Arxiu d'etiquetes: Grec2016

– Circ – Grec2016 – CIRCUS KLEZMER (🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Grec – 21/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

CIRCUS KLEZMER 

El Teatre Grec de gom a gom i abans de les 10 de la nit els membres de la companyia  Circus Klezmer comencen a interactuar amb el públic.

Circus Klezmer és un espectacle que es va estrenar a Barcelona l’any 2004 i ara, dotze anys després i amb mes de 500 representacions, es vol acomiadar a la mateixa ciutat on va començar després d’haver-se convertit en el muntatge de circ contemporani català més vist arreu del món, a França, a Itàlia, a Suïssa, a Noruega, al Regne Unit, a Israel, al Japó …..

CIRKUS KLEZMER - Teatre Grec 1

És un espectacle inspirat en els sons alegres de la música dels jueus del centre d’Europa i en les pintures de colors vius de Marc Chagall.

La música klezmer és una música concebuda per a celebracions i casaments de les comunitats jueves en petits pobles de l’Europa de l’Est abans de la segona guerra mundial. Una música alegre i a la vegada malenconiosa.

Les pintures de Marc Chagall contenen màscares i colors d’una forta intensitat i tenen la capacitat de deformar la realitat pintada.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – MDLSX (🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala PB – 21/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

MDLSX – Motus 

Dijous teníem doble sessió de Grec, ja que després d’aquesta proposta al Mercat de les Flors anirem al Teatre Grec a veure circ.

Aquesta és la tercera proposta de la companyia italiana Motus en el marc del Festival Grec. Coneguts per fer servir la música, el vídeo i la paraula per plantejar qüestions polítiques, ens presenten aquesta vegada una peça per a una sola actriu, tal com ens van explicar a la roda de premsa de dimarts.

Sílvia Calderoni és l’única intèrpret d’aquest muntatge, un ésser androgin que es pregunta sobre les barreres entre gèneres i com a la societat ens atrevim a conceptuar-los com a “monstres”. Un espectacle que es una barreja de ficció i de realitat basada en la biografia de l’actriu.

mdlsx - Grec2016

Silvia Calderoni ha treballat amb Motus des de fa deu anys i posa al servei de l’espectacle una història molt personal, la del descobriment d’una identitat sexual inclassificable, motiu de rebuig per molts i la manera que ella ha trobat per tal d’enfrontar-s’hi i no ser classificada en el grup dels “monstres”.

Daniela Nicoló n’és la directora (direcció compartida amb Enrico Casagrande)  i ha fet la dramatúrgia d’aquest espectacle amb la mateixa Silvia. El títol escollit MDLXS vol dir Middle Sex i ens parlen del gènere i de la llibertat de ser i/o transformar-te en allò que vulguis ser.

MDLSX és un dispositiu de so explosiu, un himne lisèrgic i solitari a la llibertat de transformar-se, de barrejar gèneres, d’anar més enllà de les fronteres que imposen el cos, el color de la pell o els òrgans sexuals, de ser d’una altra nacionalitat diferent de la imposada o adquirida, de la pertinença a una pàtria.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – L’EMPESTAT (🐌🐌🐌+ 🐚) – La Seca – 20/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

L’EMPESTAT

Amb moltes ganes ens vam apropar a la Seca per tal de veure aquesta nova proposta del “duet” Jordi Oriol i Xavier Albertí. El rètol de localitats exhaurides i la llista d’espera confirmaven les expectatives generades.

Espectacular posada en escena que, encara que ja sabíem que a l’escenari de la Seca també plovia, ens va sorprendre per la intensitat de la pluja i sobretot pel piano-piscina-banyera.

L'empestat - La Seca 2

L’empestat és una nova lectura de La tempesta de Shakespeare passada pel filtre de La pesta d’Albert Camus i maridada amb la Sonata núm. 17 de Beethoven (més coneguda com La tempesta), que interpreta l’actor i músic Carles Pedragosa.

