Arxiu d'etiquetes: Grec2016

– Roda de premsa programació del Festival Grec – 21/07/2016

Entrem ja en la recta final d’aquest Grec 2016 i malgrat tot aquest matí he tornat a assistir a una de les darreres rodes de premsa on s’han tornat a presentar un munt de noves propostes:

En la part musical, s’ha parlat del concert que Mayte Marín presentarà al Teatre Grec el dia 22; Ramon Simó ha afirmat que els que acudeixin al concert, descobriran una nova faceta de la cantant, perquè presentarà noves cançons que ella mateixa ha creat durant una bona pila d’anys. Un concert que serà diferent del que ens té acostumats.

Exodus to the Promisa Land - 1

També s’ha presentat l’espectacle musical que presentaran Cece Giannotti i Francesc Chaparro amb el títol “Exodus to the Promisa Land” i que es podrà veure al Mercat de les Flors el 23 de Juliol. En Ramon Simó ha comentat que d’ençà que va escoltar la seva música, sovint escolta els seus Cds quan condueix el seu cotxe, perquè és un tipus de música diferent que li agrada molt.

______________________

Entrant ja en les propostes que intervé la dramatúrgia, s’ha parlat dels següents espectacles:

NIT de MUSICALS: Swing Broadway – En el mateix Teatre Grec els dies 26 i 27 de juliol hi haurà una festa grossa, sota un “embalat”…. una festa que vol simular un carrer del Poble Sec que fa molts anys reivindiquen que canviï de nom, per anomenar-se “Broadway” i que aprofita vestuaris i escenografia deixades per la mateixa gent del barri. La Nit dels Musicals va néixer fa uns anys com si es tractés d’una festa i aleshores d’ara s’ha convertit en una nit que no pot mancar.

NIT DE MUSICALS - 1

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – EL PREU (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 19/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

EL PREU

Aquesta vegada les nostres expectatives, molt altes, s’han acomplert amb escreix. Asseguts a primera fila esperàvem l’aparició dels personatges observant les cadires, que en equilibri ocupaven una part de les golfes.

En Víctor (Pere Arquilluè) entra en escena, amb uniforme i un sabre d’esgrima a la mà, s’ho mira tot amb nostàlgia mentre escolta i regira alguns vinils molt antics. Esther (Rosa Renom), la seva dona, arriba uns moments més tard. Estan esperant un taxador pels mobles que s’amunteguen a les golfes de l’edifici que estan a punt d’enderrocar. Parlen de Walter (Ramon Madaula), el germà d’en Víctor amb el que no es relaciona des de fa vint-i-vuit anys. El vell taxador, Salomon (Lluís Marco) arriba.

El Preu - Grec2016 - 2

En Víctor i l’Esther, la seva dona, convoquen el germà del primer, en Walter, a la casa on van viure amb els seus pares durant la infantesa. En Víctor és un policia que està a punt de retirar-se i, l’altre, un cirurgià d’èxit. S’han trobat perquè l’edifici ha de ser enderrocat i esperen un taxador que els ha de dir el preu dels mobles de la família que encara omplen les habitacions. Són a les golfes, examinant els objectes dipositats sota una capa de pols, però aquestes velles andròmines no són l’única cosa que hi ha a la casa: també hi ha una pila de records, fantasmes que faran pensar els protagonistes en com podrien haver estat les coses si, en cert moment, haguessin pres unes altres decisions.

Sílvia Munt porta magistralment a escena una de les obres més rodones d’Arthur Miller, que amb només quatre personatges ens parla de tots els temes que són habituals en els seus textos: la complexitat de les relacions humanes i l’encotillament que ens imposen les normes socials i morals de la societat.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – VISIÓ ARDENT (🐌) – Mercat Flors – Sala PB – 17/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

VISIÓ ARDENT

Aquest espectacle va ser un dels que primer vaig escollir en sortir la programació del Festival Grec2016 i és que en veure que es tractava d’una estrena “coproducció internacional” en la que el mateix Festival Grec s’involucrava, vaig confiar plenament en l’equip de programació del Festival. Novament aquesta confiança es va veure esgarrada per segon cop en una “coproducció internacional”, primer va ser amb “Oficina per una vida postidèntica” el passat dia 5 de juliol… i ara santornemi…. una altra decepció gegantina amb aquesta VISIÓ ARDENT…. tan gran, que en acabar la primera part, l’Imma i jo … camesajudeume, vàrem fugir novament del Mercat de les Flors.

visio_ardent - Grec2016

En el programa publicat pel Festival parlava d’aquesta coproducció catalanocanadenca i afirmava que tractava sobre la descoberta de l’urani…. i es preguntava … Ens va separar per sempre la bomba nuclear que va estripar el cel, o bé encara som a temps de trobar la manera que ens uneixi ?

