Al gener del 2014 aquesta producció va ser retransmesa en directe als cinemes des del Donmar Warehouse de Londres i a causa de l’èxit assolit, ahir es va emetre en diferit, i així hem tingut l’oportunitat de veure-la als cinemes Yelmo Icaria, el nostre referent en teatre filmat.

L’escenari, nu, amb una paret al fons on es fan pintades, dotze cadires contra la paret i una escala que puja a l’ombra. Un nen, el fill de Caius Martius, esbossa a terra una àrea d’actuació en pintura vermella que ens recorda la sang, un anunci del que vindrà.

Els canvis d’escena s’efectuen amb cops damunt de l’escenari que fan els mateixos actors amb els moviments de les cadires. Imatges de vídeo projectades a la paret ens porten a la revolta del poble o llums i focs d’artifici ens porten a les batalles. Una magnífica utilització de l’espai amb el públic a tres bandes i molt sovint amb els actors en escena esperant la seva entrada a les cadires del fons.

Una posada en escena molt simple però realment eficaç per donar a les actuacions èpiques una immediatesa impactant, visceral.

Continua llegint →