Una personal reescriptura de Jordi Oriol que repeteix el que ja va fer amb la seva particular visió de Hamlet, “la caiguda d’Amlet” l’any 2007, en aquella ocasió també passada pel filtre d’Albert Camus (La Caiguda) i dirigida igualment per Xavier Albertí.

Centrada en dos dels personatges de l’obra de Shakespeare, Pròsper i Miranda que vivien sols en una illa on havien anat a parar després del naufragi. Allà han anat a parar també un seguici de la cort de Nàpols i Milà. Pròsper els educa i els hi ensenya el poder de les paraules. Amb la paraula neix la raó, la consciencia i amb aquesta la necessitat d’aclaparar. La paraula és una plaga. I la pesta … és silenci.

Continua llegint

– Roda de premsa programació del Festival Grec – 21/07/2016

Entrem ja en la recta final d’aquest Grec 2016 i malgrat tot aquest matí he tornat a assistir a una de les darreres rodes de premsa on s’han tornat a presentar un munt de noves propostes:

En la part musical, s’ha parlat del concert que Mayte Marín presentarà al Teatre Grec el dia 22; Ramon Simó ha afirmat que els que acudeixin al concert, descobriran una nova faceta de la cantant, perquè presentarà noves cançons que ella mateixa ha creat durant una bona pila d’anys. Un concert que serà diferent del que ens té acostumats.

Exodus to the Promisa Land - 1

També s’ha presentat l’espectacle musical que presentaran Cece Giannotti i Francesc Chaparro amb el títol “Exodus to the Promisa Land” i que es podrà veure al Mercat de les Flors el 23 de Juliol. En Ramon Simó ha comentat que d’ençà que va escoltar la seva música, sovint escolta els seus Cds quan condueix el seu cotxe, perquè és un tipus de música diferent que li agrada molt.

______________________

Entrant ja en les propostes que intervé la dramatúrgia, s’ha parlat dels següents espectacles:

NIT de MUSICALS: Swing Broadway – En el mateix Teatre Grec els dies 26 i 27 de juliol hi haurà una festa grossa, sota un “embalat”…. una festa que vol simular un carrer del Poble Sec que fa molts anys reivindiquen que canviï de nom, per anomenar-se “Broadway” i que aprofita vestuaris i escenografia deixades per la mateixa gent del barri. La Nit dels Musicals va néixer fa uns anys com si es tractés d’una festa i aleshores d’ara s’ha convertit en una nit que no pot mancar.

NIT DE MUSICALS - 1

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – EL PREU (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 19/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

EL PREU

Aquesta vegada les nostres expectatives, molt altes, s’han acomplert amb escreix. Asseguts a primera fila esperàvem l’aparició dels personatges observant les cadires, que en equilibri ocupaven una part de les golfes.

En Víctor (Pere Arquilluè) entra en escena, amb uniforme i un sabre d’esgrima a la mà, s’ho mira tot amb nostàlgia mentre escolta i regira alguns vinils molt antics. Esther (Rosa Renom), la seva dona, arriba uns moments més tard. Estan esperant un taxador pels mobles que s’amunteguen a les golfes de l’edifici que estan a punt d’enderrocar. Parlen de Walter (Ramon Madaula), el germà d’en Víctor amb el que no es relaciona des de fa vint-i-vuit anys. El vell taxador, Salomon (Lluís Marco) arriba.

El Preu - Grec2016 - 2

En Víctor i l’Esther, la seva dona, convoquen el germà del primer, en Walter, a la casa on van viure amb els seus pares durant la infantesa. En Víctor és un policia que està a punt de retirar-se i, l’altre, un cirurgià d’èxit. S’han trobat perquè l’edifici ha de ser enderrocat i esperen un taxador que els ha de dir el preu dels mobles de la família que encara omplen les habitacions. Són a les golfes, examinant els objectes dipositats sota una capa de pols, però aquestes velles andròmines no són l’única cosa que hi ha a la casa: també hi ha una pila de records, fantasmes que faran pensar els protagonistes en com podrien haver estat les coses si, en cert moment, haguessin pres unes altres decisions.

