Arxiu d'etiquetes: GREC2019

– 365 – GREC2019 – Teatre – CAMPO MINADO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2019.07.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 282)

GREC2019 – CAMPO MINADO (temp. 18/19 – espectacle  nº 282)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts 16 de juliol,  a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure i dins del Festival Grec 2019 vam poder veure la primera de les dues representacions de CAMPO MINADO, el projecte de Lola Arias que aplega veterans argentins i anglesos de la Guerra de les Malvines, confrontació que va tenir lloc del 2 d’abril del 1982 al 14 de juny  del 1982. Una proposta que ja ha recorregut vint-i-sis ciutats arreu del món.

Una peça que havia arrencat en 2013 com una videoinstal·lació anomenada Veteranos i que formava part d’una exposició anomenada “After the war” que es va fer a Londres, i on Lola Arias havia estat artista convidada. D’allà va sorgir la idea de la peça teatral en la qual va treballar durant dos anys fent investigacions i audicions per acabar consolidant la idea i els participants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

CAMPO MINADO va ser estrenada com a proposta teatral el 2016 en el Festival de Brighton (Anglaterra). En 2017 es publica el llibre, i en 2018 es converteix en pel·lícula que es presenta al Festival de Berlín (Berlinale) amb el títol de “Teatre de Guerra“.

CAMPO MINADO explora, trenta-set anys més tard, la petjada d’aquell conflicte en les sis persones que ho van viure. En un set de filmació convertit en màquina del temps, els que van combatre es transporten al passat per a reconstruir els seus records de la guerra i la seva vida de postguerra.

L’única cosa que tenen en comú tots ells, és que són veterans.. Però què és un veterà ?, un supervivent ?, un heroi ?, un boig ? El projecte confronta diferents visions de la guerra, ajuntant a vells enemics per a explicar una mateixa història.

Lola Arias (Buenos Aires, 1976) és escriptora, directora de teatre i cinema, artista i performer. Les seves propostes transiten sempre entre la realitat i la ficció. Ella ha manifestat que va créixer cantant estrofes de la “Marcha de las Malvinas” a l’escola, i que més enllà d’aquesta cançó no sabia res d’aquella Guerra. CAMPO MINADO, indaga en les marques indelebles que deixa una guerra, explora la relació entre experiència i ficció i es posa al servei de les variades formes de representació de la memòria.

Continua llegint

– 361 – GREC2019 – Circ – BACKBONE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 2019.07.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 279)

GREC2019 – Circ – BACKBONE (temp. 18/19 – espectacle  nº 279)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte dia 13 de juliol, una altra nit magnífica al Teatre Grec, amb l’espectacle circense, BACKBONE de la Companyia Gravity & Other Myths.

Gravity & Other Myths (GOM) es va formar a Adelaide, Austràlia del Sud, en 2009. Eren un grup d’amics que feien circ amateur i van decidir muntar un espectacle. Van crear Freefall i amb ell van girar per Austràlia.  Mentrestant, ells tenien altres treballs i altres objectius professionals. Va ser amb el seu segon espectacle A Simple Space”, quan van decidir deixar-ho tot per dedicar-se al que fan ara, i que els ha convertit en un reconegut conjunt acrobàtic australià guanyador de diversos premis internacionals.

La idea era mostrar al públic la rebotiga d’una acrobàcia, oferir una altra mirada al llenguatge corporal.

La companyia crea i dirigeix el seu propi treball allunyant-se dels models tradicionals de circ i teatre, cap a una fusió de teatre físic acrobàtic. Donen vida a un circ contemporani diferent que es basa tant en la perfecció tècnica com en un missatge elaborat, amb l’ésser humà com a centre.

