Arxiu d'etiquetes: GREC2013

– Dansa – GREC2013 (21) – BORDERLINE (****) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 30/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN …

Ultima activitat cultural de la temporada (creiem) i ultim espectacle dins del GREC2013. En Total al Festival GREC, hem assistit a 21 propostes amb una esboixarrada carrera per gaudir en tan sols el mes de Juliol el màxim d’espectacles que ens oferia el Festival. Demà intentaré fer un resum de tot plegat i també fer la nostra valoració del que hem pogut veure.

BORDERLINE, és una proposta de dansa que ens ha agradat molt, perquè es tracta d’una barreja de dansa contemporània i hip hop, però en cap cas son dos tipus de dansa que es ballen alternativament a sobre de l’escenari, si no una comunió de les dues, que configuren de forma meravellosa un nou tipus de dansa amb molt vigor, molta força física i a la vegada molt equilibri i bellesa.

Les cultures urbanes més noves van ser el punt de partida de Sébastien Ramirez, que va començar com a b-boy però aviat es va interessar per diferents estils de dansa i moviment. Per la seva banda, Honji Wang es va formar en la dansa clàssica i després va entrar en contacte amb el hip-hop i la dansa contemporània. És així com el duet va anar construint un llenguatge coreogràfic que beu de les experiències respectives i també de pràctiques i cultures diverses.

Els seus espectacles, en què sovint col·laboren amb artistes de diferents continents, han estat aplaudits a escenaris d’Europa, Àsia i Amèrica. L’encreuament de cultures que forma el seu llenguatge coreogràfic no és gens estrany, perquè les seves múltiples influències i inspiracions reflecteixen el món multicultural en què han crescut, a Perpinyà i a Berlín. Ramirez i la seva companyia disposen aquest projecte amb el suport i l’acompanyament del Mercat de les Flors.

Bona part de l’espectacle esta auxiliat amb unes politges que maneguen manualment dos especialistes. Els ballarins penjats per la cintura, dansen a l’aire creen moviments “impossibles” d’extremada bellesa; les politges també serveixen per arrossegar als ballarins o també, com a l’escena d’inici, provocar un “tour de force” simulat, entre les dues ballarines.

Continua llegint →

– Teatre – GREC2013 (20) – SUBTERRÀNIES, sobreviure entre bombes (***+) – Refugi 307 Nou de la Rambla – 28/07/2013

4 respostes

Per MIQUEL GASCÓN…

Fa alguns mesos que un amic seguidor del nostre Bloc, ens va recomanar amb força insistència aquest espectacle, que ja fa temps s’està representant a força llocs de Catalunya i també a la nostra ciutat comtal, però per motius d’agenda no havíem pogut veure encara.

Va ser una grata sorpresa dons, veure que dins de la programació del GREC2013, l’havien seleccionat; el diumenge passat la varem poder veure per fi …. SUBTERRÀNIES, sobreviure entre bombes i casi que ens la perdem de nou, perquè varem trobar entrades per l’ultima sessió de totes les que han representat al Refugi 307 del carrer Nou de la Rambla…. segurament el refugi de la guerra civil, mes gran de tot Catalunya. (….. i que encara no coneixiem!!!).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En realitat es tracta d’una visita guiada a un refugi utilitzat pels ciutadans per aixoplugar-se de la pluja literal de bombes a la que va estar sotmesa la ciutat de Barcelona per l’aviació feixista de Mussolini i de Hitler. Aquesta visita esta TEATRALITZADA i ofereix visions personals d’experiències viscudes en aquells anys i dins dels refugis…. de dones que les van patir.

L’experiència ha estat esgarrifant i molt colpidora. Hauria de ser vista per la gran majoria de gent que viu a Barcelona, per tal de sensibilitzar-la amb la tragèdia que es va viure a la nostra ciutat….. uns fets que l’anomenen “Guerra Civil espanyola” i que en realitat té un nom inadequat, ja que en realitat va ser exclusivament un banc de proves dels exercits feixistes europeus, per provar les seves armes i bombes, que per primer cop a la història d’Europa es van utilitzar contra la població civil directament, que van ser utilitzats com a conillets d’indies ….. per el que vindria desprès…. l’intent de conquesta de tota Europa pels exercits feixistes.

Continua llegint →

– Teatre – GREC (19 ) – ESPAI VITAL (*****) (Lebensraum) – (teatre sense paraules) – Teatre Lliure – Fabiá Puigserver- 27/07/2013

4 respostes

… Per MIQUEL GASCÓN …

Un altre vegada al Lliure de Montjuïc….. i un altre vegada arribem massa d’hora.