Al final del segle XIX un visionari de la nació dené, al nord del Canadà, va tenir una visió ardent. Va cantar sobre una gent estranya, de pell blanca, que s’enduia una roca d’un forat a la seva terra cap a un lloc molt llunyà, i allà la deixava caure cremant sobre una gent que tenia el mateix aspecte que ells, els dené. El 1945, l’urani extret en territori dené va ser utilitzat per a les bombes atòmiques que van assolar Hiroshima i Nagasaki.

Continua llegint

– Teatre-Cinema – Grec2016 – HISTORIA DE AMOR (🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 17/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

HISTORIA DE AMOR

Ahir, dins del Festival Grec hem tingut l’oportunitat de veure aquesta producció de la companyia Teatro Cinema de Xile.

Teatro Cinema, és una companyia que treballa en la recerca constant de noves formes de comunicar i explicar històries. “Historia de Amor” és la seva última proposta inspirada en el còmic. L’autor francès Régis Jauffret va escriure aquesta obra l’any 1988. Amb aquest muntatge, Teatro Cinema tanca una trilogia que inclou les obres “Sin sangre” (adaptació de la novel·la d’Alessandro Baricco) i “El hombre que daba de beber a las mariposas”.

Historia de amor 4 - grec2016

Un professor d’anglès, en el laberint del metre subterrani d’una ciutat, va descobrir a qui sense dubtes hauria de convertir-se en la seva dona i en la mare dels seus fills. Per aconseguir-ho, s’apodera de la seva vida, dels seus espais íntims, dels seus espais públics, els seus espais genitals, mentals, fins que per ella no queda un altre opció que la de l’ostracisme i l’acceptació. Aquest amor malaltís dilueix la frontera entre justícia i psiquiatria; culpa i responsabilitat; impunitat i el silenci còmplice.

Es tracta d’una història molt dura, una història de violència física i psicològica d’una persona vers una altra, d’una persona que per aconseguir l’estimació de l’altra li talla tota possibilitat de comunicació, tota possibilitat de resposta. Una història aparentment suavitzada pel format escollit de cinema inspirat en el còmic però que no deixa de ser punyent i colpidora.

Continua llegint

– Dansa – Grec2016 – WRITING GROUND / BIOPHONY – Alonzo King Lines Ballet (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Grec – 16/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte passat, vàrem tornar a fer doblet, ja que la curta durada de “”Port Arthur “al CCCB, ens va permetre amb certa tranquil·litat traslladar-nos al Teatre Grec, per veure dues coreografies d’un dels mestres més importants en l’actualitat de la dansa mundial, Alonzo King.

Alonzo King lines ballet

Alonzo, ha sabut crear un nou llenguatge corporal amb la seva extraordinària Companyia, en la que tots els seus membres pertanyen a un escalafó de qualitat extrema, utilitzant tècniques basades en la dansa clàssica, saben obtenir noves formes de dansa que són una fusió de dansa contemporània i clàssica, amb una expressivitat extraordinària i on prima més l’elegància, subtilesa i perfecció dels moviments, que la mateixa sincronia del conjunt de ballarins, a la que donen una importància relativa.

La tècnica dels ballarins es posa al servei d’unes coreografies on, malgrat que King consideri el ballet com una ciència basada en la geometria i l’energia, regnen les emocions i la bellesa. El nom de la companyia té l’origen en el fet que tot el que veiem està format per línies, rectes o corbes, que creen totes les formes que percebem.

En aquesta ocasió l’Alonzo King Lines Ballet va interpretar aquestes dues coreografies:

WRITING GROUND (🐌🐌🐌🐌) – En aquest cas, es prenen com a punt de partida els poemes de Colum McCann, un autor irlandès que és un dels grans de les lletres angleses. Els intèrprets ballen coreografies basades en els versos de McCann mentre sonen músiques sagrades procedents de les tradicions jueva, cristiana, musulmana i budista tibetana. Es tracta d’un recull de coreografies on els ballarins dansen en grups petits i ens deixen meravellats amb la seva tècnica; es potser en aquesta primera peça on veiem mes desajustos de sincronització en les poques ocasions en les que ballen tots plegats.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – PORT ARTHUR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 16/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

PORT ARTHUR

Un fet històric que va tenir lloc a Port Arthur, una antiga presó i lloc turístic molt popular en el sud-est de Tasmània, Austràlia.; del 28 al 29 d’abril de 1996 va haver-hi una massacre.

Martin Bryant, de 28 anys d’edat, de New Town, un suburbi de Hobart, va ser imputat per aquests fets.

Jordi Casanovas ha escrit i dirigit aquest thriller documental, la transcripció real de l’interrogatori del presumpte assassí Martin Bryant per part de dos policies, un interrogatori que va durar vuit hores i que ell ha sabut condensar magistralment en una hora intensa i brillant.