La companyia manté un fort compromís comunitari i ofereix un suport actiu a la comunitat circense d’Adelaida, així com a les comunitats circenses de les ciutats a les quals viatgen. Porten la seva activitat més enllà de la pista, participant en seminaris i workshops en els quals comparteixen el seu mètode de treball i els seus coneixements, oferint sempre suport a les noves generacions d’artistes. Fins i tot dediquen part dels seus recursos a facilitar als artistes emergents de circ i moviment uns microcrèdits que volen ser alternativa i complement al sempre complex sistema de subvencions oficials.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

BACKBONE parla sobre la força física i l’emocional, sobre la força individual i la del grup. Com a motiu central, una “columna vertebral” (backbone) que gira al voltant de la força, del lloc on s’origina i de la manera com la mesurem.

Deu artistes i dos músics a l’escenari: Jacob Randell, Jascha Boyce, Lachlan Binns, Alyssa Moore, Jordan Hart, Rachael Boyd, Joren Dawson, Lachlan Harper, Lewis Rankin, Jackson Manson i els músics Nicholas Martyn i Alexey Kochetkov. Una proposta dirigida per Darcy Grant.

Continua llegint

– 358 –  GREC2019 – Dansa teatralitzada – KIND – Peeping Tom (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 2019.07.12 (temp. 18/19 – RdP 073 i espectacle nº 278)

GREC2019 – Dansa/Teatre – KIND – Peeping Tom (temp. 18/19 – RdP 073 i espectacle  nº 278)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vàrem assistir a la segona i darrera representació de KIND (“infant” en neerlandès) que s’ha pogut veure al Teatre Nacional de Catalunya, dins de la programació del Grec Festival de Barcelona.

Nosaltres de fet havíem comprat les entrades per veure l’espectacle fa més d’un any, en el mateix moment que va sortir publicada la programació del TNC per la temporada que ara finalitza amb aquesta fascinant proposta, ja que som uns seguidors incondicionals de la companyia belga “Peeping Tom”.

Hem de dir però, que anàvem amb una certa recança per comentaris negatius que havíem llegit i escoltat ahir mateix, d’alguns espectadors que havien assistit el dia anterior a l’estrena, en el sentit d’una certa decepció. Per sort, al cap de cinc minuts de començar la representació ens vàrem adonar que res més lluny de la realitat, perquè almenys per nosaltres a cada escena la nostra FASCINACIÓ anava creixent exponencialment a mesura que s’anava desenvolupant l’espectacle.

Quina meravella ens han tornat a regalar els Peeping Tom !!!

Nosaltres vàrem descobrir aquesta companyia, com molt altra gent, l’any 2012 al Teatre Lliure amb “32 Rue Vandenbranden” (vegeu aquella ressenya). L’any 2015 al Mercat de les Flors ens van tornar a meravellar amb la seva proposta “À Louer” (vegeu aquella ressenya).

La trilogia dedicada a la família, que ara finalitza amb “Kind“(nen), va començar amb “Vader” (pare) que vàrem poder veure l’any 2014 al Mercat de les Flors (vegeu aquella ressenya), i va continuar l’any 2017 amb “Moeder” (mare), també al Mercat (vegeu aquella ressenya).

La primera part de la trilogia, “Vader” estava situada en una residència per a gent gran, i se centrava en la ment desequilibrada d’un home en procés de ser consumit per la demència. En canvi “Moeder” estava situada en el que semblava un museu, i representava les múltiples facetes del procés de dol, que es desenvolupava al voltant d’una mare absent.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però a més a més pocs dies abans d’assistir a la representació de KIND, vàrem voler assistir a la Roda de premsa que Gabriela Carrizo i Franck Chartier (Peeping Tom), van oferir al TNC, de la que us deixem aquí l’àudio …

 

Però potser que ja és hora de parlar més concretament del que a nosaltres ens ha semblat KIND…. i hem de dir que no ens ha decebut gens, tot el contrari, creiem que és un pas endavant important en la seva creació i fins i tot ens ha arribat a FASCINAR encara més que altres espectacles d’aquesta companyia. Es tracta d’un espectacle de DANSA, com totes les seves propostes, malgrat que tenen un fort component de teatralitat.

