El nostre primer espectacle de teatre internacional del Grec d’enguany ha estat un encert total.
L’obra escrita pel polonès Ingmar Villquist es va estrenar a Sarajevo al febrer de 2004, el lloc de l’estrena va ser el Karmeni Teatar 55, un teatre que entre els anys 1992 i 1995 va mantenir la seva programació de vegades amb il·luminació d’espelmes i amb el soroll de les bombes a pocs metres. Aquesta peça dirigida per Dino Mustafic (natural de Sarajevo) fa onze anys que s’està representant als teatres del món.
Ens situa en una petita habitació d’una ciutat desconeguda controlada pels nazis. Aquí hi viuen, o millor malviuen amagats, la Karla i el seu fill Helver. Aquest pateix una discapacitat intel·lectual i va ser adoptat per la Karla quan aquesta es va veure forçada a abandonar a la seva filla que havia nascut amb malformacions. Penedida pel que havia fet no va ser a temps de salvar-la de l’extermini i va apaivagar el seu sentiment de culpa adoptant un altre nen abandonat.
El militarisme ho impregna tot i Helver ho viu com un joc, explicant sense malícia els esdeveniments que es viuen al carrer. No és conscient de la realitat que l’envolta. Però l’assetjament a què es veuen sotmesos canvia radicalment les relacions entre les dues persones.
És una obra molt dura que ens fa viure l’angoixa de la Karla que veu cada cop més a prop el moment en què els detindran. El més dur és pensar, que tal com indica el programa de mà això podria succeir en qualsevol país on una guerra ho assola tot i destrueix les relacions. La capacitat dels humans de fer mal se’ns presenta com infinita i l’instint de supervivència i la capacitat d’estimar pot portar a decisions irrevocables.
Els dos protagonistes Ermin Bravo i Mirjana Karonovic ens han ofert dues grans interpretacions i aporten una credibilitat 100% als fets que ens estan explicant. Ens van donant de mica en mica la informació que ens permet situar l’acció, quina és la relació que mantenen i de què tenen por.
Un text tendre que ens relata una situació angoixant i ens fa viure moments colpidors de la nostra història.
El text, la dramatúrgia, la direcció, la interpretació, l’escenografia, la il·luminació, el vestuari, el so … tots els components que permeten aixecar una producció han estat immillorables i en acabar la representació la pell de gallina i la platea dempeus. Que més podem demanar??
Autoria : Ingmar Villqist
Dramatùrgia: Ljubica Ostojic
Direcció: Dino Mustafic
Intèrprets : Ermin Bravo i Mirjana Karanovic
Escenografia: Kemal Hrustanovic // Vestuari: Ramiza Saric // Il.luminació: Elvedin Bajraktarevic // So: Edin Hajdarevic // Regidoria: Rade Jaglicic // Cap técnic del teatre: Sergi Lobaco // Técnic del teatre: Raúl Martínez // Premsa: Blanca de Carreras y Arnald Sanllehy // Màrqueting i comunicación: Publispec //Disseny gràfic: sSB // Fotografía: Ilaria Constanzo
Una producción de Kamerni Teatar 55 amb la col.laboració del Grec 2015 Festival de Barcelona i Teatre Romea.
