Arxiu d'etiquetes: Guillermo Weickert

– Dansa ??? – DANCING WITH FROGS – Sol Picó (🐌+🐚) – Mercat de les Flors – 2017.11.02  (temp. 17/18 – espectacle nº 93)

DANCING WITH FROGS (temp. 17/18 – espectacle nº 93)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Segurament ahir dia 2 de novembre de 2017, data que quedarà en la nostra memòria associada a la injustícia, al dolor, a la ràbia, a la sensació d’impotència, … no era el dia més apropiat per anar a veure aquesta nova proposta de Sol Picó. I no ho era perquè anímicament estàvem rabiosos i tristos, i també perquè aquesta artista, reconeguda arreu i amb nombrosos premis, no aconsegueix atrapar-nos gairebé mai.

Una reacció molt positiva de la direcció del Mercat de les Flors i dels seus treballadors, va ser llegir un comunicat al vestíbul, abans de deixar-nos entrar a la Sala Mac, en repulsa als empresonaments per part de l’estat espanyol, de consellers i del vicepresident del nostre legítim govern, democràticament elegit pel poble de Catalunya.

En el pati de butaques, s’havien reservat a la fila 4, les millors butaques de la Sala MAC per deixar-les buides i en cada una d’elles el nom de cada un dels membres del govern, empresonats feia tan sols unes hores.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La nova producció de la coreògrafa Sol Picó se centra en l’home i aquesta peça pretén ser una reflexió del món de la masculinitat. L’artista afirma que es pregunta com viu, sent, acciona, pateix i es relaciona l’home del segle XXI amb el món.

Marta Galán és la dramaturga d’aquesta proposta A DANCING WITH FROGS (ball amb granotes), on es reflexiona, qüestiona i analitza el món de la masculinitat, aquesta altra meitat, el complement biològic del femení.

Continua llegint

– Teatre – EL PÚBLICO (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 18/12/2015

Ningú no ens havia dit que fos un text fàcil, però tampoc anàvem preparats per a la complexitat que ens vam trobar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’espai escènic de Max Glaenzel és realment espectacular; la sala gran s’ha convertit en el cap de Federico García Lorca i nosaltres hi entrem dins d’ell. Una enorme cortina de serrell platejada rodeja tota la sala i el fons de l’escenari, personatges amb la cara tapada ens mostren imatges i frases del poeta i un grup de música interpreta cançons de jazz.

El Público, escrita a Cuba l’any 1930 no va ser estrenada fins a 56 anys més tard, ens parla de teatre i de desig reprimit mitjançant un joc de mascares on conviuen realitat i ficció perseguint l’autenticitat, l’honestedat i la llibertat.

EL PUBLICO-1

Es tracta d’una mena de barreja de pensaments i sentiments de Federico García Lorca, en el que ell vol fer pales la seva homosexualitat i a la vegada vol indicar-nos el camí per poder transformar el teatre que ell considera massa aburgesat en aquella època, en un Teatre més contemporani, on a vegades la racionalitat i el realisme no és el més important i si en canvi, les imatges simbòliques que sorprenguin l’espectador a cada instant, recolzades amb bons textos que encara que també ens parlin d’amor, ho facin amb nou llenguatge.

Continua llegint