A diferència d’aquell RUZ- BÁRCENAS, que nosaltres vàrem veure a finals del 2014, ara els espectadors no coneixem pas la història que ens presentaran i ens asseiem al Teatre sense gairebé cap informació del que va passar, la qual cosa fa que la representació es transformi en una mena de thriller.

port_arthur Grec2016 - 2

Martin Bryant està detingut i entra a la sala d’interrogatoris emmanillat de mans i peus, l’acompanyen dos policies. Quan comença l’obra nosaltres no sabem exactament de què està acusat i ho anirem esbrinant de mica en mica a mesura que els policies van aprofundint en el seu interrogatori i van descobrint les proves amb què compten.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – LEHMAN TRILOGY (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – La Villarroel – 14/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

LEHMAN TRILOGY

Estem a la Sala Villarroel i una plataforma blanca simulant marbre és tota l’escenografia. Els sis actors surten a escena.

Ens diuen que estem al port de Nova York, és l’any 1844 i Heyum Lehman (Santi Ricart) acaba d’arribar després d’una travessia de més de tres mesos. És un jueu circumcidat que procedeix de Rimpar, Baviera, a Alemanya. L’oficial d’immigració que li dóna el permís d’entrada el rebateja com a Henry. S’estableix a Montgomery (Alabama) i obre una petita botiga de teixits i peces de roba.

Ell és el cap.

LEHMAN TRILOGY 1 - La Villarroel

Arriben els seus germans, Emanuel (Òscar Muñoz) i Mayer (Jordi Rico). Emanuel és el braç. Mayer és una patata que lliga el cap amb el braç.

Canvien el nom de la botiga i la rebategen com a Lehman Brothers i inicien una frenètica carrera.

Una obra de Stefano Massini, el mateix autor que ens va oferir els textos de “Crec en un sol Déu” i “Dona no reeducable”que hem pogut veure al Lliure aquesta mateixa temporada, obres de les que també hem parlat en aquest blog i que podeu llegir les nostres valoracions, clicant en els enllaços corresponents. Un tipus de teatre documental i de denúncia que ens arriba punyent i clar.

Continua llegint

– Dansa – Grec2016 – QUESTCEQUETUDEVIENS ? (🐌🐌+ 🐚) – Aurelien Bory – Cia 111 – Mercat de les Flors – Sala OM – 13/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

QUESTCEQUETUDEVIENS ?

Una peça d’Aurélien Bory per a Stéphanie Fuster

Ahir dimecres dia 13 vam tornar al Mercat de les Flors per tal de veure aquesta nova proposta d’Aurélien Bory, dins de la programació del Grec d’enguany.

Syéphanie Fuster és una jove francesa que, de manera sorprenent, va decidir llançar-se a un abisme desconegut, traslladar-se al sud d’Espanya per estudiar flamenc durant vuit anys amb el bailaor Israel Galván, i esdevenir, així, bailaora.

QUESTCEQUETUDEVIENS ? - Grec2016 - 3Aurélien Bory va fundar la Compagnie 111 l’any 2000, companyia que desenvolupa un tipus de teatre on l’actor, mitjançant la dansa i l’acrobàcia, renova la concepció de l’espai i la creació del buit. 

L’any 2013 Aurélien Bory portava al Grec “Plexus”, el retrat fet dansa de la ballarina japonesa Kaori Ito. Però abans, l’any 2008 havia preparat aquest primer retrat coreogràfic de la ballarina Stéphanie Fuster que és el que ens han presentat aquest any. El muntatge va ser creat per Bory  a petició de la mateixa artista i si be en un principi es va negar la idea el va anar seduint fins que es va adonar que volia elaborar un retrat de la ballarina, per explicar no tant la seva vida com el contrast entre el seu món interior, dedicat a la pràctica solitària i repetitiva de la tècnica del flamenc, i un món exterior en el qual s’enfronta a tota mena d’obstacles

Bory havia conegut l’artista abans de que marxés a Sevilla i va quedar impressionat per la seva personalitat i la seva valentia en renunciar a tot per dedicar-se en cos i anima a esdevenir una bailaora de flamenc.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – ESPLENDOR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 12/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

ESPLENDOR

Cada any, en quant surt la temporada del Grec, ens posem a llegir totes les propostes i a intentar-la encabir les més possibles amb l’ajuda d’un full de càlcul; prioritzem les propostes d’Arts Escèniques internacionals perquè és molt possible que sigui l’únic cop que tenim l’oportunitat de veure-les; un cop fet això, acabem d’omplir els forats amb produccions que es poden veure al llarg de gairebé tot el mes de juliol.