Creiem que els espectacles de dansa s’han de valorar per la perfecció dels moviments dels seus ballarins i sobretot per la seva coreografia i no cal potser voler entendre el seu significat exacte com si estiguéssim parlant d’una obra de teatre de text.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

No és només pel domini sobrehumà del cos que demostren alguns intèrprets d’aquesta companyia, sinó en especial, per les atmosferes pertorbadores amb què embolcallen la seva dansa, amb unes reflexions lúcides i no exemptes d’humor. Prenen la forma d’unes imatges hiperrealistes d’una bellesa enlluernadora emmarcades en escenografies especialment suggeridores.

Continua llegint

– 357 – GREC2019 – Teatre – AMOR MUNDI (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Beckett – 2019.07.11 (temp. 18/19 – RdP 072 i espectacle nº 277)

GREC2019 – AMOR MUNDI (temp. 18/19 – RdP 072 i esp.  nº 277)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins del Festival Grec, ahir dijous vam poder veure a la Sala Beckett l’últim text de la dramaturga Victoria Szpunberg, autora resident durant aquesta temporada 2018-19, AMOR MUNDI.

Un text que reflexiona sobre la moralitat i l’altruisme a través d’una mestra que s’enfronta a un fet que ha capgirat els seus principis ètics i pedagògics.

Victoria Szpunberg (Buenos Aires 1973) és autora teatral i professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona. Autora de molts textos del que nosaltres hem pogut veure entre d’altres “La màquina de parlar” (Maldà, 2017) (vegeu la ressenya) o “L’onzena plaga” (Espai Lliure 2015) (vegeu la ressenya).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El passat 26 de juny va tenir lloc la roda de premsa (us deixem l’àudio) …

 

… on la mateixa autora comenta que l’obra parteix de la voluntat de parlar d’un tema rabiosament actual, la pedagogia i la nova concepció més humanística de l’educació, dels pros i contres dels nous sistemes d’ensenyament. Fins a on arriba la sobreprotecció que envolta els nostres fills ?

El segon punt de partida té a veure amb la filòsofa Hannah Arendt i el seu concepte d’amor mundi (que dóna títol a l’obra), estimar el món i poder fer el bé com un acte radical, estimar els altres sense fer-los mal. La importància i alhora la dificultat, d’estimar el món.

AMOR MUNDI és un viatge teatral a través d’algunes de les preguntes que pares, mestres, joves i adults ens fem en relació amb la pedagogia i als clarobscurs de la moral.

L’Aurèlia (Marta Angelat), una mestra a punt de jubilar-se i amb una malaltia que l’està deixant cega, ha estat expulsada de l’escola on treballa per culpa de la reacció violenta que ha tingut amb una alumna.

Ara, sola a casa seva, amb l’única companyia de la seva neboda (Aina Calpe) i d’una monitora jove de l’escola (Blanca Garcia-Lladó), es fa preguntes sobre la seva carrera i sobre els seus propis principis ètics i pedagògics. Ha estat impulsiva la seva reacció? O sabia perfectament el que es feia? Es pot parlar de bondat i maldat en la infantesa? Com es combat la injustícia entre noies i nois de la mateixa edat? Què li demanem a l’escola? Què estem disposats a delegar en l’educació dels nostres fills?

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Kiku Piñol

L’obra comença amb un flashback quan l’Aurèlia ens explica, amb ulleres negres i un bastó blanc, que ha estat apartada de l’ensenyament per un fet puntual amb una alumna. Una ferma i convincent interpretació de la Marta Angelat.

Continua llegint

– 356 – GREC2019 – Teatre/Concert – TAYLOR MAC – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.10 (temp. 18/19 – RdP 071 i espectacle nº 276)

GREC2019 – Teatre/Concert – TAYLOR MAC (temp. 18/19 – RdP 071 i espectacle  nº 276)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimecres, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, vam viure un dels espectacles del Festival Grec més energètics i optimistes en molt de temps, TAYLOR MAC, un tastet, una versió reduïda del seu espectacle “A 24 Decade History of Popular Music (Abridged)”.