Ja estem a les acaballes del GREC2013 i resulta que per sorpresa ens trobem amb una de les millors produccions d’aquesta temporada. ESPAI VITAL (Lebensraum), la varem escollir al principi de tot perque varem pensar que era una possibilitat de veure teatre internacional que a Barcelona cada cop es mes dificil de poder veure.

Sabiem a mes a mes, que es tractaba d’un teatre “especial” i sense paraules, però per això mateix varem pensar que si els programadors del GREC l’havien escollit, per alguna cosa deuria ser.

Un llit-piano, una llibreria-frigorífic, un deliri acrobàtic de salts, caigudes i cops, un joc constant de portes que s’obren, es tanquen i giren… Això és una pel·lícula de cinema de Buster Keaton? Bé ho podria ser, perquè a l’escenari trobareu reproduïda l’habitació on transcorre un dels seus curtmetratges, Scarecrown.

De fet, és una producció teatral que s’inspira en el món de l’slapstick i que és plena d’imatges sorprenents, habilitats extraordinàries i un humor commovedor. Lebensraum (‘espai’ o ‘hàbitat’ en alemany) ens parla de dos homes que viuen en un espai reduït i decideixen incorporar al seu món una minyona mecànica que els faciliti la vida. Però el robot té opinions pròpies i la tensió creix i creix mentre l’espai es fa més i més petit. Teatre, mim, moviments coreogràfics… On és el pianista que acompanya la projecció? No n’hi ha, però sí que hi són els músics d’una banda, l’Alamo Race Track, que ja fa temps que col·labora amb Ahlbom i que interpreta la música en directe.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →

– Dansa – GREC 2013 (17) – YESTERDAY (**+) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 23/07/2013

5 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Ple fins la bandera, ahir la Sala Maria Aurèlia Capmany, dia de l’estrena d’aquest espectacle, feia realment goig. Avui tornen a repetir i també les entrades tornen a estar exhaurides, encara que amb l’ajut d’entrades a 8 euros (TresC).

Hi havia força expectació per conèixer la Companyia Jasmin Vardimon, considerada com una de les companyies de dansa contemporània, mes capdavanteres de l’escena britànica. L’espectacle YESTERDAY és en realitat una peça retrospectiva que barreja, sembla ser, els que ells consideren son els millors moments de la seva trajectòria.

La decepció va començar a la poca estona i ja a la primera escena, on una dona dempeus sobre els peus d’un home i en equilibri, canta amb força desafinació, mentre que uns ballarins van desengantxant unes tires de plàstic blanc que tornen al fons de l’escenari, on restaran fins al final……. escena que a mi em va semblar que mai acabaria; desprès, esperàvem que l’espectacle en algun moment aixeques el vol…. però varem esperar i esperar i excepte algunes escenes molt concretes, realment mai va aixecar el vol. Segurament esperàvem massa i per això no ens va acabar de fer el pes.

Segons el programa de ma, vol ser una combinació de dansa, teatre físic i tecnologies innovadores…. d’acord!!!! en algun aspecte ho és, …. però que voleu que us digui…. me l’imaginava mes gran !!!

Jasmin Vardimon va néixer i va créixer en un kibbutz d’Israel, on va començar una carrera com a ballarina que la va portar a Londres. Des del 2006, és artista associada del Sadler’s Wells de la capital britànica i s’ha convertit en un dels noms més influents de la dansa contemporània. Fa quinze anys que va crear la seva pròpia companyia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →

– Teatre – GREC 2013 (15) – WASTELAND (****+) – Mercat de les Flors – Sala Maria Aurelia Campmany – 19/07/2013

2 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Un altre plat fort d’aquest GREC2013. Un espectacle on et quedes quasi sense alè per tanta bellesa des de bon començament.

Todos somos TIEMPO, TIERRA, AGUA y VIENTO.

La combinació perfecta de musica en directe, creada per en LLUÏS LLACH, … de les acrobàcies del protagonista, MANOLO ALCÁNTARA, que sembla talment de goma, … l’escenari tret d’un compte de “terror” ple de deixalles, …. la poesia i les narracions meravelloses del escriptor uruguaià EDUARDO GALEANO ….. els ninos / titelles gegants que participen amb el protagonista…. Tota aquesta barreja d’arts escèniques aquesta vegada aconsegueixen la quasi perfecció absoluta gràcies a la direcció impecable d’en LLUÍS DANÉS.