Aquest ESPLENDOR, és una d’aquestes ultimes propostes que vàrem comprar ja un cop estrenada al Teatre Romea… i va anar d’un pèl, perquè el mateix dia al cap de poques hores, vàrem començar a rebre imputs “negatius” de les xarxes socials i dels blogs que parlen de Teatre.

Teatre Romea buit

Quan ahir vàrem entrar a la platea buida del Teatre Romea, vàrem pensar que havíem escollit malament i que ens avorriríem moltíssim; ens havien avisat de què era repetitiva i poc entenedora, alguns inclús ens havien explicat que no havien entès res, potser a causa del fet que l’acció anava endavant i enrere en el temps. Potser precisament per això, perquè sabíem el que anàvem a veure, entraven a la sala previnguts i molt atens per intentar entendre el que veuríem a escena.

Per sort, a poc a poc va anar entrant més públic i potser es va arribar a una quarta part d’entrada.

ESPLENDOR - Teatre Romea 2

Quatre dones estan tancades dins d’una sala del que sembla un palau residencial d’un president d’un estat de l’est d’Europa, un estat que no sabem quin és exactament; el que si sabem, és que actualment està sotmès a una dictadura; elles estan esperant que arribi el president per tal de què una periodista li pugui fer una entrevista important, ja que sembla que està a punt de produir-se una revolta.

Continua llegint

– Dansa – Grec2016 – IF AT ALL – Kibbutz Contemporary Dance Company – Rami Be’er (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Grec – 09/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

IF AT ALL – Kibbutz Contemporary Dance Company – Rami Be’er

El mateix dissabte, després del Mercat de les Flors, ens vam anar cap al Teatre Grec amb moltes ganes de veure aquesta proposta de la Kibbutz Company, segurament amb masses expectatives. L’aforament a mig gas i molta calor. Nosaltres a la fila 12 centrats, l’escenari buit. Apareix una ballarina. Comença l’espectacle.

La Kibbutz Contemporany Dance Company va ser creada per Yehudit Arnon, una ballarina txeca supervivent dels camps d’extermini nazis que un cop acabada la guerra es va instal·lar al kibbutz Ga’aton, a Galilea on va fundar un centre de dansa, on actualment viuen i treballen un centenar de ballarins d’arreu del món, on la Companyia te la seu.

IF AT ALL - Teatre Grec

El 1996 Rami Be’er, un dels seus alumnes, format a l’estranger durant una llarga temporada, pren el relleu en la direcció de la companyia i des d’aleshores, només interpreten les seves creacions.

Be’er ha creat aquesta IF AT ALL com una celebració de la vida en comunitat que, com explica el mateix director:  s’articula sempre en cercles que van dels més íntims als socialment més amplis.

La parella, la família, els amics, la societat … la nostra relació amb els altres s’explica en cercle.

És una proposta que interpreten 16 ballarins, 8 homes i 8 dones en solos, duets, trios i en grup. La circularitat marca en tot moment els moviments dels ballarins en una coreografia que, al nostre entendre, li manca un fil conductor clar i en certs moments es fa absolutament repetitiva fins al punt de l’avorriment. Una banda sonora molt dispersa que tampoc sembla que segueixi una coherència i una veu en off que va parlant durant tot l’espectacle però que no està subtitulada i per tant, a nosaltres no ens diu res, només paraules sense entendre que ens diuen.

Un espectacle amb uns ballarins excel·lents i una gran perfecció de moviments però que no ens va omplir, si a moments puntuals on ens deixàvem portar per la bellesa dels moviments i la sincronia de tots els ballarins a escena, però que en altres moments era un dejà vu amb repetició constant dels moviments ara per una parella, ara per la següent. La bona il·luminació no va aconseguir minvar aquesta sensació.

Segons llegim al programa del Festival Grec:  el significat de les coreografies no està predeterminat, sinó que queda obert a la sensibilitat, els records i les experiències de cada espectador, que haurà de decidir lliurement què li suggereix el que veu sobre l’escenari.

Potser si, però nosaltres esperàvem molt més.

Coreografia, escenografia i disseny d’il·luminació : Rami Be’er
Interpretació: Ben Bach, David Ben Shimon, Roni Ben Simon, Anastasia Cheshun, Shani Cohen, Frida Dam Seidel, Niv Elbaz, Nadav Gal, Martin Harriague, SuJeong Kim, Ilya Nikurov, Anat Oz, Renana Randy, Hagar Shachal, Jin Hwan Seok, Olga Stetsyu, Sedrig Verwoert i Megan Doheny
Música: Volcano Choire, Hildur Gudnadottir, Nine Inch Nails, Massive Attack, Murcof, Olafur Arnalds, M. Richter, Jóhann Jóhannsson, Ludovico Einaudi i Ophir Leibovitch
Vestuari: Rami Be’er i Maor Zabar \ Disseny de so / concepció sonora: Rami Be’er i Alex Claude

Cargols dançaires