Taylor Mac (California 1973), és actor, dramaturg, artista de performance, director, productor, cantant, compositor i un crític de l’escena novaiorquesa. El vam conèixer dilluns a la roda de premsa al Palau de la Virreina (us deixem aquí  l’àudio)…

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

… i vam descobrir una persona reivindicativa, molt critica amb el president del seu país, molt incisiva en els seus comentaris i molt lliure. Una persona vital que es transforma a escena Però en escena mostro la meva altra faceta. No es tracta d’un personatge ni d’una màscara. És una part de mi amb la qual ja porto 20 anys treballant“. 

L’espectacle original recull la història dels Estats Units a través de la música, 240 anys d’història, i 246 cançons escollides, que s’han arranjat de manera diversa. Un espectacle vist des de la perspectiva gai i que ofereix diverses maneres de representar-ho, en versió integra, en espectacles de 4 o 6 hores durant diferents setmanes, en versions de 8 hores en dies consecutius, o en la versió abreujada que és la que hem tingut ocasió de veure. Per a la versió reduïda ell escull un tema com a epicentre de l’espectacle. En aquesta versió ell ha escollit “les cançons de la resistència” com el tema sobre el que gira l’espectacle.

La història musical de Taylor Mac versa sobre com es construeixen les comunitats a partir de la lluita conjunta contra l’opressió, la destrucció i la marginació. Una reflexió profunda sobre els Estats Units i sobre el món actual en conjunt.

Un espectacle que és una combinació extravagant, divertida, engrescadora i molt valenta, on es barregen la bona música, l’activisme, i evidentment la simpatia i la gran empenta d’un artista que es fica al públic a la butxaca des del mateix moment que surt a escena.

L’espectacle és un organisme viu, que respira

Un vestuari absolutament enlluernador, obra del dissenyador Machine Dazzle que també surt desinhibit a escena i ajuda a Taylor Mac a canviar el vestuari als ulls de tothom. A l’espectacle original són 24 els vestits que llueix al llarg de les 24 hores i que, com comenta, sempre es fan de nou a cada espectacle. Ell parla d’art portable i no de vestuari.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El públic queda integrat en l’espectacle amb una participació activa i entusiasta. El ritual que oficia aquest artista singular és tota una celebració entusiasta de la vida i de la diferència, una cerimònia de masses amb capacitat de transformar-nos l’existència.

Un espectacle creat amb l’únic objectiu de construir comunitat, un desig d’aixoplugar i fer visibles col·lectius menyspreats o infravalorats o situacions inhumanes, com són els homosexuals, els camps de refugiats, els camps de detenció, els murs americans per evitar l’entrada d’emigrants, les dones.

Continua llegint

– 355 – GREC2019 – Dansa – PROGRAMA MIXT – A.I.M. / KILE ABRAHAM (🐌🐌🐌+🐚) – Mercat de les Flors – 2019.07.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 275)

GREC2019 – Dansa – PROGRAMA MIXT – A.I.M. (temp. 18/19 –  espectacl.  nº 275)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I el mateix dimarts de la Sala Ovidi Montllor a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors per veure un altra proposta del Festival Grec, el “PROGRAMA MIXT” d’A.I.M. de Kyle Abraham.

Una proposta que també ens van presentar a la roda de premsa del passat dia 7 de juny ….. (vegeu ressenya) …i que van descriure com inclassificable, donat que les propostes d’aquest coreògraf es mouen entre el ballet i les danses urbanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A.I.M. (anteriorment Abraham In Motion) és la companyia que Kyle Abraham (Pennsylvania 1977) dirigeix i que va crear l’any 2006. Format en el violoncel, el piano i les arts visuals, el seu objectiu com a coreògraf és aprofundir en la identitat en relació amb la història personal. Sovint explora temes d’emocions i adversitats viscudes i la seva relació amb la música i la dansa.