Una mirada agredolça a la realitat de milers de pobres que malviuen entre deixalles. Són cercadors de somnis i d’esperances que busquen entre la brossa un bitllet per sortir de la misèria.

Es tracta de teatre visual i d’objectes, però també amb la presencia d’actors que no parlen amb paraules, però si amb tot el cos… o be belluguen enormes titelles; es tracta de combinar-ho tot amb música i circ. Lluís Danés ha creat l’escenografia d’un abocador on un tub gegant vomita constantment tota mena d’estris i també persones /deixalles que la societat rebutja. Sembla que per fer-ho es va inspirar en un documental de la britànica Lucy Walker, amb el mateix títol “WASTELAND”, que significa “el païs de les deixalles”.

Continua llegint →

– Teatre – GREC 2013 (13) – HATE RADIO (***+) – (en llengua francesa i ruandesa) – Teatre Lliure – Fabiá Puigserver – 17/07/2013

6 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Hem de sortir de l’auditori del institut del Teatre sense haver pogut escoltar la segona xerrada prevista dins del cicle “El Teatre pren la paraula”.

Anem a veure la producció HATE RADIO que va ser una de les primeres entrades que varem comprar quant va sortir el programa del GREC2013.

Estàvem segurs que el tema era molt dur i així ha estat, però teniem ganes també de saber mes coses del perquè va ocórrer aquella massacre que es va viure a Rwanda l’any 1994 i el perque la nostra societat occidental va girar la cara i es va desentendre ràpidament.

Un dels fets mes terribles de tota la història amb assassinats massius que ningú entenia ni enten hores d’ara….. el genocidi perpetrat a Rwanda, per part de fraccions d’hutus contra els tutsis i hutus moderats.

….

Va ser l’intent d’extermini de la població tutsi per part del govern hegemònic hutu de Rwanda el 1994. En el passat, a Rwanda es distingien dos estaments dins de l’ètnia banyaruanda, a la qual pertany gairebé tota la població: la majoria hutu i la minoria tutsi. No hi ha cap tret racial ni lingüístic específic que diferencia hutus i tutsis. Per tant, després del genocidi, el 1994 ambdues distincions van ser eliminades dels carnets d’identitat. Abans de la independència del país, els seus líders sempre van ser tutsis.

S’estima en més de 800.000 les persones assassinades. Gairebé totes les dones que van sobreviure al genocidi van ser violades. Molts dels 5.000 nens nascuts fruit d’aquestes violacions van ser assassinats.

Considerant tots les dades i testimoniatges que es posseïxen sobre el genocidi de Rwanda, cal aclarir que aquest no va ser exactament un genocidi d’hutus contra tutsis, sinó que una falange radical i majoritària de l’ètnia hutu va ser la que va preparar l’aniquilament massiu tant de tutsis com també d’hutus moderats o opositors del règim de Habyarimana i propers al Front Patriòtic Ruandés (FPR). Per tant, el genocidi no va ser només de caràcter ètnic sinó també polític. Els tutsis van ser massacrats: es va eliminar al 75% de l’ètnia durant el genocidi.

El 6 d’abril de 1994 ha passat a ser una data macabra no només per a la història de Rwanda sinó també per a la història de la humanitat.

A nosaltres ja fa temps ens va impressionar molt la lectura d’un llibre que parla d’aquest tema, EBANO de l’escriptor / periodista KAPUSCINSKI.

Però, ara el que ens toca analitzar és aquesta producció, HATE RADIO. L’autor suís MILO RAU intenta explicar una petita part del que va passar o almenys la manipulació que la societat rwandesa va rebre des de la “Radio Télévision Libre des Mille Collines” (RTML).

Continua llegint →

– GREC 2013 (12) – El Teatre pren la paraula – Institut del Teatre – Sala Auditori – 17/07/2013

2 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Tornem un altre cop a assistir a les jornades de “EL TEATRE PREN LA PARAULA” que son unes jornades internacionals per debatre els relats i les formes que el TEATRE ha de fer seus, en un entorn de CRISI CULTURAL.

