espectacle nº 267)

GREC2019 – Teatre – TAN POCA VIDA (A LITLE LIFE) (temp. 18/19 –  espectacl.  nº 267)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Abans de començar a escriure hem de dir que poques vegades havíem sortit tan impactats d’una sala de teatre. I això és el que ens va passar amb aquesta proposta del Grec 2019, TAN POCA VIDA (A Little Life) que vam veure ahir dimecres al Teatre Lliure.

Impactats en els dos sentits, molt positivament per la proposta concebuda i dirigida per Ivo Van Hove i les interpretacions dels actors de  l’International Theater Amsterdam, i molt negativament per la duresa del tema i per la realitat que amaga (Fa pocs dies vam poder veure “Instrumental” (vegeu ressenya), que versava sobre el mateix tema).

Una proposta basada en la novel·la de l’escriptora nord-americana Hanya Yanagihara (Los Angeles 1975), publicada en 2015 i convertida en fenomen editorial. Una novel·la adaptada per Koen Tachelet, amb dramatúrgia de Bart Van den Eynde i que hem vist amb subtítols en català traduïts del neerlandès per Eduard Bartoll.

La companyia International Theater Amsterdam (ITA) va néixer de la fusió de dues companyies, Toneelgroep Amsterdam i Amsterdam Stadsschouwburg i està dirigida per Ivo van Hove (Bèlgica 1958). Un director de referència per les seves propostes sempre agosarades i potents, com “Tragèdies romanes” (Grec 2013) ) (vegeu ressenya), “The fountainhead (La Deu)” (Grec 2014) (vegeu ressenya), “La voix humaine” (Grec 2015), “”De stille kracht (La força oculta)” (Grec 2016) (vegeu ressenya)  i “A view from the bridge (Panorama des del pont) (cinema als Yelmo, 2017) (vegeu ressenya).

La novel·la narra la història de quatre amics i la seva relació durant un període de prop de trenta anys, Jude l’advocat (Ramsey Nasr), JB l’artista visual (Majd Mardo), Willem l’actor (Maarten Heijmans) i Malcolm l’arquitecte (Mandela Wee Wee). D’aquesta història d’amistat a Van Hove li va interessar el retrat de Jude, un personatge orfe que va ser víctima de tota mena de vexacions a la seva infantesa i adolescència, i que ja d’adult és incapaç de parlar-ne.

Continua llegint

– Teatre (99) – Temporada Alta – DE WELWILLENDEN (Les Benignes) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Municipal de Girona – 20.11.2016

DE WELWILLENDEN (Les Benignes)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El Festival Temporada Alta va estrenar aquest dissabte passat DE WELWILLENDEN (Les Benignes), muntatge que posa en escena l’obra del mateix títol de l’escriptor Jonathan Littell, estatunidenc que escriu en francès i viu a Barcelona i que va guanyar el premi Goncourt amb aquesta obra l’any 2006. Nosaltres vam assistir a la segona i última representació que va tenir lloc diumenge al Teatre Municipal de Girona.

Sens dubte estem davant de l’adaptació d’una novel·la que ha marcat una època, per la controvèrsia que va generar la seva publicació, en presentar un narrador que no es penedeix de res. Max Aue és un home corrent que va presenciar l’horror i en va formar part. La història d’un oficial nazi que, com si escrivís les seves memòries, relata el que va fer i el que va veure durant la Segona Guerra Mundial. Un personatge de ficció que era un oficial de les SS.

les-benignes-temporada-alta-1

Guy Cassiers ha adaptat les més de 1.000 pàgines del llibre amb la col·laboració de dues companyies europees de gran prestigi, l’holandesa Tonnelgroep d’Ivo van Hove i la flamenca Toneelhuis. Segons diu vol acostar al públic les parts més fosques del passat col·lectiu amb l’objectiu de continuar vigilant el present.

Hans Kesting és Max Aue que es reivindica com un ésser tan normal com nosaltres, i en el seu llarg monòleg inicial ens vol explicar el perquè de la seva intervenció en aquesta guerra. Ell, és un oficial de les SS membre d’un grup encarregat d’exterminar jueus i comunistes. Ha ascendit amb esforç fins al rang més alt de les SS. És llicenciat universitari i qüestiona la solució final adoptada pel règim nazi no pas per la crueltat emprada, ni per l’aberració implícita en voler exterminar un poble per la seva religió, sinó per la seva conveniència o racionalitat en ares a aconseguir una major productivitat a les fàbriques alemanyes i per la possible “utilitat” d’algunes de les persones que eren eliminades.

Continua llegint