Sílvia Munt porta magistralment a escena una de les obres més rodones d’Arthur Miller, que amb només quatre personatges ens parla de tots els temes que són habituals en els seus textos: la complexitat de les relacions humanes i l’encotillament que ens imposen les normes socials i morals de la societat.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – VISIÓ ARDENT (🐌) – Mercat Flors – Sala PB – 17/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

VISIÓ ARDENT

Aquest espectacle va ser un dels que primer vaig escollir en sortir la programació del Festival Grec2016 i és que en veure que es tractava d’una estrena “coproducció internacional” en la que el mateix Festival Grec s’involucrava, vaig confiar plenament en l’equip de programació del Festival. Novament aquesta confiança es va veure esgarrada per segon cop en una “coproducció internacional”, primer va ser amb “Oficina per una vida postidèntica” el passat dia 5 de juliol… i ara santornemi…. una altra decepció gegantina amb aquesta VISIÓ ARDENT…. tan gran, que en acabar la primera part, l’Imma i jo … camesajudeume, vàrem fugir novament del Mercat de les Flors.

visio_ardent - Grec2016

En el programa publicat pel Festival parlava d’aquesta coproducció catalanocanadenca i afirmava que tractava sobre la descoberta de l’urani…. i es preguntava … Ens va separar per sempre la bomba nuclear que va estripar el cel, o bé encara som a temps de trobar la manera que ens uneixi ?

Al final del segle XIX un visionari de la nació dené, al nord del Canadà, va tenir una visió ardent. Va cantar sobre una gent estranya, de pell blanca, que s’enduia una roca d’un forat a la seva terra cap a un lloc molt llunyà, i allà la deixava caure cremant sobre una gent que tenia el mateix aspecte que ells, els dené. El 1945, l’urani extret en territori dené va ser utilitzat per a les bombes atòmiques que van assolar Hiroshima i Nagasaki.

Continua llegint

– Teatre-Cinema – Grec2016 – HISTORIA DE AMOR (🐌🐌) – Teatre Lliure – Sala Fabià Puigserver – 17/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

HISTORIA DE AMOR

Ahir, dins del Festival Grec hem tingut l’oportunitat de veure aquesta producció de la companyia Teatro Cinema de Xile.

Teatro Cinema, és una companyia que treballa en la recerca constant de noves formes de comunicar i explicar històries. “Historia de Amor” és la seva última proposta inspirada en el còmic. L’autor francès Régis Jauffret va escriure aquesta obra l’any 1988. Amb aquest muntatge, Teatro Cinema tanca una trilogia que inclou les obres “Sin sangre” (adaptació de la novel·la d’Alessandro Baricco) i “El hombre que daba de beber a las mariposas”.

Historia de amor 4 - grec2016

Un professor d’anglès, en el laberint del metre subterrani d’una ciutat, va descobrir a qui sense dubtes hauria de convertir-se en la seva dona i en la mare dels seus fills. Per aconseguir-ho, s’apodera de la seva vida, dels seus espais íntims, dels seus espais públics, els seus espais genitals, mentals, fins que per ella no queda un altre opció que la de l’ostracisme i l’acceptació. Aquest amor malaltís dilueix la frontera entre justícia i psiquiatria; culpa i responsabilitat; impunitat i el silenci còmplice.

Es tracta d’una història molt dura, una història de violència física i psicològica d’una persona vers una altra, d’una persona que per aconseguir l’estimació de l’altra li talla tota possibilitat de comunicació, tota possibilitat de resposta. Una història aparentment suavitzada pel format escollit de cinema inspirat en el còmic però que no deixa de ser punyent i colpidora.

Continua llegint