Ens hauria agradat assistir als dos debats, però la segona coincideix coincideix amb una representació Teatral a la Sala del Teatre Lliure on tenim entrades comprades. Per tant, ùnicament assistim al 1er debat:

El teatre com a metàfora de la globalització

Diàleg amb Ruth Mackenzie i Àlex Rigola. Moderadora: Núria Cuadrado

RUTH MACKENZIE – (Anglaterra, 1957) Assessora i programadora cultural freelance, amb llarga experiència en el sector de les arts escèniques. Directora del London 2012 Cultural Olympiad i London 2012 Festival. Anteriorment ha estat directora general del Manchester International Festival i la Scottish Opera; directora artística del Chichester Festival Theatre, directora executiva del Nottingham Playhouse i assessora del Festival de Viena. També ha treballat per a la Tate Gallery, London Symphony Orchestra i British Film Institute. Actualment col·labora amb la BBC, Arts Council i el British Council a Israel i Palestina.

ÀLEX RIGOLA (Barcelona, 1969) Director i dramaturg. Actual director de la secció de teatre de La Biennale di Venezia, va dirigir també el Teatre Lliure de Barcelona entre 2003 i 2011. Entre d’altres, ha rebut el premi de la Crítica de Barcelona 2008, el Premi Internacional Terenci Moix 2008, el Qwerty 2008, el Max 2009 i Premi de Joves Directors del Festival de Salzburg. Els seus espectacles han girat per França, Itàlia, Alemanya, Veneçuela, Colòmbia i fins i tot, Austràlia.

Com sempre, varem prendre apunts del que es va parlar. Prego excuses si les frases no estan recollides al 100% com es van dir…

Àlex Rigola – La gent coincideix sovint en els espectacles que agraden. També existeix una coincidència entre els programadors perquè encara que el gustos son locals, també son globals.

AR – Els espectacles teatrals van canviant segons les notícies del dia a dia o inclús canvien segons quina llengua s’utilitzi.

AR– Els espectacles internacionals fan una certa por de programar-los perquè el % de gent interessada al nostre país encara és mínima. En canvi a la dansa això no passa.

Continua llegint →

– Dansa – GREC 2013 (11) – PUZ/ZLE (*****) de Sidi Larbi Cherkaoui – Teatre Grec – 15/07/2013

7 respostes

Aquest dilluns passat estàvem expectants, ja que teníem que assistir l’espectacle en el que havíem posat segurament mes il·lusió de tota la temporada GREC2013.

Compartint lloc amb la xusma a la fila 3 Les Autoritats a la fila 1

Tenim molta admiració per el coreògraf SIDI LARBI CHERKAOUI, des de que varem assistir al seu primer espectacle i des de llavors intentem no perdre’ns cap dels que va produint.

De fet l’últim ballet creat per ell, DUNAS, el varem veure 2 cops, un al Teatre Grec2010 quant encara no escrivíem el Bloc… i l’altre al LICEU. D’aquesta ultima varem escriure una crònica i la varem valorar en 6 estrelles, quant el màxim son 5…. però era l’única manera de fer-vos arribar el nostre entusiasme. Si voleu revisar aquella crònica d’agost del 2011, cliqueu AQUÍ.

Ara veiem el seu següent espectacle PUZ/ZLE que va triomfar l’estiu passat al festival de Teatre d’Avinyo. Sempre existeix el perill de que esperis massa quant l’anterior producció et va impressionar tant com per posar-li 6 estrelles….. Aquesta per vergonya no ho faré y la deixo amb 5 que es el normal i lògic, però hem quedo amb les ganes, ja que no se valorar si està al mateix nivell o el supera .

De nou es tracta d’un espectacle on la paraula “espectacle” agafa tot el seu significat. Segurament amb paraules no es pot expressar o almenys jo no soc capaç de transmetre el que vaig “sentir” alhora que estava veient tanta bellesa tant en els moviments dels ballarins, en el moviment de les peces del PUZ/ZLE que formen part de l’escenografia i mentre escoltava la extraordinària musica en viu en el entorn màgic del Teatre GREC.

Aquesta vegada em vaig reprimir (aixó no es bo, creieu-me) i em vaig quedar amb les ganes de fer alguna fotografia de record d’aquells moments irrepetibles, però vaig decidir que no ho faria per evitar-me problemes al Bloc. D’altre gent al meu voltant, es van fer un fart de immortalitzar algunes escenes….. i es que és lògic.

Continua llegint →

– Teatre – GREC 2013 (10) – MONTALDO (***) – Teatre del CCCB – 13/07/2013

1 resposta

Per MIQUEL GASCÓN …

Varem descobrir el treball d’Ernesto Collado ja fa una mica de temps, al maig del 2011 en un cicle de RADICALS que es celebrava al Teatre Lliure.