A.I.M. està format per vuit ballarins d’orígens i disciplines diverses.

Una companyia que desafia la dansa tradicional fusionant diferents gèneres i creant un vocabulari únic i poc convencional. Un estil urbà que vol posar el focus d’atenció en temes de justícia social, la cultura del hip-hop i la raça.

Aquest “PROGRAMA MIXT” que ens han presentat està format per quatre peces suggeridores que combinen disciplines diverses i que barregen sense complexos elements del ballet i de les danses urbanes, moments que fan pensar en els ritmes africans amb d’altres de clarament jazzístics o bé electrònics ….

Han interpretat les següents coreografies:

STATE (🐌🐌🐌)

Es tracta d’un trio encarregat per la companyia a la coreògrafa Andrea Miller (directora artística de la companyia Gallim Dance), una peça on la coreografia ha estat creada en col·laboració amb els ballarins i ballarines de la companyia, amb música del compositor Reggie Wilkins, una partitura de hip-hop i música electrònica. Estrenada en 2018 les tres ballarines han executat a la perfecció la hipnòtica música de Reggie Wilkins.

Continua llegint

– 354 – GREC2019 – Circ – DÉJÀ VU (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2019.07.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 274)

GREC2019 – Circ – DÉJÀ VU (temp. 18/19 –  espectacle  nº 274)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 9 de juliol vam poder veure dos espectacles al Mercat de les Flors dins del Festival Grec 2019. El primer d’ells, a la Sala Ovidi Montllor va ser DÉJÀ VU de la Companyia Manolo Alcántara.

Tal com ens va explicar a la seva presentació a la roda de premsa del 7 de juny (vegeu ressenya) DÉJÀ VU es tracta d’una proposta de circ teatralitzada. La companyia ha treballat durant tres anys en aquest espectacle d’una manera quasi artesanal. Nosaltres vam conèixer a Manolo Alcántara en el Festival Grec 2013 amb la seva sorprenent interpretació dins de l’espectacle “Wasteland” de Lluís Danés (vegeu ressenya).

Manolo Alcántara va néixer a Esparreguera en 1970 i es considera un artista autodidacta. Comença la seva carrera professional el 1994 i treballa sol o en col·laboracions, fins a l’any 2000 en què participa en la creació de la companyia Circo Imperfecto. Amb aquesta companyia i l’espectacle “Genuinos imperfectos” fa gira nacional i internacional al llarg de cinc anys.

En 2006 crea companyia pròpia, Solo Manolo i porta a escena l’espectacle “Locomotivo“. Va signar “Plecs” amb Xavi Erra, i finalment, l’any 2014 crea la Companyia Manolo Alcántara que va arrencar amb l’espectacle “Rudo”, que es va poder veure al Grec d’aquell any.

DÉJÀ VU és un espectacle que parla de l’home que realment és i de l’home que li hauria agradat ser. Un muntatge on s’interroga sobre la distància entre la vida i els somnis, entre la realitat i el desig.

Ho fa partint d’un únic personatge que es lliura a uns somnis ambiciosos i grandiloqüents, molt distants de la seva vida quotidiana. La mateixa música, interpretada en part en directe i en part enregistrada, i els sons que escoltareu us parlaran d’aquesta distància que separa realitat i somni, a cop de repeticions monòtones i de melodies alegres. És un somni tot plegat?

La magnífica composició musical i els arranjaments són de Laia Rius que interpreta també en directe i ha dirigit l’enregistrament de la part gravada amb Josep Traver (guitarres, llaüt, banjo), Ivan Tomasevic (contrabaix, baix elèctric), Pep Pascual (percussions), Maria Bou (violoncel), Xavi Túrnez (veus), i ella mateixa als violins i al violí octavat.

Continua llegint