Us deixo les dues cròniques que hem escrit sobre el seu treball.

1 – VIDA DE LÁZARO (Contrabandista d’idees fluorescents)

2 – DE MILAGROS Y MARAVILLAS – CONFERENCIA OPTIMISTA

Dins del Festival GREC2013, ens trobem de nou amb aquest autor e interpret, que a nosaltres sempre ens sorprèn per les seves innovadores propostes. A mes a mes, la seva interpretació aquest cop és en el Teatre del CCCB, que encara que el coneixem des del dia que va ser inaugurat, encara mai havíem assistit a cap representació.

MONTALDO, ens torna a sorprendre. Al entrar a la Sala ens el trobem assegut en un balanci i la seva melena postissa (tipus sioux) li tapa totalment el rostre; un enorme scalextrix presideix l’escena, al fons 4 pantalles on es van projectant dispositives a mida que l’espectacle avança… i a la dreta la taula de comandaments de tot plegat.

Una història d’indis, benzineres, armadillos, utopies i catalans autistes perduts per les carreteres inacabables d’un Texas irreconeixible. La signa un laboratori de creació escènica que ha mostrat els seus treballs per mitja Europa.

Al segle XIX un grup d’icarians —seguidors de les teories del pensador Étienne Cabet— va viatjar als EUA per fundar una comunitat de socialistes utòpics. Un d’ells era el català Ignasi Montaldo, un noi mut i tímid que es comunicava amb els altres mitjançant una llibreta plena de notes i dibuixos. L’experiència va ser un fracàs i els qui van sobreviure al viatge van acabar enfrontats, tret de Montaldo, que es va convertir –diu la llegenda– en cap d’una tribu d’indis.

Continua llegint →

– Dansa – GREC 2013 (8) – CAPRICIS (****) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 11/07/2013

2 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Immediatament desprès de sortir de les dues xarrades del “Teatre pren la paraula” i quasi bé sense bellugar-nos per res, varem fer un mos al bar del Mercat de les Flors… i tot seguit entràvem a veure un espectacle de Dansa a la Sala MAC del Mercat.

Cabina on es representa REMOR

Malauradament ens vam perdre un altre espectacle de dansa, (REMOR) de durada molt curta (11 minuts) que de ben segur hauríem pogut veure i fer la crònica, però per la falta de col·laboració reiterada i fins i tot d’antipatia de l’hostessa encarregada en facilitar les entrades, varem decidir no assistir en senyal de protesta. Ho lamentem per La companyia Res de Res & Artigues, que no tenen pas la culpa. Aquest espectacle per tan sols 15 espectadors, és gratuït i es fa en diferents horaris fins al 14 de juliol, a la mateixa plaça Margarita Xirgu.

El magnific espectacle que SI varem veure és titulava CAPRICIS, de la coreògrafa Àngels Margarit. Encara que al principi el varem trobar un pel monòton, quant varem entrar de ple en l’espectacle, ens va agradar cada cop mes…. fins a meravellar-nos. La nostra valoració és de 4 estrelles sobre 5.

Àngels Margarit, una de les grans creadores de dansa contemporània del moment, tradueix en moviment i fa visibles a l’espai els 24 capricci del violinista i compositor Niccolò Paganini.

Quan l’escoltaven interpretar amb un virtuosisme fora mida, molts en el seu temps pensaven que Paganini (1782-1840) havia fet un pacte amb el diable. Ningú no igualava la seva habilitat i tècnica, d’aquí que el seu fos un cas especial: va ser un dels primers a utilitzar el violí en solitari i fer gires sense l’acompanyament d’altres músics. Els 24 capricci és una de les seves obres de referència.

Angels Margarit

Ara Àngels Margarit assumeix el repte, no d’interpretar-los amb un violí, sinó amb els cossos d’un seguit de ballarins que dibuixen la música en l’espai i que proposen diferents jocs escènics a partir de l’estructura musical de cada peça. Més enllà del virtuosisme de l’obra musical, l’articulació de la sèrie dels vint-i-quatre estudis convida a una proposta escènica única, la idea de caprici com a joc i divertiment que travessa la peça. El projecte s’inicia al Grec 2013 i és una proposta modular i modulable que converteix també en un caprici cada representació.

Capricis – foto de Ros Ribas – web Greg2013

Continua llegint →